En el pitjor moment de la sequera, amb l’emergència en el sistema Ter-Llobregat, la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del Llobregat, al delta, ha utilitzat més aigua provinent de l’estació de regeneració d’aigües del Prat (ERA) que no pas del riu. Amb la restricció màxima d’ús agrícola, al març la comunitat va consumir 0,06 hm³, 0,04 dels quals provenien de la planta de regeneració i només 0,02, del cabal del riu. Gràcies a les pluges, al maig s’aixecava l’emergència i al juny, l’excepcionalitat. Al juny el consum per a reg s’incrementava fins als 0,96 hm³ i la comunitat ha pogut acabar la campanya estival amb un consum d’1,52 hm³ mensuals al juliol, agost i setembre, ja sense aigua regenerada. Oriol Codina, secretari de la comunitat, explica que, en funció de cada escenari del pla de sequera, l’ús d’aigua provinent de l’ERA oscil·la entre un 30% i un 70%. Per exemple, el gener del 2023 el sistema Ter-Llobregat es trobava en alerta, però la meitat de l’aigua de reg ja era regenerada: de 0,94 hm³ que es van consumir aquell mes, 0,48 provenien de l’ERA. Codina recorda que això és un avantatge que té la comunitat respecte a la majoria de regants del país, que no tenen una ERA a tocar: “La sequera ens l’hem trobada i hem subsistit com hem pogut gràcies a la regenerada.” El problema principal és que “la salubritat és més controlable, però no és tan bona per al reg”, explica. L’experiència ha servit de precedent i Codina avança que ja estudien amb l’ACA assolir uns estàndards fisicoquímics mínims de la regenerada “perquè es pugui combinar amb la del riu sistemàticament, no només en període de sequera”. L’ERA del Prat ha arribat a destinar un 15% de l’aigua a l’horta del delta.