El Parlament de Letònia, el Saeima, ha aprovat aquest dijous mesures per reforçar la llengua pròpia al mercat laboral i reduir l’ús de l’idioma rus al país bàltic.

La cambra ha votat a favor de diverses esmenes a la Llei del Treball per evitar que els empresaris puguin exigir de manera injustificada saber rus per accedir a un lloc de treball. Els canvis pretenen protegir els drets dels treballadors a utilitzar la llengua pròpia a l’àmbit laboral i no ser discriminats per no saber rus o parlar malament l’idioma.

Les esmenes introduïdes estableixen que no es pot requerir el coneixement d’una llengua estrangera als sol·licitants de feina en activitats del mercat interior letó com la producció de béns o la prestació de serveis.

Si un anunci de treball conté un requisit de coneixement de llengües estrangeres, aquest haurà de justificar objectivament aquesta necessitat. A més, els ocupadors no podran preguntar als aspirants pels seus coneixements de llengües estrangeres a les entrevistes de feina, si no és que tenen una importància essencial per al desenvolupament de les funcions del càrrec.

Aquestes disposicions no s’aplicaran quan el coneixement d’un idioma estranger estigui justificat per les característiques de la feina, com per exemple, en els casos en què estigui relacionada amb altres estrangers.

El Saeima també ha avalat una iniciativa per prohibir el rus a les pantalles dels caixers automàtics. La interfície d’usuari de les terminals haurà d’estar disponible en letó i també es podrà oferir en les llengües oficials dels Estats membres o països candidats de la Unió Europea (UE) i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). En conseqüència, els caixers automàtics ja no estaran en ru. La mesura, que entrarà en vigor a finals de gener de l’any vinent, afectarà entre 800 i 900 caixers arreu del país.

Des de la invasió russa d’Ucraïna el govern letó ha intensificat les iniciatives per establir la primacia de la llengua, la cultura i la història letones. També ha endurit les lleis de ciutadania que afecten els descendents dels russos, ucraïnesos i bielorussos que la Unió Soviètica va assentar a Letònia. La població russòfona representa al voltant del 30% de la població del país bàltic.