L’expresident del Perú, Alberto Fujimori (1938, Lima), un dels polítics més controvertits de la història moderna de l’Amèrica Llatina, va morir ahir dimecres a la seva residència de Lima als 86 anys després d’una llarga batalla contra el càncer, segons ha informat la seva filla i hereva política, Keiko Fujimori, a les xarxes socials, en una informació recollida per l’agència EFE.

Fujimori va ser president del país entre el 1990 i el 2000. El passat desembre va sortir de la presó de Lima en la qual complia una condemna de 25 anys per delictes de lesa humanitat. El Tribunal Constitucional del Perú va restituir poc abans l’indult humanitari que el 2017 li havia atorgat el president Pedro Pablo Kuczynski (2016-2018). Aquesta decisió va ser un desafiament a les ordres de la Comissió Interamericana de Drets Humans.

Tot i les seves sentències en contra, Fujimori sempre va gaudir de suports al país. En les últimes hores, de fet, molts dels seus seguidors i col·laboradors es van acostar al seu domicili en saber, a través de la seva família, que el seu estat de salut havia empitjorat molt els últimes dies.

En el govern actual encara hi ha coneguts fujimoristas, com l’actual vicepresidenta del Congrés, Patricia Juárez, que va demanar als peruans una pregària per l’antic president. Va intervenir al costat d’altres integrants de la bancada de Fuerza Popular, el partit fundat per l’històric polític. Abans d’arribar a la presidència havia fundat diferents agrupacions polítiques, sempre al costat de Vladimiro Montesinos, un dels seus més polèmics col·laboradors.

La presidenta del país, Dina Boularte, ha confirmat que encapçalarà el funeral, que tindrà els mateixos honors que el de qualsevol altre president tot i les penes en contra que va rebre l’antic cap d’estat.

Fujimori va arribar al poder per sorpresa el 1990 com un “outsider” amb la promesa d’estabilitzar l’economia i lluitar contra el terrorisme, camp en el qual va assolir rellevants èxits davant el grup armat Sendero Luminoso. També va aconseguir reduir la inflació, però ràpidament van sortir a la llum els seus mètodes autoritaris i les violacions als drets humans, com les esterilitzacions forçades o les execucions extrajudicials per part del temut Grupo Colina, terrorisme d’estat pur i dur.

El 2000 Fujimori va fugir al Japó, país on tenia arrels familiars, després d’un escàndol de corrupció que va incloure Vladimiro Montesinos. Des de l’exili, va intentar renunciar al poder via fax, però Congrés el va destituir per incapacitat moral. Anys després, va ser extradit des de Xile i, el 2007, va ser finalment condemnat a 25 anys de presó per crims contra la humanitat i corrupció.

Fujimori havia estat la segona persona d’ascendència asiàtica que va esdevenir cap d’estat d’un país d’Amèrica del Sud, després que Arthur Chung fos president de Guyana.