En el desè aniversari de la Revolució dels Paraigües, els hongkonguesos a l’exili reflexionen sobre el llegat d’aquelles protestes i empatitzen amb els desafiaments als quals s’enfronten els ciutadans de la metròpoli, enmig d’un clima de “repressió” contra la protesta social.

Aquest moviment va sorgir a Hong Kong el 28 de setembre de 2014 davant la insatisfacció per la falta de democràcia a la regió. Liderats per joves activistes, milers de manifestants van sortir als carrers per a exigir la implementació d’un sufragi universal contemplat sota la Llei Bàsica, després del retorn de la ciutat a mans de la Xina en 1997.

La campanya de desobediència va ser desencadenada per la proposta de Pequín d’un sistema electoral que limitava les candidatures a un comitè de 1.200 persones, la qual cosa va ser percebut com una burla al veritable esperit del sufragi. Les revoltes van culminar en una acampada massiva, on els paraigües es van convertir en símbol de resistència davant la repressió policial.

Efe ha tractat, sense èxit, de posar-se en contacte amb legisladors hongkonguesos per a conèixer la seva postura respecte al desè aniversari d’aquestes manifestacions.

Actualment, les autoritats de l’excolònia britànica busquen a catorze antics advocats i activistes que resideixen en països com el Canadà, Austràlia, el Regne Unit i els Estats Units, als quals la Policia investiga per casos de “confabulació amb forces estrangeres” o d’ “incitació a la secessió i a la subversió”.

De fet, la Policia ofereix un milió de dòlars hongkonguesos (uns 128.000 dòlars estatunidencs) als qui proporcionin informació que condueixi a l’arrest dels sospitosos de violar la llei de seguretat nacional que Pequín va imposar en la metròpoli en 2020.

Segons xifres de l’Agència d’Immigració taiwanesa, més de 54.000 hongkonguesos van sol·licitar permisos de residència a Taiwan entre 2019 i 2024, evidenciant l’interès de molts ciutadans de l’excolònia britànica per assentar-se en una illa amb la qual comparteix múltiples trets socials i culturals.

No obstant això, l’ajuda taiwanesa s’ha topat amb límits burocràtics i legals, en part a causa de les tensions entre Taipei i la Xina, i perquè el govern de Pequín considera Taipei com una “província rebel”.