Europa
Schengen, en hores baixes
Els Països Baixos i Hongria demanen l’exempció de les normes migratòries de la UE en plena restricció de fronteres
Brussel·les creu que la sol·licitud tindrà poc recorregut, però tem que altres estats adoptin decisions similars
“Ser part de la UE vol dir ser part de Schengen; assegurar la llibertat de moviment i el dret d’asil”
L’espai Schengen s’acostuma a presentar com un dels grans èxits de la Unió Europea, l’element que garanteix un dels pilars del projecte comunitari com és la llibertat de moviments. Més de 425 milions de persones poden desplaçar-se pels 29 països que en formen part, una fita que, a ulls de les institucions europees, ha tingut un rol més que significatiu per reforçar l’economia del Vell Continent i acostar la ciutadania dels diferents països. Ara, però, en un context marcat per l’auge de l’extrema dreta i el seu discurs contrari a la immigració, l’espai Schengen està en hores baixes.
L’últim revés que ha rebut l’àrea de lliure circulació prové d’Hongria i dels Països Baixos. El 18 de setembre passat, el govern de coalició neerlandès liderat per la formació ultranacionalista Partit per la Llibertat (PVV) va sol·licitar una exempció de les normes migratòries de la Unió, recollides en el Pacte de Migració i Asil i que han d’entrar en vigor d’aquí a dos anys. L’argument era que, amb aquesta mesura, disposaria de més eines per reduir “dràsticament” l’arribada de migrants al país i, d’aquesta manera, “continuar complint els drets constitucionals de proporcionar habitatge públic, atenció sanitària i educació”.
Just l’endemà, Hongria seguia els mateixos passos i posava en dubte un acord –el Pacte de Migració i Asil– que es va aprovar l’abril d’aquest any, un text que va necessitar quatre anys de negociacions i que no va estar exempt de crítiques per part de nombroses ONG. “Hongria, de la mateixa manera que els Països Baixos, creu que un control nacional reforçat sobre la migració és essencial per mantenir els serveis públics i protegir la sobirania”, assenyalava en un missatge a X el portaveu del primer ministre Viktor Orbán, Zoltán Kovács.
Discurs contradictori
Malgrat l’anunci, tant la Haia com Budapest reiteraven el seu “compromís” amb l’espai Schengen, un discurs que, des de la capital europea, es veu contradictori. “Ser part de la Unió vol dir ser part de Schengen, tant per assegurar la llibertat de moviments entre persones com per garantir l’accés al dret d’asil de manera legal”, assenyala l’analista del think tank Migration Policy Group, Carmine Conte.
Les sol·licituds d’Hongria i els Països Baixos arriben, a més, en un context marcat per una major restricció de fronteres a la Unió, especialment després que Alemanya decidís instal·lar nous controls en totes les seves línies divisòries. Tot i que el país està governat pels socialdemòcrates en coalició amb liberals i verds, el canceller Olaf Scholz va decidir tirar endavant la mesura amb un doble objectiu: controlar l’entrada de nouvinguts il·legals i evitar que es repeteixin atacs com el de la ciutat de Solingen –reivindicat per Estat Islàmic– i alhora frenar un auge de l’extrema dreta que es fa cada cop més evident quan queda un any perquè el país celebri les eleccions federals. Juntament amb Alemanya, fins a set estats més d’Europa tenen ara mateix controls fronterers més estrictes.
A diferència del que han fet Berlín i altres capitals com París o Roma, el que proposen Hongria i els Països Baixos és més complex. Per reforçar els controls fronterers, els països de l’espai Schengen simplement ho han de notificar a la resta d’estats, a la Comissió Europea i a l’eurocambra. Si bé Brussel·les pot emetre dictàmens sobre la necessitat de la mesura i la seva proporcionalitat, no pot vetar les decisions.
En el cas de Budapest i la Haia, el que es demana és la no aplicació d’unes regles que van acordar totes les institucions europees i que ara cal posar en marxa. Aquesta darrera setmana, la Comissió Europea ha estat molt clara sobre això. Per desvincular-se del Pacte de Migració i Asil caldria una reforma dels tractats de la Unió, un tràmit que s’entreveu llarg i que requeriria un acord per unanimitat dels estats membres. I sobre això, Brussel·les afegeix més contundència. “No esperem canvis immediats en els tractats”, van remarcar portaveus de l’executiu la setmana passada.
En aquest sentit, l’expert de Migration Policy Group Carmine Conte descarta que la Comissió Europea es faci enrere i torni a obrir un debat sobre les regles. “És una capsa de Pandora que ha costat molts esforços de tancar”, manifesta.
Sigui com sigui, els experts sí que temen un “efecte dòmino” i que altres estats membres es vegin impulsats pel que consideren “una visió alarmista” de la situació. “Serà un repte molt important; crec que estem en un punt d’inflexió en la implementació de les polítiques de migració a Europa”, assenyala Conte. De la mateixa manera que la competitivitat o la transició verda seran alguns dels temes estrella de la pròxima legislatura europea, la qüestió migratòria tampoc passarà desapercebuda.