Es fa difícil dir això... Aymerich és el pare de la visió del San Cugat que tenim avui. Parlem del 1987, hi havia molts barris per urbanitzar, i si seguíssim el PGM del 1976 ara podríem tenir 240.000 habitants. Va tenir una visió molt clara que no podia esdevenir una població tan gran i va preveure tots els barris amb unes edificacions més baixes, uns espais verds, parcs... Va crear el Teatre Auditori, l’empresa municipal d’habitatge, va fer moltíssima feina, i la resta d’alcaldes van continuar aquest model de ciutat, el van millorar i actualitzar.

Perquè es van preveure uns ingressos i recursos que no van arribar. Segurament es van preveure partides en què potser no calia gastar tant. Ningú es va quedar diners ni res. De fet, no van ser capaços, el mandat anterior, ni de quadrar el darrer pressupost. Per tant es va crear un dèficit d’uns 22 milions d’euros i la nostra obsessió és revertir-ho aquest 2024. Patir un any amb tots els ajustaments que hem hagut de fer per després tirar endavant i començar a velocitat de creuer i anar incrementant. Malgrat no disposar de diners hem fet molta feina, hem planificat moltes coses que s’aniran veient en els tres anys. Ja els advertíem que no anàvem bé, no va ser una sorpresa, però ara toca mirar endavant.

El mandat passat eren tres partits (ERC, PSC i CUP) i és cert que es van reduir el sou, però és que ho havien de fer perquè van contractar tots els assessors que podien agafar i tenien sis tinences d’alcaldia. Si no s’haguessin arribat a abaixar el sou, hauria sigut el govern més car de la història de Sant Cugat. Nosaltres hem demostrat fent-ho amb números que som un govern més barat, estem parlant de 270.000 euros menys. El que vam fer és actualitzar el sou. Pensa que el meu sou és inferior al de Mercè Conesa de fa sis anys. La crítica és una mica de demagògia.

El pla és molt estricte per revertir el dèficit aquest primer any. Parlàvem amb intervenció i anem alineats, a finals d’any quedarà resolt.

Mentre sigui alcalde d’aquest ajuntament, no augmentaré la pressió fiscal.

Sant Cugat és una illa en molts aspectes. ERC era el partit majoritari del tripartit i el cap de llista era nou, no era al mandat anterior, i això ha facilitat molt les coses. També estem parlant d’un projecte de ciutat i els objectius són molt concrets: millorar els serveis i la qualitat de vida. Ens vam asseure i va ser fàcil posar-nos d’acord elaborant propostes. Teníem majoria per governar sols, però hauria sigut molt més difícil i les esquerres no sumaven. Primer som persones abans que polítics, i si hi ha afinitat personal, jo crec que tot això ajuda.

Al mandat anterior ens van dir que hi havia una única ubicació i nosaltres no volíem quedar de braços plegats esperant una sentència i vam buscar tres alternatives per a l’entretant. Ens vam posar d’acord. Havíem d’anar alineats també, que no ha sigut fàcil perquè és on hem destinat més temps, per parlar amb la direcció de l’escola, amb l’AFA i els veïns, i hem trobat una alternativa viable, consensuada. Pràcticament tot el consistori va votar a favor excepte el PSC, que es va abstenir, després de retirar-ho de l’ordre del dia per tenir més reunions i trobar el punt d’encontre. Tots volem fer la millor escola possible, ningú vol fer la punyeta a ningú ni fer un nyap, perquè al final el responsable seré jo.

Sí. S’ha de fer l’aprovació definitiva en nou mesos i ara tindrem una reunió amb la comunitat educativa per veure com ha de ser l’entorn, com reduir els impactes ambientals, acústics, el que faci falta per facilitar la mobilitat en aquesta pastilla enorme que té moltes possibilitats i que està al costat d’una centralitat esportiva molt important.

Està resolt i ningú ha dit res més. Parlàvem de més de 100.000 euros de lloguers i pagaments de serveis d’un espai privat, no ho podíem assumir i és un dels ajustaments. Es tracta de redirigir tots els serveis fins que no tinguem un espai definitiu, que el tindrem. Jo entenc que d’entrada tothom es va revolucionar. Al mandat anterior havia de ser tinent d’alcalde de Cultura si haguéssim governat i la regidoria d’ara depèn directament de mi. Tinc molta sensibilitat pel món de l’art. S’ha consensuat tot amb les persones del món de l’art i la taula d’arts plàstiques.

Són dues coses diferents. El pla de cultura està en marxa i més que presentat, i en el tema de La Unió tampoc hi ha cap problema. Es van revolucionar. No acabo d’entendre-ho perquè soc una persona hiperaccessible, els conec, i quan vaig veure el manifest vaig trucar al president, ens vam asseure i no hi ha hagut cap problema, però no han fet un altre comunicat després. Era per com gestionava la part del teatre i una part es programarà des de l’Ajuntament, però des de la Taula d’Audiovisuals de l’Ajuntament del Consell de Cultura es farà una programació de totes les entitats.

El gran projecte és actualitzar i millorar els equipaments i els serveis que aquesta ciutat necessita, perquè ha crescut. Ens falta un pavelló –bé, dos, perquè l’últim és del 2017– i tenim el procés administratiu en marxa i estarà fet el primer trimestre del 2026. També una segona residència pública per a la gent gran, perquè la primera és del 1992, i ens hem hagut d’espavilar, perquè la Generalitat va dir que no la farien, i al ple d’octubre comencem el procés per obrir un concurs de cessió de terrenys a Volpelleres perquè s’hi presentin operadors privats. Tenim la gran reivindicació de l’hospital amb Rubí i Castellbisbal i hem de tornar a anar junts a veure la consellera de Salut i pressionar.

Hem demanat reunions amb totes les conselleries, però la majoria de coses depenen de nosaltres mateixos. Una d’elles és la neteja, que teníem prorrogada fa 4 anys i per a 60.000 persones, i és un procés llarg, complex, estem parlant d’un pressupost d’uns 140 milions, i a finals d’any s’adjudicarà. O també el pla de voreres 2025-2032, que presentarem el 22 d’octubre i al qual enguany destinem 2,5 milions. Està aprovat inicialment el projecte de la nova biblioteca central i quan l’actual quedi lliure hi podrem fer, entre altres coses, una sala d’art d’exposicions en condicions.

Amb preus molt alts sobretot després de la pandèmia. Històricament s’ha fet molta feina i es van arribar a fer 1.800 pisos públics, primer de venda i després ja hem apostat pel lloguer, perquè ajuda més els joves a poder-se acabar d’emancipar. No queda molt espai, tenim programades promocions petites, i a finals d’any presentarem a privats un gran projecte per fer habitatge públic per als joves en un espai que no vull revelar encara, amb pisos de dues habitacions per 500 o 550 euros.