La mort sobtada d’en Joan va barrejada amb una sèrie de factors. Jo no estava ni mentalitzat ni preparat per assumir la responsabilitat d’alcalde. S’hi va afegir que estava faltat una mica de salut. Vaig tirar endavant amb el suport de les regidores. Ha estat la base principal. Hi ha hagut un període d’adaptació. També hi ha tingut a veure el respecte al càrrec d’alcalde. Tot plegat m’ha enfortit.

Econòmicament, ens vam trobar l’Ajuntament molt desorganitzat i amb les arques molt baixes. Devem 1.200.000 euros demostrables. Com hi fem front? No gastant.

Molta contenció. Potser no ho hem sabut comunicar prou bé a la població, que n’és conscient. La Diputació de Girona va realitzar una auditoria a l’abril. Sabia, quan vam entrar al juny amb en Joan [Pagès], que hi havia una bombolla. No en sabíem, però, l’abast. A partir d’aquí s’han d’aplicar una sèrie de mesures, sí o sí; no queda cap més remei.

Haurem de tocar impostos. Des de la Unió Europea, a partir de l’1 de gener del 2025, es determina que els ajuntaments no podrem tenir res deficitari, siguin escombraries o parvularis, i són serveis que haurem de mantenir. Feia molts anys que a Vilobí no es tocaven les taxes, com ara l’IBI. Els cèntims són del poble i s’han de fer servir pel poble. M’he trobat amb el que m’he trobat. No dic que l’anterior govern ho fes bé o malament. Però els proveïdors els hem de pagar. I si gastem 10 euros hem de saber on van i per què.

Els tres primers anys són per sanejar. Primer no tenia gens de ganes de presentar-me a la reelecció. Ara no ho descarto, sempre que estigui bé de salut, per poder complir algun dels objectius que no s’hagin pogut fer durant aquests quatre anys, i veig que tinc suport. M’està agradant poder participar i aportar al meu poble. Em preocupa el dia a dia, que és un repte.

La biblioteca i el carril que volia fer l’oposició fins a l’aeroport. Hi havia subvencions però no podíem assumir l’aportació que havia de fer l’Ajuntament. Quant a la biblioteca, potser sí que ha quedat petita. Però també penso que a Vilobí no li pertoca una biblioteca de dos milions d’euros i dos milions i mig d’euros. El projecte l’hem hagut de parar. No era viable.

Ha estat molt important. Em sento amb suport i estimat fins i tot pel personal de l’Ajuntament. Hem fet pinya. Ens hem fet forts. Ha estat un any carregat d’emocions.

Les fortaleses són entitat de poble, tranquil·litat, ben comunicat, a deu minuts de Girona, amb la influència de l’aeroport, l’eix transversal. La ubicació és el punt fort: a una hora ets a Vallter i en mitja hora ets a Fenals, a Blanes. Quant a l’estació comercial que volen fer a Vilobí d’Onyar, el tren d’alta velocitat (TAV) per connectar amb l’aeroport, com a ajuntament, a dia d’avui, no hem rebut cap comunicació oficial. La cosa, però, es belluga. L’aeroport ens dona vida i ens dona impostos. Per al municipi és important. Quant a les deficiències, em preocupa la gestió de l’habitatge perquè el jovent del poble no tingui tants maldecaps per comprar o llogar un pis a Vilobí a un preu acceptable. I després la feina. Una de les meves primeres preocupacions és sobretot l’ocupació, que n’hi hagi. Perquè si es té feina, un no s’esgarria i es viu bé a Vilobí. Les inversions són sempre les mateixes: habitatge, ocupació i esports. També em preocupa la inseguretat.

Tampoc l’oposició ho va fer tot malament. A mi m’ha sorprès una mica l’agressivitat de la cap de l’oposició, Cristina Mundet. En aquest món és molt bo saber guanyar, però és terriblement molt més bo saber perdre. I a vegades no se sap perdre. I és el que passa. El 2015 vaig perdre unes eleccions, també les del 2019. Des del minut u vaig donar suport a l’equip de govern. El mateix que havia fet en l’època Rovira, que vaig ajudar en el que vaig poder, igual que amb en Busquets i també amb la Cristina Mundet. No puc dir el mateix. Ells fan política, jo no he fet mai política. M’han criticat per la despesa de massa de la festa major. L’oposició sempre em diu que els cèntims que s’han gastat són al carrer, es trepitgen. Jo no ho veig. Sí que hem heretat un bon centre de la gent gran.

No. Els plens s’han de fer a l’ajuntament o en instal·lacions de l’ajuntament. En vuit anys, en van fer dos, un a Salitja i l’altre a Sant Dalmai.

Positiu. Ara que fa un any, estic content de la meva gestió com a alcalde i principalment de les meves regidores, i la d’Economia en especial, per la qüestió de les finances.