Política

Un ‘thriller’ a la tarragonina

L’adjudicació del contracte de la brossa, amb presumptes espionatges a una funcionària, sacseja la ciutat

Tarragona i set municipis més de l’entorn fan els primers passos per crear l’Àrea Metropolitana del Camp

A la Tabacalera s’hi situarà un centre universitari d’esports, la biblioteca i el conservatori de música

“Ja hem fet avinent al president Illa que el tramvia és el més important que pot fer el govern al territori”
El contracte de la brossa, de 233 milions, és el més important del consistori de les darreres dues dècades

Té tots els ingredients d’intriga i tensió emocional, com als millors thrillers, però la situació que viu en aquests moments la ciutat de Tarragona arran dels problemes en la licitació i adjudicació del nou contracte de la brossa no són cosa de ficció. El procés per adjudicar aquest servei, de 233 milions d’euros per als pròxims deu anys i que és el més important del consistori de les darreres dues dècades, s’ha enramat judicialment, amb denúncies per l’enviament d’informacions anònimes a mitjans de comunicació i a grups polítics, i amb un presumpte espionatge i seguiment a la cap tècnica del departament de Neteja Pública del consistori, que ja va denunciar els fets a l’abril. El mateix alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), al juliol, va fer analitzar el seu mòbil als Mossos d’Esquadra, tot i que en aquest cas sembla que no va ser punxat. Qui té molt a perdre, pot tenir la temptació de fer trampes, i pel camí de l’adjudicació del servei que ha de permetre tenir la ciutat més neta hi baixa, a hores d’ara, aigua tèrbola.

L’inici del procés d’adjudicació del contracte de neteja i recollida de residus ve de l’anterior equip de govern, encapçalat per Pau Ricomà (ERC), que en les eleccions municipals del maig de l’any passat va perdre en favor d’un candidat, Rubén Viñuales, que es presentava amb les sigles del PSC però que provenia de Ciutadans (Cs), on havia militat durant vuit anys i n’havia estat regidor al consistori tarragoní. Actualment governa en solitari, però té en perspectiva un pacte de govern amb Junts i amb En Comú Podem, fet que, si finalment es fes realitat, li permetria passar dels nou als catorze regidors. L’oposició, ara en mans dels republicans, pren el cas del contracte de la brossa com un dels cavalls de batalla a la ciutat. I a banda de la trama que afecta el presumpte espionatge a persones (destapat pel digital Porta enrere) s’hi barreja la que enfronta les empreses que aspiren a ser-ne les adjudicatàries: Paprec, la primera classificada; Urbaser, la segona, i FCC, la tercera, amb recursos i mesures cautelars que han allargat el procés. La neteja de la ciutat funciona, ara per ara, amb el servei prorrogat.

Però que la brossa no ens impedeixi veure el sol. L’equip de govern té davant seu una sèrie de projectes que, si res no els fa enrere, han de fer lluir més una ciutat que des de l’any 2000 és patrimoni mundial de la Unesco pel seu conjunt arqueològic romà. El patrimoni és una de les fonts d’atracció turística, i l’any passat es va registrar una xifra rècord d’arribada de turistes, amb més de mig milió (510.268 visitants). Sobre un dels monuments més representatius, l’amfiteatre, el consistori ha convocat un concurs per a la redacció d’un pla director, que ha guanyat l’equip d’arquitectes Pau Jansà Olivé, Amàlia Jansà Fenollosa, Genís Boix Oliva i Manuel Prieto Muñoz. Amb aquest treball es recuperarà “l’esplendor” de l’amfiteatre, garantint la seva conservació i manteniment futurs. És, indica l’equip de govern, “un full de ruta molt important per traçar les línies de com cal treballar amb el patrimoni a la ciutat en global”.

Actualment es dona la conjunció que l’Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i el govern espanyol estan en mans socialistes. I això, suposadament, podria desencallar alguns dels eterns projectes pendents, com ara dotar d’usos l’antiga fàbrica Tabacalera. En aquest complex arquitectònic format per un edifici noble i sis grans magatzems, que sumen més de 44.000 metres quadrats, ja hi ha “coses tangibles”, segons l’alcalde, com és la pròxima implantació –en un dels magatzems– de l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport, un centre privat adscrit a la Universitat Rovira i Virgili. També està previst que s’hi traslladi l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), el conservatori de música i –si així ho acaba de decidir la comissió tripartida amb l’Estat i la Generalitat–, la biblioteca pública. La Tabacalera ha de ser, diuen, l’epicentre de la part baixa de la ciutat, i l’Ajuntament està en converses amb l’estudi de l’enginyer i economista Miquel Barceló (un dels artífexs del barri tecnològic 22@ de Barcelona) per perfilar la gran transformació d’aquest entorn en un hub tecnològic.

Àrea Metropolitana

Tarragona i set ciutats més del seu entorn (Reus, la Canonja, Constantí, Vila-seca, Salou, Cambrils i Valls) també han iniciat els passos per crear l’Àrea Metropolitana del Camp, amb la voluntat de mancomunar serveis. Serà, un cop més, un conjunt de bones intencions sobre el paper? Segons l’alcalde Viñuales, han “après dels errors del passat” i en lloc de decidir-ne primer la governança i després el contingut, “ara s’ha fet a la inversa”. Ja s’estan formant els grups tècnics de les diferents àrees (mobilitat, energia, residus...) per mancomunar serveis. I “la columna vertebral” serà el tramvia: en una primera fase –que es preveu posar a licitació a finals d’aquest any– tindrà catorze quilòmetres i catorze estacions, i unirà Cambrils, Salou i Vila-seca. En una segona fase, el tramvia enllaçarà Reus i Tarragona per Vila-seca, i també es connectarà amb l’aeroport i amb la nova estació intermodal del Camp de Tarragona, que està prevista en terme vila-secà. “No és que hi hagi una estació, és que segur que hi haurà una parada a prop de casa seva. En el cas de Tarragona, arribarà fins a Sant Pere i Sant Pau, i la nostra idea és que fins i tot pugui continuar més amunt”, explica l’alcalde, que hi afegeix: “Ja hem fet avinent al president [Salvador] Illa que és el més important que pot fer la Generalitat al territori actualment.” I en aquest Camp de Tarragona hi balla un dels projectes polèmics del país: el parc d’oci i turisme Hard Rock. Per Viñuales, “el projecte inicial, amb quatre macrocasinos, no era acceptable”, però “ara s’ha reduït molt i només hi ha un casino, integrat a un dels hotels”. L’alcalde creu que en el parc hi tindrà més pes la vessant comercial: “Serà més com la Roca Village”, indica.

Més empadronats que mai
Mai com fins ara hi havien hagut tantes persones empadronades a Tarragona. El padró municipal en comptabilitza 144.047 i, sumades a les que hi són atretes, sobretot per les platges de sorra fina i daurada i pel ric patrimoni romà, declarat des de l’any 2000 patrimoni de la humanitat, fan de Tarragona la capital (amb el permís de Reus, i sense entrar en debats estèrils com el de la capitalitat) de la segona àrea metropolitana de Catalunya. Sobretot si finalment s’aconsegueix crear l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, que l’Ajuntament ha començat a encarrilar juntament amb set municipis més. També mirant al turisme, l’alcalde, Rubén Viñuales, fa una altra “aposta de ciutat”: ha demanat un parador nacional, perquè, segons ell, Tarragona és una de les tres úniques de les quinze ciutats patrimoni de la humanitat de l’Estat espanyol que no en té. “Aquest és un greuge comparatiu que no podem acceptar”, assenyala l’alcalde, que es mostra confiat que es farà realitat. On se situaria? Un dels llocs amb què s’especula és Ca l’Ardiaca, un edifici medieval a tocar de la catedral, de propietat privada, sobre el qual des de fa anys s’han estudiat diverses possibles utilitats però que també des de fa anys està pendent d’unes obres que mai no acaben de fer-se realitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.