Política
Jordi Soler Casals
Alcalde de Calonge i Sant Antoni (Junts)
“Els espigons són molt esperats i hi ha molta feina al darrere”
L’alcalde calongí defensa el desglaç de la inversió de Costes al litoral de Sant Antoni, que vol veure resolt abans de l’estiu que ve
Espera un millor servei d’escombraries, amb el nou contracte, i resoldre el sobrecost a Solius, a més de materialitzar altres obres
Jordi Soler va arribar a l’alcaldia de Calonge i Sant Antoni per primer cop el 2003. I malgrat haver estat desbancat tant el 2007 –per un pacte articulat pel PSC– com el 2019 –quan ERC els havia superat en regidors–, sempre va sobreposar-se per recuperar la vara amb mocions de censura els anys següents. Ara, amb un pacte ampli que aplega quatre grups més (el PSC, Guanyem, TxE i el PP), té falcada l’estabilitat fins al 2027.
Què destaca en el nou mandat?
El primer de tot, la incorporació de nous socis que no hi eren, com Tots pel Poble i Guanyem, que conjuntament amb el PSC, el regidor del PP i l’equip de Junts, formem un govern molt ampli. La prioritat, que ja ve del mandat anterior, és millorar la gestió i, com a exemple, desencallar el repte del nou contracte de recollida de residus i neteja, que ja s’ha adjudicat. Però també l’esforç per tenir les platges a punt, o els serveis de Salut, Igualtat, Joventut o les obres fetes en les escoles municipals, sense descuidar la promoció turística i econòmica, o les bases per als nous projectes.
Pel que fa a escombraries, una de les crítiques de l’oposició és l’encariment de taxes, agreujat per la crisi del tancament de Solius. El nou contracte ho pal·liarà?
El plec va ser aprovat per unanimitat de tots els grups i hi haurà canvis importants, dos milions més cada any, i una despesa global de més de 56 milions en els pròxims nou anys de vigència. Esperem poder completar el canvi de model en els pròxims mesos, amb més neteja viària, a les platges i un porta a porta que s’estendrà a altres zones de Sant Antoni, tot i que no al front marítim, perquè allà, amb els restaurants i residents, seria inviable. Però sí, bona part del sobrecost s’ha complicat pel tancament de Solius.
Han avançat en les reivindicacions perquè la Generalitat assumeixi la seva part?
Continuem havent de portar l’orgànica a Alguaire, al costat de Lleida, que ens sembla una bestiesa no només als cinc municipis de la mancomunitat de Solius, sinó als 27 que la hi dúiem. Però els cinc del consorci hem quedat com els caps de turc, i no renunciem a continuar parlant amb el nou govern de la Generalitat. Fins ara, amb l’Agència de Residus de Catalunya no hi ha hagut cap acord possible, fora de la subvenció puntual per a aquest any que ja hem demanat. Ara hem de veure què en diu el nou govern.
Aquest mes l’Estat ha posat a subhasta el projecte dels nous espigons per protegir el litoral de Sant Antoni, després d’haver pogut salvar la temporada de platja a correcuita. Arribaran a temps per a l’estiu vinent?
Portem molts anys de reunions i viatges a Madrid. Però aquest any, veient els estralls, sembla que s’han activat. Hem patit molt en els dos extrems, tant as Monestri, amb el passeig descalçat i pèrdua de sorra cap a Palamós, que hem mirat de resoldre amb mitjans municipals, com a Torre Valentina, on les obres les va assumir Costes de l’Estat i agraeixo la diligència del subdelegat del govern per tenir-ho enllestit a l’estiu. Per terminis, l’obra s’hauria d’adjudicar abans de final d’any, amb 3,5 milions d’euros per fer els dos nous espigons, i el termini d’execució és d’entre sis i vuit mesos, de manera que amb una mica de sort ja estaria a punt per a l’estiu de 2025. És un projecte molt esperat al poble i amb molta feina al darrere.
Frenaran la pèrdua de sorra?
Sobretot, el traspàs de sorra que hi ha cap al nord, tant a la platja de Palamós com al fons de la badia, cosa que genera problemes per excés en superfície i per al calat del port comercial. El projecte preveu recuperar-ne una part amb el dragatge del fons de la badia, però també una aportació extra que permetrà regenerar zones de bany.
Quins altres projectes hi ha encarrilats a curt o mitjà termini?
Estem estudiant la instal·lació d’un centre d’art a partir del llegat de la Fundació Gamón-Medina. I també estem posant les bases per disposar d’estudis universitaris al Collet.
Ara ja s’hi fa formació per a sèniors, majors de 50 anys...
Sí, ha estat la primera experiència de col·laboració amb la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), i de moment a les sales del castell de Calonge, però amb el projecte de començar a reformar el conjunt de l’antic monestir del Collet, a Sant Antoni, amb una partida d’inversió d’1,5 milions d’euros, i que sigui la seu també d’un grau universitari de nutrició, gastronomia i ciències culinàries, que encara no existeixen a Catalunya. La intenció és que pugui començar al curs 2026/27 i atregui nous alumnes.
Més població, i vinguda de lluny, sembla bona notícia. Però no els acabarà de tensionar el mercat immobiliari?
No necessàriament, perquè aquí comptem que el curs acadèmic va de la tardor al juny, quan a Sant Antoni tenim ple de segones residències buides que tampoc no tenen ús turístic. Pot ser una oportunitat per als seus propietaris i per desestacionalitzar l’activitat al nucli.
I per generar habitatge de manera permanent, de quines eines disposen, després del primer projecte de lloguer amb la cooperativa Sostre Cívic?
Aquest darrer projecte ja fa temps que està en marxa, i ple. Però ara també estem rehabilitant un segon edifici amb 28 apartaments més, que vam comprar després d’anys buit i vandalitzat. Esperem que es puguin adjudicar en modalitat de lloguer social l’estiu vinent. A més, estem analitzant altres emplaçaments en solars municipals, i allà on el POUM preveu habitatge protegit.
La Sareb encara té algun actiu aprofitable?
Encara tenen algun solar a Sant Antoni, i algun habitatge aïllat, però ja queda poca cosa.
Per dinamitzar i desestacionalitzar, han apostat pel Calonge Poble de Llibres. Com ho valora?
Està funcionant molt bé. I tenim dues llibreries noves, amb previsió d’una tercera. Han revitalitzat el nucli antic de Calonge i al voltant han obert dos restaurants i un hotel. Molts estiuejants han conegut el poble i això ho volem enfortir amb la museïtzació del castell, el centre d’interpretació de les Gavarres, que esperem que pugui estar a punt per Setmana Santa, i el del vi, que ja funciona provisionalment però anirà a l’antiga casa de les Monges, més ambiciós i amb aules per a activitats. Tot això es complementa amb l’obertura d’un carrer i la nova plaça Mossèn Pere Surribas, per donar aire a un teixit dens.
Faltaria aparcament?
Hi ha 400 places al voltant del nucli antic, suficients si no intenta aparcar tothom al mateix aparcament. A Sant Antoni, al voltant de l’avinguda Catalunya, hi hauria l’opció de dos pàrquings subterranis. I estem cercant empreses a qui els pugui interessar la concessió.
El Mas Pere, tot i les crítiques, s’acabarà bé?
És una altra de les espines que teníem clavades, però a final d’any esperem que l’obra grossa s’hagi acabat. Quedarà pendent la xarxa elèctrica, però aquí depenem d’Endesa. I hi ha bon ritme de pagament per part dels propietaris. Les parcel·les s’han revalorat. I per posar un exemple, una que fins fa uns mesos estava a subhasta a 35.000 euros, ara surt a 145.000. Molts problemes dels acabats venen de la manera com s’havien aixecat cases en el seu moment.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.