De manera positiva. Està arribant a la societat que l’FP és un ensenyament que dona moltes oportunitats d’inserció laboral i que té un vessant de recuperació de l’alumnat que no es troba a gust en ensenyaments molt teòrics. La societat s’està adonant que la idea que un títol universitari és igual a reconeixement social i èxit laboral és falsa en alguns casos. La finalitat principal de l’FP és l’accés al món laboral, però cada cop hi ha més itineraris i hi ha un percentatge important d’estudiants de grau superior que continuen cap als estudis universitaris. Cada cop més famílies trien l’FP com a primera opció i cada cop més alumnes aposten per cicles formatius.

Com en tot, hi ha coses a solucionar. Tenim una estructura piramidal que s’ha de canviar. Per cada titulat universitari que està en un comandament, hi ha pocs tècnics superiors a sota. S’ha de canviar i això inclou la via de l’FP.

No falten 31.000 places d’FP, potser en falten unes 5.000. Les dades s’han d’analitzar i saber com es pot alinear la demanda de les empreses amb l’oferta de places. Tenim places d’FP buides amb molta demanda del teixit productiu. És el rovell de l’ou, fer polítiques públiques, saber quina és la prioritat i quadrar l’oferta amb la demanda.

Tenim molts sectors amb falta de vocacions, i la vocació no es genera a quart d’ESO ni a batxillerat. Si volem generar vocacions en els sectors en què hi ha molta necessitat, ho haurem de fer ja a primària. I també entre les nenes. Per què no poden ser soldadores, tècniques en mecatrònica o fusteres? Necessitem crear vocacions entre les nenes.

El canvi principal és que l’alumne va a fer l’estada a l’empresa el primer curs, amb menys preparació, i l’empresa té un rol de coformadora. És un canvi de paradigma tant per als centres com per a les empreses.