Les xifres que detecta l’oïda, corroborades per totes les enquestes els últims anys, són alarmants: l’ús social del català ha caigut dràsticament. I és que si bé el 85% dels menors de 20 anys el saben parlar a Catalunya –xifra que baixa al 58% al País Valencià–, el 2018 hi havia 1,2 milions de catalans que no en sabien, i més de 2,2 milions que no el sabien escriure. Una quarta part de la població catalana no l’utilitza mai per a res, i només un 41% el fa servir regularment. No per ja conegudes –la majoria– aquestes dades deixen de ser alarmants, i el mateix govern les ha posat de manifest aquesta última setmana en un petit informe de situació –que també incideix en les dificultats de l’aranès i la necessitat de la llengua de signes catalana– que el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va dur al Consell Executiu a petició del president Salvador Illa. El document es fa ressò així de la involució dràstica en el sistema educatiu, l’únic espai on el contacte dels infants i adolescents amb el català és encara majoritari, però on la relació del professorat amb l’alumnat en la llengua pròpia ha caigut a tot just el 67% a 6è de primària –on en teoria s’aplica la immersió– i al 50% a 4t d’ESO, curs en què només el 34% de les activitats de grups es fan “sempre” o “sovint” en català. Tot plegat per no parlar del retrocés continu en l’atenció sanitària i els serveis socials, l’atenció al públic en el comerç, la baixíssima aparició en videojocs, cinema i l’àmbit judicial i la presència encara molt precària en el sector audiovisual, tot i els esforços ingents dels últims anys.

Tot i que també en ressalta fets positius, com ara que la transmissió de la llengua es manté “globalment estable” i que els parlants no nadius ja constitueixen avui un “grup important” del total, el document apunta els factors que han dut fins aquí, i alerta per exemple de “l’hàbit profundament arrelat de no adreçar-se en català a les persones que escapen als estereotips tradicionals de catalanitat”, que “constitueix un dels principals impediments per a la difusió de la llengua”. A més, assenyala els forts corrents migratoris dels últims anys –el 2023, més del 40% de la població catalana entre 25 i 44 anys no era nascuda a Catalunya–, el seu augment de temporalitat, les “dificultats objectives” per aplicar l’oficialitat i els avenços en el món de les tecnologies. “Les llengües que no es normalitzin en aquests àmbits tindran un futur molt complicat”, alerta així.

El document conclou que per revertir la situació cal una intervenció “ambiciosa” liderada pels poders públics, però que impliqui tota la ciutadania, és a dir, que sigui “transversal i multinivell” i no es limiti a mesures simplement administratives. I que es fonamenti a més en la interlocució amb tots els sectors. “Catalunya ha de ser capaç de construir consensos socials amplis”, apunta l’informe, a fi d’incentivar el compromís amb la llengua “de tota la societat en general” a partir de generar acords, estendre actituds i implantar hàbits d’ús favorables al català. En aquest sentit, subratlla que, per fer-ho, “cal en primer lloc apartar la llengua de les lluites partidistes i sectorials de curt abast, evitar lligar-la a una ideologia concreta”, a més de fer entendre que la seva defensa “no implica un atac” a cap altra llengua. El govern creu que s’ha d’implicar a difondre informació i activitats de formació sobre “bones pràctiques” que ajudin a estendre l’ús de la llengua, i creïn “l’hàbit de reflexionar” sobre les conseqüències lingüístiques de les actuacions individuals i corporatives. En aquest sentit, el document assenyala que la principal via per “construir” aquest gran acord és la “materialització” del Pacte Nacional per la Llengua que es va impulsar en l’anterior legislatura. “Aquest és el marc, el pacte és ampli i totes les forces s’hauran de veure cridades al seu desplegament; hem d’allunyar el focus del debat polític”, va resumir dimarts la portaveu del govern, Sílvia Paneque, que va admetre que la qüestió va suscitar un “debat ric i propositiu” en el Consell Executiu, i que els consellers van convenir que hi ha “elements de recorregut de millora” que miraran d’aplicar i fer cristal·litzar en els seus respectius àmbits.

El document apunta altres línies d’actuació amb l’objectiu principal d’augmentar l’ús social de la llengua. Així, subratlla que cal incrementar-ne el coneixement, assegurant que el sistema educatiu “efectivament” dota de competència oral i escrita tots els alumnes, però també rellançant els mecanismes d’acollida i dinamització lingüística per als adults, en concertació amb agents socials i ajuntaments. Així mateix, i a fi d’augmentar els “contextos propicis” per estimular l’ús del català, es proposa dotar de més recursos per fer complir la legislació vigent en matèria de comerç i empresa, per exemple en etiquetatge, retolació i atenció al públic, i que s’estableixi un calendari per capacitar “al llarg d’aquesta legislatura” el personal dependent dels departaments de Salut i Drets Socials que permeti garantir una atenció activa als usuaris en català. El document també reclama que es garanteixi el català com a llengua d’ús normal a les institucions i en les comunicacions a persones físiques i jurídiques de tot l’àmbit lingüístic. Per acabar, apunta que cal garantir els recursos humans i materials necessaris per ensenyar i dinamitzar la llengua, a partir de seguir aplicant el pla per potenciar l’oferta de productes audiovisuals i del món digital, però també per exemple promovent les vocacions en filologia. A més, proposa la creació d’un centre de recerca aplicada en política lingüística vinculat al sistema universitari, que analitzi la realitat sociolingüística, avaluï les actuacions fetes, lideri experiències innovadores i proposi activar nous recursos.