Com a grup polític, la nostra marca és Sumem per Salou. I ara sumem dos regidors més al govern. Som 14 regidors i regidores, dos terços de tots els representants electes. Suma, realment. L’estabilitat és del tot necessària per a la governabilitat, i ara nosaltres tenim una estabilitat molt àmplia, amb dos terços dels regidors.

Sap què passa? Nosaltres no entrem en qüestions ideològiques, som municipalistes. El que és important és sumar pel progrés de Salou. No entrem a parlar de dretes o esquerres, som municipalistes. Es tracta de treballar pel progrés i la qualitat de vida de les persones.

Es tracta de parlar, d’arribar a consensos. Al final, quan l’objectiu és, insisteixo, el progrés de la ciutat i la millora de la qualitat de vida dels veïns, s’ha de ser molt transversal i s’han de tenir en compte tots els sectors de la societat salouenca.

Qualsevol acció ho és, perquè depèn del punt de vista que adoptis. Per exemple, les mocions del ple. Les mocions que plantegem en el ple de l’Ajuntament han de ser temes municipals. Fugim de les qüestions supramunicipals perquè no és l’àmbit que ens toca tractar als municipis. Per a això hi ha el Parlament, el Congrés. Els ajuntaments han de treballar pel municipi, i per això cal que la divisió política quedi al marge si de debò es vol treballar per a tothom.

És molt important, una molt bona notícia. De fa molt temps que venim treballant per un Salou sostenible, per la recuperació del nostre patrimoni històric, que és riquíssim, però no és conegut. Ara tractem de destacar-ne el valor.

Som el municipi turístic de costa més important de Catalunya, i se’ns coneix pel turisme, sí, però Salou és molt més que sol i platja. Ara serem el referent de la cultura catalana. S’hi posen molts esforços, hem fet molta feina. He estat regidor de Cultura, i hem introduït molts elements de cultura tradicional i popular. S’ha treballat la cultura salouenca, i per tant la cultura catalana.

No, al revés! Nosaltres no podem fer res si primer l’objectiu no és el resident. Les “destinacions turístiques” per a mi no existeixen, això és una nomenclatura empresarial. Existeix el “municipi turístic”. Quan parlem en termes de destinació turística oblidem el resident. El resident ha de ser el protagonista i el beneficiari de tota la indústria turística. Tenim molt a fer i molt a dir encara. Per exemple, els serveis que es presten als turistes, el turista ha de contribuir al seu finançament? Sí. Hi contribueix actualment? No. És just que això recaigui sobre el resident? No. Discutim-ho, doncs. Ja fa temps que estic parlant de la turismofòbia fiscal... Compte!

He fet algunes intervencions en diferents fòrums de turisme. A les Canàries, per exemple, n’hi ha un d’internacional molt potent. Hi he estat anant vuit anys. Des de la universitat se’m convida a fer alguna ponència, moderar una taula... L’any passat vaig moderar la taula sobre turismofòbia. I vaig dir-ho: compte amb la turismofòbia fiscal. Fiscal? Sí, fiscal. El dia que els residents s’adonin que són ells els que estan “pagant”, ja en parlarem. Jo fa temps que defenso que s’imposi una taxa turística que serveixi, com a mínim, per aturar o rebaixar la pressió fiscal sobre el resident.

No, Barcelona i Salou són models diferents. Per això dic que hi ha moltes coses a parlar en relació amb això. L’accés a l’habitatge, per exemple. Nosaltres tenim habitatges buits, sí, però són segones residències, no és el mateix problema que a Barcelona. El problema és el turista o és que no hi ha oferta pública d’habitatge? Quanta oferta pública d’habitatge s’ha fet al nostre país en els últims anys?

I tant que es pot!

Ho fem junts diferents municipis del territori, per donar servei de manera mancomunada [Salou, Reus, Vila-seca i Constantí]. Aquest punt també cal destacar-lo: és bàsic mancomunar serveis, sempre pensant en l’eficàcia del servei que s’està prestant als ciutadans, és clar. Aquesta és la clau, que els serveis públics siguin eficaços, que se’n faci una bona gestió. Si s’ha de mancomunar, s’ha de mancomunar.

Sí, ens n’hem sortit. Una de les nostres demandes, essencial, era que la Generalitat de Catalunya complís amb una obligació que té amb Salou des del 2013, quan vaig signar un conveni amb els consellers Andreu Mas-Colell i Santi Vila, per al finançament de la urbanització de tot aquest tram. S’han desmantellat les vies, però està per urbanitzar! Així, com hauria de pujar i baixar la gent? Impossible! Al marge d’això, és que hi havia l’obligació, que va quedar ratificada el 2013, i que va néixer –i que està vigent– per un decret de l’any 1989, amb la creació del Consorci del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou [creat per la Generalitat per gestionar i promoure el desenvolupament urbanístic i turístic de la zona], i fins a la data d’avui s’ha incomplert.

Nosaltres dèiem que el tramvia no passaria si la Generalitat de Catalunya no complia les seves obligacions, perquè no era una qüestió ex novo. Estàvem demanant que complissin amb les seves responsabilitats, que ja és trist, i ho dic ja com a gestor públic, haver de funcionar d’aquesta manera, perquè les administracions públiques no compleixen amb allò que els correspon. Al cap i a la fi, el que demanem va en benefici de les persones.

Hem aconseguit això. També demanàvem un tramvia integrat en el nucli urbà i que fos inclusiu. Pacificació, en diuen ells, els que porten el tramvia. D’acord... El quid és: com hem d’instal·lar una infraestructura dura, perquè és una infraestructura dura, que representa un trencament per allí on passa? És a dir, com pot ser que la gent no pugui creuar d’un costat a l’altre? Hem aconseguit un quilòmetre de pacificació. És a dir, que estarà a ras i els veïns podran creuar d’una banda a l’altra. Es tracta que sigui com els tramvies moderns i actuals, com són els de Sevilla o de Saragossa, perquè allò tenia més pinta de tren lleuger. Una barrera física que trencava l’harmonia de la ciutat.

Quan hi ha obres, sempre molesten. Sempre generen molèsties. L’únic que demano és que el servei que es presti de forma alternativa mentre es facin les obres sigui de qualitat. Que sigui un bon servei perquè els ciutadans no vegin afectada la seva mobilitat.