Els lloguers han caigut entre un 3 i un 5% durant el primer semestre del 2024, coincidint amb l’entrada en vigor dels topalls al preu i la nova regulació dels contractes. La consellera de Territori i Habitatge, Silvia Paneque, ha avançat aquestes dades en la reunió del conferència sectorial d’autonomies sobre l’Habitatge. Territori detallarà la setmana que ve les xifres per als 140 municipis amb topall, però “els dos primers trimestres ens indiquen ja un descans del 3 al 5%. Es nota un cert efecte”, ha assegurat Paneque. Les dades del segon trimestre marcaran la tendència i l’efectivitat dels topalls, perquè seran el primer complert en vigor.

Catalunya es va convertir al març en l’única comunitat autònoma a aplicar el topall als lloguers amb municipis de tensió urbanística, segons preveu la llei d’habitatge. Es regulen els preus màxims a 140 municipis, on hi viuen 6 milions de persones, el 80%de la població. Els nous lloguers que s’hi pacten han de congelar el preu o adaptar-se a l’índex oficial, fins i tot baixar l’arrendament si el llogater disposa de més de cinc habitatges de propietat.

Les dades de Paneque han servit al ministeri de l’Habitatge per advertir les comunitats autònomes que els podrien limitar els ajuts de l’Estat a l’adquisició d’habitatge públic. Més que perdre’ls, la ministra Isabel Rodríguez, amenaça les comunitats -bàsicament les governades pel PP- de no rebre ajuts addicionals per a l’habitatge que si es destinarien a les autonomies que apliquen la llei del lloguer. Es tractaria de “premiar” les autonomies que fan un “esforç” legislatiu i administratiu per contenir els preus, ha advertit Rodríguez. Les autonomies del PP han advertit la ministra en el transcurs del consell, que no toleraran “amenaces” n i”xantatge”.