La Xina, amb un dels programes nuclears més hermètics del món, ha anunciat aquest dimecres haver llançat amb èxit un míssil balístics intercontinental (ICBM) que transportava una ogiva simulada a l’oceà Pacífic.

El míssil ha estat disparat a 3/4 de tres de la matinada (hora catalana) i ha caigut en “àrees marítimes esperades”, segons ha informat el Ministeri de Defensa xinès en un comunicat difós per l’agència oficial del gegant asiàtic Xinhua i recollit per Efe, on afegeix que la prova era rutinària i formava part “les maniobres anuals”. La nota no detalla el tipus de míssil ni la seva trajectòria de vol, però els mitjans estatals xinesos asseguren que Pequín havia “informat prèviament als països afectats”.

El Japó ha assegurat posteriorment que no havia rebut cap notificació sobre l’assaig i ha denunciat que la Xina està reforçant les seves capacitats nuclears “sense oferir la transparència necessària al respecte”. Per la seva banda, Nova Zelanda va qualificar la prova de “preocupant”.

Amb el llançament d’aquest míssil balístic intercontinental, el primer que fa públic des del 1980, Pequín presumeix de múscul nuclear en un moment de creixents tensions amb Taiwan i en el mar de la Xina Meridional, escenari cada cop més freqüent d’enfrontaments entre vaixells xinesos i filipins, la qual cosa podria derivar en un potencial conflicte entre Washington i Pequín.

Els experts creuen que la prova d’aquest dimecres busca avaluar la fiabilitat dels míssils dels míssils balístics intercontinentals del país. “El míssil provat podria ser un DF-31 o un DF-41 i buscaria dissuadir altres països de buscar la coerció nuclear contra la Xina”, segons considera l’analista militar Song Zhongping, en declaracions al South China Morning Post de Hong Kong i recollides per Efe. L’extrema opacitat del programa nuclear xinès ha provocat crítiques en països com els Estats Units , que estimen que el gegant asiàtic compta amb més de 500 caps nuclears operatius i podria doblar aquesta xifra el 2030.

El règim xinès assegura que adopta una estratègia nuclear d’autodefensa, mantenint el seu arsenal al nivell mínim necessari per garantir la seguretat nacional i sota la política de “no ser el primer a utilitzar armes nuclears”.

La Xina no forma part de cap tractat de desarmament, i s’ha negat en ocasions anteriors a participar en diàlegs com els que van mantenir Rússia i els Estats Units sobre el control d’armes nuclears, al·legant que la quantitat de les seves armes atòmiques és molt diferent a la d’aquests països.