La Reserva Federal (Fed) dels Estats Units ha anunciat aquest dimecres una rebaixa del 0,5% en els tipus d’interès, la primera des del 2020. La decisió marca un punt d’inflexió després de dos anys de política monetària restrictiva per contenir la inflació.

El Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC) de la Fed ha detallat en un comunicat que situa la taxa de referència del preu del dinar en una forquilla del 4,75% al 5%, una retallada més agressiva del que pronosticaven alguns economistes. El regulador nord-americà considera que la inflació avança “de manera sostenible” cap a l’objectiu del 2% i veu “aproximadament en equilibri” el balanç de riscos per assolir els seus objectius d’ocupació i inflació. En aquest sentit, recorda que el seu objectiu és aconseguir la màxima ocupació amb una inflació del 2% a llarg termini.

La retallada es produeix quan l’índex de preus al consum (IPC) dels Estats Units es troba en la seva xifra més baixa des de febrer de 2021, després de baixar quatre dècimes a l’agost, fins al 2,5%. Però el mercat laboral mostra senyals de refredament, després de mesos de dades pobres de creació d’ocupació, una taxa d’atur del 4,2% i 7,1 milions d’aturats, 800.000 més que fa uns anys.

La Fed va deixar enrere els tipus d’interès baixos del 0% al 0,25% al 2020, per afavorir la recuperació de la pandèmia de coronavirus. L’escalada d’inflació a partir de l’esclat de la guerra a Ucraïna va dur l’entitat a accentuar la política restrictiva, amb un cicle alcista d’onze pujades dels tipus.

El banc central nord-americà es va avançar al seu homòleg europeu en la pujada dels tipus d’interès, que el Banc Central d’Europeu (BCE) va iniciar tres mesos després, al juny de 2020. En canvi, ha estat més conservador a l’hora d’invertir la tendència, cosa que el BCE i altres institucions monetàries ja han fet. Cal recordar que, a diferència del BCE, que només s’ha d’encarregar de mantenir a ratlla la inflació, la Fed té el doble mandat de fer-ho sense malmetre el mercat laboral.

A més, la institució s’enfronta a un gran escrutini per la conjuntura electoral. Una baixada dels tipus massa gran donaria un pretext als republicans per qüestionar la imparcialitat de la Fed, ja que, d’entrada, afavoriria els demòcrates de Kamala Harris sobre els republicans de Donald Trump, amb l’economia com una de les variables de més pes a l’hora de triar el vot.

A la roda de premsa posterior a la reunió dela FOMC, el president de la Fed, Jerome Powell, ha assegurat que les eleccions presidencials del pròxim 5 de novembre no són una variable a tenir en compte en la presa de decisions sobre la retallada dels tipus. “La nostra feina és donar suport a l’economia en nom dels nord-americans. Si l’encertem, això beneficiarà la població de manera significativa. Ens concentrem en això”, ha declarat.

El FOMC, que és l’encarregat de prendre les decisions sobre els tipus de referència, no té programada cap reunió fins després dels comicis. La primera serà el 6 i 7 de novembre, just després de les eleccions, i la següent, el 17 i 18 de desembre.