Sentenciats els quatre jutjats per l’assassinat de la infermera Carme Font Senén que el jurat popular va declarar culpables. L’Audiència de Girona ha imposat una pena de 26 anys de presó, la més elevada, per a Eugenio Pérez Prieto, considerat l’autor material del crim, i 25 anys i sis mesos per a Nicolau Morell Talamàs, l’altre home que va ser a l’escenari del crim, la consulta de la podòloga Carme Font. La sentència imposa cinc anys de presó a Jordi Radresa Font i la seva dona, Consol Jacome Calle, deslliurats del delicte d’assassinat, com a responsables d’un delicte intentat de robatori amb violència en casa habitada i un delicte de detenció il·legal. Pel que fa a la responsabilitat civil, la sentència imposa que els condemnats indemnitzin amb 30.000 euros cadascun dels tres germans de Carme Font, i amb 20.000 la seva afillada.

Però la sentència no és el final del procés judicial. Sergio Noguero, el lletrat que defensa Consol Jacome i Jordi Radresa, ja ha anunciat que presentarà recurs, per demanar que es deslliuri els seus representats del delicte de detenció il·legal. Els arguments per al recurs, de fet, els troba en la mateixa sentència del tribunal, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, que posa en entredit l’existència del delicte de detenció il·legal, tot i que el jurat popular el va veure. La sentència deixa clar que no sempre pel sol fet que a una persona se la lligui i immobilitzi durant el període que pot durar un assalt es pot considerar que existeixi un delicte de detenció il·legal (que està castigat amb penes de quatre a sis anys) deslligat del delicte de robatori amb violència (castigat amb penes menors, fins a cinc anys). El ponent remarca que quan el jurat popular es va retirar a deliberar ja se’ls va advertir que havien de tenir en compte el temps que podia haver durat la retenció perquè existís un delicte amb certa autonomia, i que no es podia perpetrar detenció il·legal a una persona morta, perquè no té capacitat de deambular. En el cas de la infermera se sap que com a molt la detenció il·legal podia haver durat mitja hora, atenent l’hora que es veu entrar i sortir de l’edifici Nicolau Morell i Eugenio Pérez i que no se sap de segur en quin moment li van causar la mort, que va ser per estrangulament. “A simple vista pot semblar que qualsevol privació de llibertat per lleu que sigui pot comportar un delicte de detenció il·legal, quan la seva estructuració al Codi Penal ens diu el contrari”, remarca la sentència, que opta per imposar a Radresa i Jacome la pena de cinc anys pels delictes de robatori en concurs amb detenció il·legal quan les acusacions demanaven sis anys només pel delicte de detenció il·legal.

Jordi Radresa i Consol Jacome estan en llibertat, mentre que Pérez i Morell continuen empresonats.