Lalè neix de la necessitat que els centres educatius puguin ser acompanyats en tot allò que té a veure amb la religió i la diversitat religiosa. A Catalunya avui tenim una generació de docents que, en consonància amb un país que ha girat la cara al fet religiós, no han estat formats en res que tingui a veure amb la diversitat religiosa i que tenen un marc mental on la religió es veu com una cosa que està passada de moda, que no és útil, que no lliga amb la idea de ser una societat moderna. A la universitat no es parla de religió, és un tema tabú, o si se’n parla es fa despectivament. I ara ens trobem aquest desconeixement i el fet que hi ha un augment molt gran del nombre d’alumnes que venen de contextos familiars on la religió es dona per descomptada i forma part de la seva identitat.

Sí, la majoria nascuts aquí. Aquests nens, quan a identitat, no se senten reconeguts als centres educatius perquè de religió, que per a ells és un pilar, aquí no se’n parla. Els mestres no saben com encaixar-ho.

Jo crec que sí. A Catalunya ens estem trobant escoles que estan deixant de celebrar el Nadal perquè consideren que és una tradició religiosa i que això no pot ser i aleshores passen a fer la festa d’hivern. Veiem que tot el que té un valor que s’associa a la religió moltes vegades es nega, i això ens porta a problemes identitaris greus. I això passa en un context en què hi ha cada vegada més nens que celebren el Ramadà o que la religió forma part del seu dia a dia, i hi ha conflictes perquè el marc mental dels nens i les seves famílies i el dels docents és diferent.

N’hi ha molts. Un, molt estès, és el de les festes, com deia abans: quan els centres es plantegen quines festes s’han de celebrar i quines no i com. Estic parlant, sobretot, de centres educatius públics, on la idea és d’escola pública laica i, per tant, de religió no se’n parla. Però el tema és que la religió, encara que no en vulguis parlar, la tens a les aules perquè els nens són religiosos, amb tot el que això suposa.

Hi ha diversos motius. Un és que poden considerar que és una falta de respecte a persones que no són catòliques, altres ho fan per reivindicar el laïcisme. Amb tot això el que passa és que els infants i nosaltres com a societat ens perdem part de la història i el coneixement de grans fets culturals. No cal ser catòlic per conèixer la vida de Jesús i saber d’aquell personatge històric que avui ens pot ser útil. Però, mira, et diré una cosa: aquest desconeixement és més gran en les persones que han nascut aquí, a Catalunya, i venen de tradició catòlica que no pas en els nouvinguts d’altres religions. Jo no conec cap centre on una família musulmana s’hagi queixat de celebrar el Nadal, en canvi sí que conec escoles on han sigut les famílies atees o agnòstiques les que s’han queixat. Aquí i des de fa anys estem intentant posar una línia entre el que és cultura i el què és religió, quan des de l’origen de la humanitat la cultura i la religió han pivotat una sobre l’altra, i això, que aquí ja s’estava donant per descomptat, xoca amb aquesta nova realitat que tenim a les aules, i els docents no tenen la informació. El fet religiós no ha de ser un impediment perquè tots els alumnes puguin fer les mateixes classes sense conflictes. La diversitat és bona, però cal treballar per no fer guetos.

Hem treballat amb centres públics que ens ho han demanat. Ens preguntaven què fer, per exemple, si tenien una excursió programada i coincidia amb el Ramadà, ja que a la seva escola hi havia molts alumnes que el feien, o un centre que tenia un nen evangèlic d’una branca molt concreta que deia que la teoria de l’evolució no era veritat. Hem anat atenent centres a demanda. Ara un ajuntament, el de Manresa, és pioner volent afrontar el repte de la diversitat religiosa a totes les escoles, instituts i llars d’infants del municipi, tant públics com concertats i privats. Ja vam fer una reunió amb tots els equips docents, on vam parlar de les diferents religions i ells ens van explicar els principals problemes que tenen. Va ser com obrir la caixa de Pandora: tots els centres han vist que tenen situacions relacionades amb la religió que no saben com resoldre.

Cal dir-li que hi ha diferents llenguatges per explicar les coses i que una cosa és el llenguatge simbòlic i un altre el científic. Si tu d’entrada li dius que els seus pares diuen mentides, malament. Igual que si un nano ha de resar durant una excursió, ho hem de normalitzar, no podem dir que resar és de fonamentalistes.

És un llibre de religió per a no religiosos. La idea és poder acompanyar els docents i que convisquin amb la diversitat. Està escrit des d’una mirada que no és religiosa.