Des del curs 2018/19 hem crescut considerablement tant en alumnat com en oferta formativa. De 900 alumnes, hem passat a 1.400, i de 91 professors, a 140. En els últims anys s’ha donat molta visibilitat a la formació professional. L’FP està en voga, tot i que si estigués en voga però no hi hagués un èxit educatiu al darrere, tampoc triomfaria. L’FP és un itinerari formatiu d’èxit. Els alumnes poden fer un programa de formació i inserció (PFI) i, després, un grau mitjà, un grau superior i continuar a la universitat. I si es volen incorporar al món laboral, adquireixen les competències i capacitats òptimes per poder-ho fer.

Per una banda, la col·laboració entre els centres i les empreses és clau. Ha de ser més estreta i ha d’anar més enllà de l’FP dual. No només amb l’estada dels alumnes, sinó amb un intercanvi de coneixements i experiències. També s’ha de millorar molt l’orientació de l’alumnat perquè, si no, es desmotiva i és quan es produeixen baixes. Estem veient que tenim cicles que, per moda o perquè agrada el nom, estan saturats d’alumnes, però després no hi ha una demanda de llocs de treball. Cal informar l’alumnat sobre els cicles, perquè n’hi ha molts de desconeguts, i orientar-lo cap a l’oferta del mercat. És un equilibri entre el que els agrada i la sortida professional.

Hem de fer arribar a la societat quina és l’oferta i la demanda de cicles formatius. S’hauria de fer per territoris. Entrar dins dels centres d’ESO i batxillerat i que també ens puguin visitar.

Ara és més transparent, gestionat des del Departament d’Educació, però és massa llarg, es dilata en el temps i provoca confusió als usuaris. Això fa que hi hagi equivocacions, errors. Hauria d’estar acabat en el moment de començar les classes. No té cap sentit que, quinze dies després d’haver començat el curs, s’hi incorporin 200 alumnes nous.