Són espor­tis­tes de màxim nivell i al seu entorn dis­po­sen d’un seguit d’entre­na­dors i pre­pa­ra­dors físics que no els tre­uen els ulls de sobre. Tots tenen el mateix objec­tiu: acon­se­guir cada qua­tre anys el somni d’anar a unes olimpíades. I alguns ho han acon­se­guit i aquest estiu han par­ti­ci­pat als Jocs Olímpics i Paralímpics de París. Des de l’Ajun­ta­ment de Mataró van volar reconèixer aquest esforç amb un acte de reco­nei­xe­ment a tots els que d’una manera o altra vin­cu­lats a la ciu­tat fan d’ambai­xa­dors allà on com­pe­tei­xen. “Arri­bar a uns Jocs és el màxim per a tots nosal­tres”, recor­dava l’entre­na­dora de natació adap­tada del Cen­tre Natació Mataró, Maria Fol­gado, que con­ti­nu­ava rei­vin­di­cant un “canvi de mirada” perquè s’arribi a reconèixer d’una vegada per totes l’esport adap­tat i es doni el mateix valor als Jocs Paralímpics. “L’esforç per acon­se­guir els temps i les mínimes és el mateix”, defen­sava al cos­tat d’una de les neda­do­res, Berta Gar­cia, que torna de París pen­sant en la pro­pera cita olímpica a Los Ange­les. “L’experiència ha estat única. Van ser dis­set dies d’entre­na­ments i com­pe­tint que no obli­daré”, explica dels seus pri­mers Jocs després de patir fins a l’últim moment per con­fir­mar la marca mínima per acce­dir-hi. També han par­ti­ci­pat en les Olimpíades de París les water­po­lis­tes del Cen­tre Natació Mataró que han for­mat part de la selecció espa­nyola que va gua­nyar la meda­lla d’or i les que han jugat en altres selec­ci­ons. El medi aquàtic ha donat mol­tes ale­gries als espor­tis­tes vin­cu­lats a la ciu­tat en aques­tes Olimpíades.

Fora de l’aigua l’espor­tista mata­ro­nina Núria Martínez, juga­dora olímpica de bàsquet a Ate­nes i Pequín, debu­tava a París com a entre­na­dora de la dis­ci­plina 3x3 amb la selecció espa­nyola que acon­se­guia la meda­lla de plata. “Es dis­fruta dife­rent com a atleta, amb molta il·lusió i et con­cen­tres molt en l’estat físic i tècnic”, explica Martínez d’una etapa que deixa enrere i que obre nous horit­zons per donar “molta infor­mació i eines” a les juga­do­res. “Acu­mu­les molta tensió per mirar de con­tro­lar-ho tot quan al final tot està a les seves mans”, refle­xi­o­nava.

Entre els mata­ro­nins que a l’estiu van fer les male­tes per viat­jar a París hi ha el pre­pa­ra­dor físic Cris­tian Luque, que ha estat al cos­tat de la pare­lla de dobles mix­tos de la selecció xinesa de bàdmin­ton que va acon­se­guir l’or. “S’han situat a dalt de tot, amb el que els fal­tava i volien”, explica Luque d’un dels esports, jun­ta­ment amb el ten­nis taula, més popu­lars i reco­ne­guts a la Xina. “És com el fut­bol aquí i els equips i totes les moda­li­tats entre­nen junts”, explica el pre­pa­ra­dor, que va mar­xar cap al con­ti­nent asiàtic pels Jocs Olímpics de Tòquio el 2020 i ja no es va moure d’allà. “Ara m’agra­da­ria des­con­nec­tar i des­can­sar un temps perquè és un tre­ball molt intens des del punt de vista psi­cològic”, explica dels pro­jec­tes de futur de cara a la pro­pera cita olímpica el 2028 a Los Ange­les. També el fisi­o­te­ra­peuta Julian Casa­nova reco­llia de mans de l’alcalde de Mataró, David Bote, el record de la ciu­tat després d’anar amb la selecció espa­nyola de ten­nis aquest estiu a París.

L’acte de reco­nei­xe­ment es va fer a la Nau Gaudí, la pri­mera obra de l’arqui­tecte moder­nista que bona part de la ciu­tat des­co­neix i que durant anys va caure en l’oblit, com va recor­dar el mateix alcalde. “Nosal­tres aquí volem fer pale­sos els vos­tres èxits i valo­rar el talent per acon­se­guir els objec­tius”, va asse­gu­rar fent un paral·lelisme amb la “capa­ci­tat dis­rup­tiva” de l’arqui­tecte i els exem­ples de “superació i sacri­fici” de l’esport.