CUP: créixer i decidir sobre aliats i líders

La CUP cele­bra aquest dis­sabte a Saba­dell l’assem­blea naci­o­nal, el màxim òrgan de decisió d’una for­mació que s’ha impo­sat créixer i expan­dir-se i que s’enfronta a dile­mes sobre ali­an­ces polítiques i lide­rat­ges orgànics. En la ponència política i orga­nit­za­tiva que vota­ran les bases se supera la dico­to­mia històrica entre muni­ci­pa­lisme i salt a les ins­ti­tu­ci­ons, una dico­to­mia que la for­mació reco­neix que ha gene­rat “bicefàlia” quan s’ha asso­lit la repre­sen­tació al Par­la­ment i al Congrés. La ponència assu­meix concórrer a les elec­ci­ons cata­la­nes, espa­nyo­les i, en el futur, euro­pees; i fer, en la situ­ació actual de l’inde­pen­den­tisme, polítiques “autonòmiques que esgo­tin el cada vegada més curt recor­re­gut de les millo­res en el marc esta­tal actual” tenint clar que seran petits pas­sos. La rup­tura inde­pen­den­tista, admet la CUP, no arri­barà fins a mitjà o llarg ter­mini.

La pre­sen­tació a noves elec­ci­ons, però, s’haurà de deci­dir amb cri­te­ris tàctics i de cos­tos. La ponència deixa clar que la par­ti­ci­pació “con­so­li­dada” al Par­la­ment no ho està en els altres àmbits i que, per pre­sen­tar-se al Congrés o a Europa, la CUP haurà de créixer abans en mili­tants i expan­dir-se al País Valencià, les Illes i la Cata­lu­nya del Nord però també a les Ter­res de l’Ebre, Ponent i el Piri­neu.

En aquest sen­tit, s’obre a fórmu­les de par­ti­ci­pació més fle­xi­bles en el si de la CUP que les actu­als que obli­guen a mili­tar –es plan­teja també un sis­tema de quo­tes de mili­tant “pro­gres­si­ves”– i a for­mar part d’una assem­blea. Així s’intro­du­eix la figura del “col·labo­ra­dor” en tas­ques i esde­ve­ni­ments con­crets i el “col·labo­ra­dor econòmic”.

Orgànica­ment, la CUP tindrà, fora del Par­la­ment, dos por­ta­veus per al dia a dia, així com dos càrrecs orgànics que podrien aca­bar sent els matei­xos. La ponència esta­bleix que es tri­a­ran dos por­ta­veus d’entre el secre­ta­riat naci­o­nal, que seran les “cares visi­bles” de la CUP en la política pública diària. Però entre els cinc mem­bres de la per­ma­nent del secre­ta­riat –els secre­ta­ris d’orga­nit­zació, muni­ci­pa­lisme, acció política, acció par­la­mentària i comu­ni­cació– s’esco­llirà un coor­di­na­dor i un secre­tari gene­ral, “últims res­pon­sa­bles” de l’orga­nit­zació. Assi­mi­lat a la resta de par­tits més per­so­na­lis­tes, el càrrec de secre­tari gene­ral pro­voca recels i l’assem­blea de Vic i l’Alt Ter demana en una esmena eli­mi­nar-lo.

La CUP vol créixer en militància i suport social dis­pu­tant ideològica­ment “l’hege­mo­nia” a la resta de for­ces inde­pen­den­tis­tes tot rei­vin­di­cant-se com a opció “rup­tu­rista” i “amb consciència revo­lu­cionària” i enfor­tint-se per inten­tar una futura secessió que “haurà d’assu­mir i sos­te­nir nivells de con­flicte més grans que els del dar­rer embat”, en referència al 2017. En aquest camí la ponència no des­carta “ali­an­ces tàcti­ques pun­tu­als” amb Junts o ERC però no con­si­dera que aquests par­tits siguin favo­ra­bles avui a la rup­tura. Una esmena de Reus demana ja des­car­tar una “can­di­da­tura unitària” i llis­tes “parai­gua” que dilu­ei­xin la CUP. Una altra de l’Eixam­ple Dret des­carta “uni­tat estratègica” quan els resul­tats elec­to­rals han bene­fi­ciat l’inde­pen­den­tisme “con­ser­va­dor” i han pena­lit­zat la CUP i ERC. Per con­tra, Girona pro­posa, si convé, superar la marca CUP i obrir-se a ali­an­ces amb Junts o ERC com ha fet Gua­nyem Girona per arri­bar a l’alcal­dia. Una esmena del barri bar­ce­loní del Poble­nou demana a la for­mació que, en la nova etapa política, obri el debat sobre si cal can­viar el nom i la imatge pública de la històrica Can­di­da­tura d’Uni­tat Popu­lar (CUP).

En l’assem­blea naci­o­nal de Saba­dell tenen veu i vot tots els mili­tants donats d’alta des de fa sis mesos i els mili­tants amb menys de sis mesos que hagin par­ti­ci­pat en alguna con­vo­catòria del procés Garbí de reno­vació, en què calia estar ins­crit prèvia­ment. La for­mació vol un òrgan de coor­di­nació esta­ble amb les can­di­da­tu­res i for­ma­ci­ons ali­a­des o que li han donat suport, així com una coor­di­na­dora d’elec­tes nova que recu­lli la veu dels càrrecs públics no par­la­men­ta­ris. També impul­sarà una escola per for­mar els mili­tants i garan­tir els relleus de per­so­nes. Inde­pendència, soci­a­lisme, femi­nisme, eco­lo­gisme i anti­ra­cisme són els objec­tius estratègics amb la defensa d’“un sol poble”, de la llen­gua i dels drets civils i polítics.