La missió tripulada Polaris Dawn s’ha enlairat aquest dimarts des de Florida en una càpsula Dragon de SpaceX per a efectuar aquesta setmana la primera caminada espacial privada, a més d’assolir l’altura més gran en més de 50 anys, que triplicarà la de l’Estació Espacial Internacional (EEI).

El llançament de la nau, propulsada per un coet Falcon 9, es va produir a les 5.23 hora local (9.23 GMT) des del Centre Espacial Kennedy, en el centre de Florida, gairebé dues hores més tard del que estava previst, a causa d’unes condicions climatològiques desfavorables.

El compte enrere va ser seguit i aplaudit per tots els empleats de SpaceX allí presents que van celebrar el moment en el qual l’enorme coet iniciava el seu viatge.

A més, gràcies a les cambres instal·lades en el coet, SpaceX va retransmetre el llançament i va emetre imatges dels quatre astronautes a l’interior de la càpsula, imatges de l’enlairament, de la Terra, i de la separació de les diferents etapes del coet.

La nau de la companyia d’Elon Musk va comandada pel multimilionari Jared Isaacman, acompanyat de l’expilot de la Força Aèria dels EUA Scott Poteet, i les enginyeres de SpaceX Sarah Gillis i Anna Menon, que exerciran d’especialista i oficial mèdic de vol, respectivament.

Els quatre astronautes romandran en òrbita durant cinc dies i provaran nous vestits espacials que permetran una major mobilitat.

Isaacman i Gillis participaran durant el tercer dia de la missió en la històrica caminada privada a 700 quilòmetres de la Terra (435 milles) i, al sisè dia, tots quatre amararan enfront de les costes de Florida.

Una vegada posats en òrbita, els quatre astronautes arribaran aquest dimarts a una altitud màxima del voltant de 1.400 quilòmetres (870 milles), la més llunyana des de la fi del programa Apol·lo de la NASA en 1972.

Està previst que la nau viatgi durant cinc dies en una trajectòria el·líptica, encara que aquest mateix dimarts, es preveu que assoleixi l’altura màxima prevista, que és uns 960 quilòmetres (600 milles) per sobre de l’EEI.

La Dragon i la seva tripulació es col·locaran en els primers trossos dels cinturons de Van Allen, una zona de partícules energètiques al voltant de la Terra que comencen a una altura de 640 quilòmetres (400 milles) d’altura i s’estenen fins a uns 58.000 quilòmetres (36.000 milles).

La tripulació romandrà en aquesta òrbita unes deu hores en les quals duran a terme proves científiques per a estudiar els efectes en el cos humà d’un entorn de forta radiació.

Menon i Gillis es convertiran aquest dimarts en les dones que més lluny han viatjat de la Terra en la història, després de l’astronauta de la NASA Kathryn Sullivan, qui a bord d’un transbordador espacial va arribar fins a uns 620 quilòmetres (386 milles).