Letònia reforça l’ús del letó en detriment del rus al mercat laboral

El Par­la­ment de Letònia, el Saeima, ha apro­vat aquest dijous mesu­res per reforçar la llen­gua pròpia al mer­cat labo­ral i reduir l’ús de l’idi­oma rus al país bàltic.

La cam­bra ha votat a favor de diver­ses esme­nes a la Llei del Tre­ball per evi­tar que els empre­sa­ris puguin exi­gir de manera injus­ti­fi­cada saber rus per acce­dir a un lloc de tre­ball. Els can­vis pre­te­nen pro­te­gir els drets dels tre­ba­lla­dors a uti­lit­zar la llen­gua pròpia a l’àmbit labo­ral i no ser dis­cri­mi­nats per no saber rus o par­lar mala­ment l’idi­oma.

Les esme­nes introduïdes esta­blei­xen que no es pot reque­rir el conei­xe­ment d’una llen­gua estran­gera als sol·lici­tants de feina en acti­vi­tats del mer­cat inte­rior letó com la pro­ducció de béns o la pres­tació de ser­veis.

Si un anunci de tre­ball conté un requi­sit de conei­xe­ment de llengües estran­ge­res, aquest haurà de jus­ti­fi­car objec­ti­va­ment aquesta neces­si­tat. A més, els ocu­pa­dors no podran pre­gun­tar als aspi­rants pels seus conei­xe­ments de llengües estran­ge­res a les entre­vis­tes de feina, si no és que tenen una importància essen­cial per al desen­vo­lu­pa­ment de les fun­ci­ons del càrrec.

Aques­tes dis­po­si­ci­ons no s’apli­ca­ran quan el conei­xe­ment d’un idi­oma estran­ger esti­gui jus­ti­fi­cat per les carac­terísti­ques de la feina, com per exem­ple, en els casos en què esti­gui rela­ci­o­nada amb altres estran­gers.

El Saeima també ha ava­lat una ini­ci­a­tiva per pro­hi­bir el rus a les pan­ta­lles dels cai­xers automàtics. La interfície d’usu­ari de les ter­mi­nals haurà d’estar dis­po­ni­ble en letó i també es podrà ofe­rir en les llengües ofi­ci­als dels Estats mem­bres o països can­di­dats de la Unió Euro­pea (UE) i l’Orga­nit­zació per a la Coo­pe­ració i el Desen­vo­lu­pa­ment Econòmic (OCDE). En con­seqüència, els cai­xers automàtics ja no esta­ran en ru. La mesura, que entrarà en vigor a finals de gener de l’any vinent, afec­tarà entre 800 i 900 cai­xers arreu del país.

Des de la invasió russa d’Ucraïna el govern letó ha inten­si­fi­cat les ini­ci­a­ti­ves per esta­blir la pri­ma­cia de la llen­gua, la cul­tura i la història leto­nes. També ha endu­rit les lleis de ciu­ta­da­nia que afec­ten els des­cen­dents dels rus­sos, ucraïnesos i bie­lo­rus­sos que la Unió Soviètica va assen­tar a Letònia. La població russòfona repre­senta al vol­tant del 30% de la població del país bàltic.