El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, viu el curs parlamentari amb el recel antic que mai no és escoltat –i ni tan sols observat– pels diputats de Junts quan ell intervé davant l’hemicicle en un ple. “Hola! Si aconsegueixo que almenys un de vostès em miri...”, ha etzibat avui des de la tribuna durant la intervenció en el ple de compareixença del president Pedro Sánchez sobre immigració i finançament. Aquest ha estat el pròleg d’un discurs en què el portaveu republicà ha elevat el to contra Junts equiparant-lo al PP i Vox. “Senyories de les tres dretes, les dues dretes espanyoles i la dreta catalana: els sembla que 6.000 nens africans son una amenaça i una emergència nacional? Saben quants nens d’Ucraïna s’han escolaritzat? 35.000. Per què no són una amenaça, i 6.000 de l’Àfrica, sí? Diran que per un tema cultural. Jo diria que els nens d’Ucraïna quan arriben no aprenen castellà i molts no son cristians. Potser és un tea racial, ixí que potser són vostès racistes”, ha denunciat Rufián.

Tot i que la convocatòria formal és per abordar la immigració i el finançament, el tema que ha sobrevolat la sessió és l’error flagrant del PP i de Vox a l’hora de no detectar –ni en el tràmit de comissió, ni en el de ponència, ni al ple del 18 de setembre– una esmena de Sumar a la llei sobre intercanvi d’informació d’antecedents penals a la UE que permet que els presos d’ETA que ja han complert part de la condemna fora d’Espanya no sumin anys extra en presons espanyoles pel mateix delicte. Que cap dels 137 diputats del PP –entre ells el portaveu i mà dreta d’Alberto Núñez Feijóo, Miguel Tellado– i menys els membres de la comissió de Justícia –com ara Cayetana Álvarez de Toledo– i els ponents de la llei –Ana Belén Vázquez, Rafael Benigno Belmonte i José Manuel Velasco– no detectés el potencial de l’esmena de Sumar té el PP en estat de xoc, fins al punt que avui ha improvisat que la senadora Marimar Blanco –germana de Miguel Ángel Blanco, regidor d’Ermua assassinat per ETA el 13 juliol del 1997– irrompés al ple del Congrés a dos quarts de deu per interrompre Sánchez –aleshores en l’ús de la paraula– i fos ovacionada pels diputats del PP dempeus com a acte de reparació amb les víctimes en un moment en què fins i tot l’afí AVT demana dimissions al grup parlamentari que pilota el gallec Tellado.

El debat, però, ha estat aprofitat per Rufián per atacar Junts des del flanc ideològic tot situant els de Carles Puigdemont al costat del PP i Vox per molt que “diguin que Macià avui seria de Junts” i “fins i tot tinguin al palauet de Waterloo un retrat de Macià”. “Aquest acord de finançament el votaria el president Pujol? Jo crec que sí. El votaria Sílvia Orriols? Jo crec que no. Vostès què són? Convergència o Aliança Catalana?”, ha interpel·lat Rufián a Junts. La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, no ha entrat en el cos a cos personal amb Rufián però sí que ha denunciat que l’acord de finançament és una “presa de pèl”. “Passar-nos l’IRPF ni és concert, ni és poder, ni és tenir la clau de la caixa: és una presa de pèl. Si continues tractant Catalunya com una colònia, si no respectes la llengua, la cultura i la nació, no esperis els vots de Junts”, ha etzibat Nogueras. La portaveu de Junts sí que ha volgut comparar el seu segell a Madrid –”no regalar cap vot”– en contrast amb els republicans “conformats amb una foto i un bon titular”. “Estan acostumats a la comoditat d’altres aliances que els perdonen els incompliments i es conformen amb una foto i un bon titular. No som així, no som això. Si no ingressen, no hi ha crèdit. Negociar és una bona opció, però quan tens un govern en minoria, negociar és una necessitat”, va advertit Nogueras a Sánchez.