La CUP celebra aquest dissabte a Sabadell l’assemblea nacional, el màxim òrgan de decisió d’una formació que s’ha imposat créixer i expandir-se i que s’enfronta a dilemes sobre aliances polítiques i lideratges orgànics. En la ponència política i organitzativa que votaran les bases se supera la dicotomia històrica entre municipalisme i salt a les institucions, una dicotomia que la formació reconeix que ha generat “bicefàlia” quan s’ha assolit la representació al Parlament i al Congrés. La ponència assumeix concórrer a les eleccions catalanes, espanyoles i, en el futur, europees; i fer, en la situació actual de l’independentisme, polítiques “autonòmiques que esgotin el cada vegada més curt recorregut de les millores en el marc estatal actual” tenint clar que seran petits passos. La ruptura independentista, admet la CUP, no arribarà fins a mitjà o llarg termini.

La presentació a noves eleccions, però, s’haurà de decidir amb criteris tàctics i de costos. La ponència deixa clar que la participació “consolidada” al Parlament no ho està en els altres àmbits i que, per presentar-se al Congrés o a Europa, la CUP haurà de créixer abans en militants i expandir-se al País Valencià, les Illes i la Catalunya del Nord però també a les Terres de l’Ebre, Ponent i el Pirineu.

En aquest sentit, s’obre a fórmules de participació més flexibles en el si de la CUP que les actuals que obliguen a militar –es planteja també un sistema de quotes de militant “progressives”– i a formar part d’una assemblea. Així s’introdueix la figura del “col·laborador” en tasques i esdeveniments concrets i el “col·laborador econòmic”.

Orgànicament, la CUP tindrà, fora del Parlament, dos portaveus per al dia a dia, així com dos càrrecs orgànics que podrien acabar sent els mateixos. La ponència estableix que es triaran dos portaveus d’entre el secretariat nacional, que seran les “cares visibles” de la CUP en la política pública diària. Però entre els cinc membres de la permanent del secretariat –els secretaris d’organització, municipalisme, acció política, acció parlamentària i comunicació– s’escollirà un coordinador i un secretari general, “últims responsables” de l’organització. Assimilat a la resta de partits més personalistes, el càrrec de secretari general provoca recels i l’assemblea de Vic i l’Alt Ter demana en una esmena eliminar-lo.

La CUP vol créixer en militància i suport social disputant ideològicament “l’hegemonia” a la resta de forces independentistes tot reivindicant-se com a opció “rupturista” i “amb consciència revolucionària” i enfortint-se per intentar una futura secessió que “haurà d’assumir i sostenir nivells de conflicte més grans que els del darrer embat”, en referència al 2017. En aquest camí la ponència no descarta “aliances tàctiques puntuals” amb Junts o ERC però no considera que aquests partits siguin favorables avui a la ruptura. Una esmena de Reus demana ja descartar una “candidatura unitària” i llistes “paraigua” que dilueixin la CUP. Una altra de l’Eixample Dret descarta “unitat estratègica” quan els resultats electorals han beneficiat l’independentisme “conservador” i han penalitzat la CUP i ERC. Per contra, Girona proposa, si convé, superar la marca CUP i obrir-se a aliances amb Junts o ERC com ha fet Guanyem Girona per arribar a l’alcaldia. Una esmena del barri barceloní del Poblenou demana a la formació que, en la nova etapa política, obri el debat sobre si cal canviar el nom i la imatge pública de la històrica Candidatura d’Unitat Popular (CUP).

En l’assemblea nacional de Sabadell tenen veu i vot tots els militants donats d’alta des de fa sis mesos i els militants amb menys de sis mesos que hagin participat en alguna convocatòria del procés Garbí de renovació, en què calia estar inscrit prèviament. La formació vol un òrgan de coordinació estable amb les candidatures i formacions aliades o que li han donat suport, així com una coordinadora d’electes nova que reculli la veu dels càrrecs públics no parlamentaris. També impulsarà una escola per formar els militants i garantir els relleus de persones. Independència, socialisme, feminisme, ecologisme i antiracisme són els objectius estratègics amb la defensa d’“un sol poble”, de la llengua i dels drets civils i polítics.