Vaig incorporar-me a la llista de Juli Fernández el 2019. M’hi vaig oferir, perquè m’agradava el projecte, i m’hi va acceptar. Però sense ser militant ni estar afiliada al PSC, com a independent. Vam estar quatre anys a l’oposició i el 2023 vaig voler continuar-hi perquè creia que era un projecte guanyador, i vam guanyar. Tots sabíem que el 2027 hi podria haver relleu, però no esperàvem que arribés tan aviat.

Ens va trucar un per un i ens va preguntar què faríem. Jo li vaig dir que assumia el repte d’arribar, com a mínim, fins al final d’aquest mandat i l’alcaldia. Quan arribi el moment, si tothom està satisfet, estaria disposada a encapçalar la pròxima llista, el maig del 2027.

Una mica de por fins i tot, però és una oportunitat que segurament només et passa pel davant un cop. Admeto que ningú no arriba de casa ensenyat, però confio molt en l’experiència de tot l’equip que m’acompanya, dels altres regidors del PSC i de Som Gent del Poble. Seré la primera alcaldessa, dona, i amb un perfil relativament jove. Però la manca d’experiència es pot suplir amb altres qualitats, com ara voluntat de treball i de dedicar-hi les hores que calgui.

El primer ha estat el traspàs de les meves competències a la regidora entrant, Andrea Albizua, perquè em vull centrar plenament en l’alcaldia. Em recolzaré molt en l’opinió de companyes i companys, però porto deu dies intensos de reunions per conèixer el personal de totes les àrees i les línies de treball. Això et dona una visió molt més àmplia i diferent, i s’entén la complexitat del càrrec.

N’hi ha moltes d’obertes, que ja hem anat posant en pràctica durant el primer any al govern. Des de treballar pel paper de Palafrugell com a municipi referent cultural de la comarca i àrea d’influència, fins a blindar el territori i el paisatge, sobre un creixement sostenible que atregui el turisme que realment volem, i necessitem, perquè és un dels pilars de la nostra economia. Cal cuidar-lo perquè no se’ns en vagi de les mans, però tampoc es poden descuidar els serveis a les persones. Hi ha moltes necessitats i cal assegurar els serveis socials per preservar la cohesió i la diversitat.

Vam arribar al govern amb una moratòria que caducava i sense resultats concrets. El nostre equip ha entomat negociacions amb l’objectiu de reduir volums i impactes d’alguns projectes. I crec que en algun cas hi ha marge per arribar, fins i tot, més enllà de la simple reducció, com ara passar d’edificis d’apartaments a habitatges unifamiliars. En les nostres platges ja no hi cap gaire més gent.

Cal continuar parlant amb la Sareb i donar ús a habitatges tancats, negociant-ne preus. Estem esperant si l’Estat posa a la venda tots aquests actius i dona prioritat als municipis.

Finalitzar les obres de desdoblament de l’avinguda d’Espanya i posar més diners als carrers i equipaments, com ara en les millores del Mercantil, la biblioteca municipal o l’espai jove i per a entitats dels Ametllers. També escoltarem el que surti dels pressupostos participatius.

La dotació fins ara ha estat de 300.000 euros i cal valorar la participació i els resultats. De 70 propostes, 20 van passar el tall de la viabilitat, i la participació ha estat notable. Ho trobo una experiència positiva a mantenir i que pot anar a més.

El contracte d’escombraries duplica costos l’any vinent i em tocarà apujar taxes acabada d’arribar. Em sap greu, però estem acabant d’ajustar conceptes i farem un esforç perquè les puges siguin el mínim possible.