El candidat marxista Aruna Kumara Dissanayake, considerat una alternativa als partits tradicionals, s’ha imposat aquest diumenge en les eleccions presidencials de dissabte a Sri Lanka amb el 42,31% dels vots al final de l’escrutini, segons ha informat Efe. La victòria de Dissanayake, de 55 anys i candidat de la coalició Poder Popular Nacional (NPP), s’ha confirmat al final del segon recompte, en el qual es transfereixen als dos candidats més votats en el primer escrutini els suports de la resta d’aspirants.

Es tracta de la primera vegada en què la Comissió Electoral de Sri Lanka va efectuar un segon recompte per a conèixer al guanyador, ja que cap candidat va obtenir el vot directe de la meitat de l’electorat en el primer comptatge.

En segon lloc ha quedat Sanjith Premadasa (centreesquerra), candidat de l’opositor Samagi Jana Balawegaya (SJB), amb el 32,76% dels vots escrutats. El president sortint Ranil Wickremesinghe, ha estat la tercera opció amb 2,2 milions de vots.

El futur president té especial suport entre els joves votants, però també desperta el recel de part de l’electorat, ja que exerceix com a líder del Janatha Vimukthi Peramuna (JVP), una formació marxista que va encapçalar dues revoltes armades contra el govern en les dècades de 1970 i 1980, en les quals van morir almenys 60.000 persones.

Dissanayake ha sabut capitalitzar el descontentament de la població per la severa crisi econòmica que ofega l’illa i durant la seva campanya electoral va prometre acabar amb la corrupció així com renegociar un préstec del Fons Monetari Internacional (FMI) de gairebé 3.000 milions de dòlars. Aquest rescat, aprovat per Wickremesinghe, va comportar una sèrie de reformes que van generar malestar en la població, com una pujada d’impostos.

Aquestes eleccions han estat les novenes a la direcció de l’Estat des que l’antiga Ceilan es va desvincular completament de l’Imperi Britànic el 1972 i s’hi han presentat 38 candidats, el nombre més gran de la seva història. A més, han estat les primeres des de la revolta civil de 2022, que es va saldar amb la dimissió i sortida del país del llavors president Gotabaya Rajapaksa, a qui la població va responsabilitzar d’haver propiciat la crisi econòmica.