Va ser obvi aquella nit, quan Israel va bombardejar 350 cops la ciutat de Gaza i va començar a utilitzar bombes d’1,5 tones.

És la diferència entre una inundació i un tsunami. I això és un genocidi, no una guerra: la guerra mira de destruir el present per poder canviar el futur, el genocidi mira de destruir el present i el passat per avortar el futur. La destrucció del sistema de salut fa que la gent mori de malalties i ferides. La destrucció del sistema d’aigua i sanejament no té importància militar, però per al genocidi aquestes malalties infeccioses són importants. La gent està morint de malalties de què no hauria de morir. Són mecanismes de mort més enllà de les armes.

Mai s’havia fet d’una manera tan sistemàtica. S’han destruït hospitals de nord a sud. L’OMS admet que les possibilitats de ser assassinat són molt més altes si ets treballador de la salut. Se n’han mort centenars. Els israelians van matar fa poc el cap del laboratori central de microbiologia a Gaza per assegurar-se que si hi ha una epidèmia no hi hagi ningú per aturar-la.

El 17 d’octubre, a l’Hospital Baptista Al-Ahli. No hi cabia ni una agulla. L’hospital és propietat de l’Església anglicana. La gent s’hi sentia segura. “Això és dels occidentals, no passarà res.” En la història de les massacres, el perpetrador sol posar els cossos en un camió i els porta a algun lloc per amagar proves. Van fer falta anys per trobar els de les víctimes de Srebrenica. Però els israelians van enterrar els cossos de les 400 persones que van matar a l’Hospital Al-Shifa en una fossa comuna davant del centre i els van cobrir amb poca terra perquè fossin trobats.

La violència colonial té la necessitat de ser performativa. Té l’objectiu d’impressionar els natius, expressar l’omnipotència, les característiques divines del colon: “Tinc poder total sobre tu.” Per què mataries els nadons prematurs a Gaza i deixaries els cossos en una llitera a l’Hospital Nasser, sabent que la Creu Roja els trobaria?

És el primer genocidi en què tenim tantes proves de la intenció genocida dels perpetradors. El discurs d’Amalek de Netanyahu, les descripcions dels gazians com animals humans. Fins al 7 d’octubre, la premsa occidental censurava els palestins per impedir que la seva veu arribés a les audiències occidentals. Ara censuren els israelians per impedir que ells mateixos es delatin encara més. N’hi ha que parlen obertament de la solució final i de la necessitat d’eliminar els palestins.

Onze mil infants palestins tenen ara amputacions, més que l’Afganistan des del 1979 o l’Iraq des del 80. Als quiròfans de Gaza, el 50% dels ferits són infants.

Són míssils que es desintegren en discos metàl·lics que surten disparats en direcció horitzontal. Envesteixen tantes persones com és possible. Hem vist moltes decapitacions i amputacions.

Hi ha 22.000 orfes, 11.000 infants amb amputacions, més de 90.000 infants amb ferides de guerra. Un infant amb una ferida de guerra necessita entre 8 i 12 cirurgies fins que sigui adult. Han creat un ecosistema del genocidi que seguirà matant encara que les armes callin. Han destruït els centres de tractament d’aigua i sanejament. El 80% de les cases de la gent han estat destruïdes i han forçat la gent a viure en camps superpoblats. Han destruït l’economia, l’agricultura... Tot això afectarà la vida de la gent durant generacions.

És un trauma multigeneracional, com es veu en els descendents dels supervivents del genocidi armeni. La sang en aquestes quantitats defineix la història de la gent.

Les acadèmies militars ensenyaran que la destrucció del sistema de salut és clau en la nova forma de política de terra cremada: si no n’hi ha, la gent fuig. Ho veurem en altres guerres.

La pregunta és com podrà el sionisme seguir endavant si aquest genocidi és vençut. És obvi que els israelians han arribat a una mentalitat de solució final. Diuen, pensen i justifiquen coses inacceptables per la resta de la humanitat.

Eric Hobsbawm deia que cada segle té diferents elements definidors. Crec que aquest és el del genocidi. La major crisi que afronta el capital global són les poblacions excedents. Israel mostra com el genocidi és una manera de gestionar aquesta població excedent.