Costa era del PDeCAT i no va passar a Junts. Pel camí, es va parlar de crear una marca d’independents comarcal, però al final la van desenvolupar unes persones, i jo, que en algun moment hauria estat molt procliu a entrar-hi, al final no vam encaixar. A Campdevànol, Junts ens va venir a buscar per unir forces i vam decidir mantenir el nom de Sumem per Campdevànol i ajuntar-nos amb la llista de Junts amb la marca blanca de Junts Compromís Municipal.

Vam ser els més votats i vam oferir entrar al govern a les cinc forces polítiques que es van presentar a les eleccions. Després del desacord amb la llista d’independents comarcal, aquests no van voler entrar al govern, i amb ERC i PSC i la CUP vam proposar fer coalició, però els primers ens van dir que volien un govern de dos.

Amb els socialistes i amb la CUP vam trobar l’entesa. El PSC va posar unes condicions i van voler assumir carteres que els feia il·lusió assumir i les van tenir i, un cop vam consolidar el govern, perquè amb els socialistes n’hi havia prou, vam anar a buscar la participació de la CUP, que s’hi va afegir.

Crec que gaudeix de molt bona salut. Personalment, i crec que parlo en nom de tot l’equip de govern, estem molt contents de com estem treballant. Tenim molt bona comunicació, molta transparència, ja no tan sols interna en el govern, sinó a tot ciutadà que vulgui saber alguna cosa. Informem l’oposició de tantes coses com cal. Hem fet tres conferències diferents per explicar iniciatives que hem emprès obertes a tot el poble. A més, per primera vegada hem fet pressupostos participatius.

La línia primordial, i tots la tenim molt clara, és obrir-nos a la ciutadania. Com a Sumem, en campanya, vam dir moltes vegades que el nostre objectiu era obrir l’ajuntament perquè la gent pogués entrar, però també perquè nosaltres en sortíssim a veure què passa al nostre poble.

Que trepitgem molt els carrers, procurem assistir a totes les activitats que fan les entitats del poble, i també es tradueix en el fet que tothom qui demana una hora per poder parlar amb un regidor o amb l’alcalde, se li dona. I això és un canvi molt interessant, perquè, al final, la política local ha de ser molt propera i atendre el dia a dia, però també estem treballant en projectes a més llarg termini.

Hi ha hagut molt d’altruisme de tot l’equip de govern. No hi ha cap regidor que estigui remunerat i jo he mantingut la retribució que tenia l’anterior alcaldessa.

Hi ha un tema recurrent, la gestió dels gorgs del torrent de la Cabana. L’afluència de persones és tan alta que exigeix una cura de l’entorn, però això vol un sacrifici en l’aspecte econòmic, de personal i de planificació per a un poble que tenim un pressupost no gaire elevat.

Estem dissenyant una gestió molt més integral. La nostra intenció és que tot quedi més ben regulat: que les entrades s’hagin d’haver comprat des de casa i que el visitant prepari des de casa la visita, i això ja fa que qui vingui tingui interès en la zona. És important, perquè moltes de les persones que venen embruten i se’n van sense ni saber que han passat per Campdevànol.

Hem de negociar convenis amb els propietaris dels terrenys. Fins ara es feien any a any i sense planificar unes accions a llarg termini.

Per a nosaltres es fonamental donar suport a les entitats del poble. Ens donen vida i identitat i fan cohesió social. Tenim la sort que n’hi ha moltes, però se sentien maltractades. Crec que el canvi s’ha notat. Estem fent una programació molt variada, de molt nivell i molt continuada... La cultura és bàsica per a nosaltres.

Volem ser la capital del ferro, en el marc del projecte Anell de les ciutats del ferro, que agrupa les ciutats europees que han viscut i crescut del treball del ferro des dels forjadors medievals, com els nostres clavetaires, fins, com a Campdevànol, on va créixer una farga que és una empresa com Comforsa i que és un pilar de la nostra economia.

És un segell particular que volem potenciar amb un segon projecte europeu Pirineu del Ferro. Volem fer un espai en un edifici de Comforsa en desús que no sigui només un museu d’una història molt pretèrita, sinó un espai nou on es mostri l’evolució de la farga, una evolució tecnològica gràcies a la qual Campdevànol va créixer molt i es manté avui dia, i hi van créixer indústries auxiliars. Inclourà un espai de formació en contacte amb les indústries d’aquí i un de recerca per poder atraure talent en el sector del metall.

Una mica. És cent per cent de la Generalitat i van voler que treballés com una empresa pública. Això la feia molt poc competitiva en el mercat de la metal·lúrgia. A més, es volien assimilar els treballadors als funcionaris, però sortien del conveni de la siderúrgia i els perjudicava.

Han fet un tomb.