L’activista, actriu i directora Empar López va obrir el Teatre del Raval amb el compromís de fer un teatre social, compromès. Els primers cursos van estrenar produccions com Entrañas de Titzina Teatro o Les escorxadores, un treball de fi de carrera de l’Institut del teatre dirigit per Carme Portaceli. Ahir, els responsables de la sala agraïen a X els espectadors “per fer-nos volar tan alt”. La directora ha confirmat a aquest diari que ella mantindrà la Mostra de Teatre de Barcelona (que ja organitzava en sales nòmades, abans de poder disposar d’un lloguer al Teatre del Raval). Per ara, no ha transcendit quina serà la nova programació de la sala, amb el nou equip artístic.

La sala, que és propietat del Bisbat podria tenir una important transformació, segons apunta Empar López. I li sap greu perquè es perdrà la imatge d’un teatre a la italiana de fa 150 anys. Al Teatre del Raval hi va haver espectacles que van esdevenir una petita revolució, com ara el musical La vampira del Raval. Posteriorment, van provar de repetir l’èxit dels personatges històrics de Barcelona amb La monyos o amb els brigadistes internacionals de la Guerra Civil a Barcelona, goodbye. També van insistir amb el filó de personatges històrics dels carrers de Londres (L’esbudellador de Whittechapel). Els darrers anys, des d’Artípolis (l’emprtesa que gestiona Empar López), es van promoure espectacles d’intriga com ara La visita inesperada, Estranys en un tren, o, sobretot Testimoni de càrrec. Aquest muntatge, celebra López, va estar una temporada i mitja en cartell. La particularitat d’aquesta peça és que alguns espectadors veien l’espectacle des de l’escenari representant ser membres del jurat (degudament caracteritzats).

Artípolis comptava encara amb anys al contracte de lloguer del Teatre del Raval per a continuar programant espectacles. Però la no concessió del trienni per part de la Generalitat l’any passat, va posar l’empresa en una situació econòmica complicada. Tot i que altres vegades, havia aguantat aquesta falta de suport (es compensa puntualment amb ajudes puntuals a les produccions), López ha decidit que ara ja és hora de deixar l’espai.

Celebra que la relació amb la parròquia Parròquia de Nostra Senyora del Carme, al Raval hagi estat sempre exquisida (“em van venir a buscar perquè professionalitzés la sala”). Sembla, segons càlculs de l’actual directora, que un nou equip farà obres de reforma i disposarà d’un nou espai escènic obert que podria activar-se a partir del mes de gener. Des de la parròquia confirmen que la sala seguirà oferint teatre aviat.

En aquests 17 anys, lamenta, han deixat de circular espectacles interessants per al seu cartell perquè s’han variat les formes de cessió de sala. Si Pep Cruz, Roser Batalla o Mingo Ràfols van ser algunes dels protagonistes de La vampira del Raval, també hi ha actuat en vàries ocasions Roger Pera (com ara la reposició de Germans de sang el 2014 o Èxit, el msical de la meva vida, en que desplegava la seva dependència amb les drogues) i Marc Martínez va desenvolupar un monòleg en que recordava la seva experiència com a fill del Raval en el seu primer taller de teatre, en aquell mateix escenari. Fa uns mesos, Joan Lluís Bozzo va estrenar a Barcelona Pots ser tu, puc ser jo un espectacle a partir de testimonis de joves ingressades a un centre de salut mental i les seves mares.