Quan Jordi Radresa, un dels acusats pel cas de l’assassinat de la infermera Carme Font, va entrar a l’Audiència de Girona per anar a sotmetre’s al judici, el seu rostre i la seva estampa van resultar ben familiars als agents de seguretat, els funcionaris, magistrats... que el van veure traspassar la porta del Palau de Justícia. És normal que fos així, perquè Radresa, que està en llibertat des del juliol del 2023, ha anat assistint a diferents judicis que s’han celebrat a l’Audiència de Girona, bàsicament els que es fan amb jurat popular. Com ara se’l jutja a ell. La seva presència de públic no estranyava. Sovint jubilats, estudiants, desvagats o curiosos en general volen anar a veure en directe com funciona aquest món de la justícia. Però aquest cop el jubilat que assistia als judicis tenia una causa més justificada: instruir-se en la mecànica de la justícia a la qual s’havia de sotmetre i veure com actuen a l’estrada els diferents actors: sobretot el fiscal, però també els magistrats, els jurats... Radresa, de fet, ja havia viscut l’acció de la justícia en la pròpia pell des de la dècada dels vuitanta del segle passat. Va ser arrestat el 1989 amb el seu germà Josep quan canviaven bitllets falsos de 10.000 pessetes en una gasolinera de Sant Jaume de Llierca. A casa seva, a Ullà, la Guàrdia Civil hi va trobar bitllets falsos per valor de 6.120.000 pessetes fabricats amb una fotocopiadora que els havia costat uns cinc milions de pessetes. Van anar a parar a l’Audiencia Nacional, competent en el delicte de falsificació de moneda, i van acabar empresonats a Carabanchel. Els van condemnar a 12 anys i un dia de reclusió menor, però en la sentència el mateix tribunal va proposar un indult, tenint en compte “la mínima qualitat dels bitllets falsificats i l’escassa perillositat dels condemnats”. I, per aquest motiu, Jordi Radresa va ser indultat pel Consell de Ministres També acumulava diverses condemnes a penes menors per delictes d’estafa i falsificació.

Com a acusat pel crim de la infermera, Radresa va declarar dimecres (el dia que es complien quatre anys del crim) i va respondre només a les preguntes del seu lletrat, Sergio Noguero, per admetre que ell havia sigut l’artífex, juntament amb Nicolau Morell, de la planificació del robatori a la consulta de la podòloga però sense arribar a imaginar mai que la cosa es podia girar i acabar amb Carme Font morta. Radresa va desvincular del tot la seva dona, Consol Jacome, també acusada, de la planificació de l’assalt i va assegurar que ell ja tenia prou informació per saber que la podòloga podia tenir força diners a casa.

Ahir el jurat popular va escoltar els informes definitius de totes les parts. El fiscal i l’acusació particular exercida per Carles Monguilod demanen 31 anys de presó per a Eugenio Pérez i Nicolau Morell, els dos homes que situen a l’escenari del crim, i 10 anys i 11 mesos per a Jordi Radresa i Consol Jacome, que consideren ideòlegs de l’assalt. Noguero va demanar l’absolució per a Jacome i una pena d’un any i nou mesos per a Radresa per intent de robatori en casa habitada. La defensa de Nicolau Morell admet robatori amb violència en grau de temptativa i lesions i proposa un any i nou mesos per l’assalt frustrat, o, alternativament, un any, quatre mesos i quinze dies per les lesions. I la defensa d’Eugeni Pérez també demana l’absolució perquè nega que entrés a la casa. Dilluns s’entregarà l’objecte del veredicte al jurat.