Educació

d’aprendre a soldar a ensenyar

“A l’ESO sembla que l’única opció és el batxillerat i la universitat”

La Lucía Zamora té 21 anys i quan va aca­bar l’ESO tenia clar que no volia estu­diar bat­xi­lle­rat. Va anar a una jor­nada de por­tes ober­tes a l’ins­ti­tut Escola del Tre­ball de Bar­ce­lona i allà va des­co­brir la seva vocació: apren­dre a fer de sol­da­dora, un ofici del qual no havia sen­tit a par­lar mai. Així és com va entrar en un grau mitjà de sol­da­dura i cal­de­re­ria, en una classe de 30 alum­nes on només hi havia dues noies. Tren­cava així la imatge este­re­o­ti­pada sobre els rols de gènere en algu­nes pro­fes­si­ons. Després va con­ti­nuar amb el cicle de grau supe­rior de cons­truc­ci­ons metàl·liques. Durant la seva for­mació, com­bi­nava l’estudi amb una feina que no tenia res a veure amb el que estava estu­di­ant, rela­ci­o­nada amb l’edu­cació d’infants. En aca­bar les pràcti­ques el curs pas­sat, l’Escola del Tre­ball li va ofe­rir poder fer de pro­fes­sora per ense­nyar tot allò que aca­bava d’estu­diar. I ara ja com­bina el curs del màster que l’habi­li­tarà per exer­cir de pro­fes­sora amb la feina com a docent al grau mitjà de sol­da­dura i cal­de­re­ria. “He unit els dos mons que més m’agra­den”, asse­gura.

La Lucía s’avé a fer una entre­vista, en part, per tren­car tòpics i visi­bi­lit­zar per­fils pro­fes­si­o­nals, una assig­na­tura pen­dent en molts cicles for­ma­tius en què encara hi ha una clara divisió per gèneres. Està con­vençuda que fent difusió, anant a les esco­les i “donant-hi visi­bi­li­tat, es pot can­viar”. També rei­vin­dica l’opció de l’FP, sovint molt des­co­ne­guda entre l’alum­nat de secundària. “A l’ESO, només et donen l’opció de fer bat­xi­lle­rat i acce­dir a la uni­ver­si­tat. És com una auto­pista, has de seguir el camí recte, quan en rea­li­tat hi ha mol­tes opci­ons i ningú te les explica”, lamenta. Con­si­dera que en aque­lla edat és molt “nor­mal no tenir clar què vols fer a la vida” i per això des­taca la via de la for­mació pro­fes­si­o­nal. “Ara hi ha moltíssims cicles for­ma­tius; abans només hi havia tres graus i prou”, afirma. Per ella, aquesta diver­si­tat d’oferta és un “avan­tatge” perquè, si no t’agrada una cosa, pots can­viar i pots pro­var molts altres estu­dis. Creu que ara l’FP té un atrac­tiu més gran, perquè “té més sor­ti­des labo­rals”. “Pots estu­diar i sor­tir direc­ta­ment a tre­ba­llar”, amb un conei­xe­ment del món labo­ral que no et dona el bat­xi­lle­rat o la uni­ver­si­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.