El 25 de setembre del 2024, ahir, el dia que es complien quatre anys justos de l’assassinat de la infermera Carme Font Senén, tocava declarar davant del tribunal i del jurat popular als quatre acusats: Consol Jacome Calle, Jordi Radresa Font, Nicolau Morell Talamas i Eugenio Pérez Prieto. Amb el recordatori exprés a cadascun del president del tribunal, el magistrat Adolfo García Morales, que com acusats tenien dret a respondre el que volguessin encara que no s’ajustés a la realitat (és a dir a mentir), tots quatre van declarar responent només a les preguntes de les seves defenses.

El primer torn va ser per a Consol Jacome, subordinada de feina i amiga de la víctima, que el fiscal i l’acusació consideren la ideòloga del pla per assaltar la casa de la podòloga i qui va enginyar una trampa perquè Carme Font no es malfiés del fals client (Carles Riera) que va demanar cita. Jacome, que està lliure i afronta una pena de deu anys i deu mesos, es va declarar totalment innocent i desconeixedora del pla que orquestraven el seu home, Jordi Radresa, i l’amic d’aquest, Nicolau Morell. Va assegurar que es va assabentar que el seu home tenia relació amb el cas quan ell li ho va confessar. Va dir que de l’únic que es penedia era de no haver-lo denunciat en aquell moment, però es va excusar en el fet que era el seu home i tenien una filla. Va remarcar que ja mai més ha volgut saber res d’ell, que ara estan separats i que ella ha anat a viure a Múrcia perquè amb la llosa de l’acusació ara no troba feina.

Jordi Radresa, que també està lliure i afronta la mateixa pena que Jacome, va admetre que ell i Morell, sense que la seva dona en sabés res, havien planificat robar a casa de la infermera perquè suposaven que tenia diners perquè cobrava en B lloguers i en efectiu les consultes, però que mai van pensar exercir cap violència. I que ell va posar de condició no entrar a la casa perquè Font el coneixia.

Encadenant el relat, Nicolau Morell també va admetre que havien planificat el robatori comptant que seria “senzill” i que la podòloga “col·laboraria” i els donaria els diners. Va admetre que havia entrat fent-se passar per pacient i després deixant el pas obert perquè entrés l’altre home que ell va ficar en la trama: Eugenio Pérez. Morell va dir que d’entrada va dir a Font que no anava a fer-se els peus sinó a robar, i que llavors tot va esdevenir “surrealista” perquè ella no va col·laborar i es va posar a insultar i cridar, i va començar un forcejament que va acabar amb tots a terra i la víctima ferida i inconscient. Morell, tot i admetre que duia cintes per tapar-li la boca, es va desentendre de la mort i va assegurar que mentre ell s’entretenia recollint el material (guants, cinta...) i ordenant el que havien fet caure, l’altre home va arrossegar la víctima a una altra estança. “I si jo no ho vaig fer, només podia fer-ho ell”, va dir en referència a la hipòtesi que la devia haver escanyat Pérez.

I Eugenio Pérez (que com Morell afronta 31 anys de presó), que fins ara havia mantingut que el dia dels fets no era a Girona, va ser el més innovador en la seva versió davant del tribunal. Continua negant haver entrat a casa de la víctima, però coneixedor ara que una càmera el va captar el dia del crim passant per Girona dins del cotxe de Morell, va assegurar que tenia tractes amb ell perquè li havia proposat una feina de “jardineria”, per assecar marihuana en una masia de l’entrada de Mieres. Diu que ell i un company van fer la feina, i que el dia 24 a ell se li va girar el cap, va rebentar la porta, va agafar la marihuana i la va anar a vendre a Rubí. I el dia 25 va anar amb Morell a la casa fent veure que no hi tenia res a veure i demanant la seva part de la feina. I va acabar explicant que entén que Morell li atribueixi a ell la mort de Carme Font com a revenja perquè li va robar la marihuana. A l’escena del crim es va trobar ADN de Morell, però de Pérez no.