Política

Salou, més que sol i platja

La vila de la Costa Daurada té dues vegades més segones residències que principals

L’any 2025 serà Capital de la Cultura Catalana i aspira a ser coneguda pel seu patrimoni

Un dels objectius del govern és trencar la concentració turística d’estiu i tenir feina durant tot l’any

Volen tenir una economia reeixida durant tot l’any, superar l’estacionalitat estiuenca

Salou té 8 quilòmetres de costa, uns 7 dels quals són plat­ges i cales. Plat­ges urba­nes i plat­ges més tran­quil·les; cobrei­xen tots els gus­tos. Cinc de les 10 plat­ges més visi­ta­des del món són al lle­vant de l’Estat, i la segona d’aquest rànquing glo­bal és la platja de Lle­vant de Salou. Així ho recull un estudi rea­lit­zat per l’empresa d’engi­nye­ria cos­ta­nera Flo­rida Pan­handle i publi­cat per Hos­tel­tur –el desem­bre del 2023. L’engi­nyera va car­to­gra­fiar les plat­ges més con­cor­re­gu­des de cada país. La platja de Lle­vant, cone­guda com la platja d’Europa, és la més gran del muni­cipi, amb 1.200 metres de lon­gi­tud, i dis­corre per tot el pas­seig Jaume I. La seva superfície de 84.729 m² li dona un pro­ta­go­nisme sense rival. De fet, vagis on vagis de l’Estat espa­nyol, segur que si esmen­tes Salou mol­tes per­so­nes diran que hi han estat, que hi esta­ran o que conei­xen algú que hi anirà. No sabem si del cert o és lle­genda, però de sem­pre hem estat con­vençuts que per als ara­go­ne­sos anar a Salou era acti­vi­tat habi­tual durant els períodes de vacan­ces. El 15 d’agost del 2021, 6.792 sara­gos­sans eren a Salou, segons un estudi de mobi­li­tat de la població a par­tir de dades de tele­fo­nia mòbil.

Per als que no són salo­uencs, par­lar d’aquesta ciu­tat és par­lar de sol i plat­ges. Les dades del 2022 de l’Ins­ti­tut d’Estadística de Cata­lu­nya (Ides­cat) són clares: la població resi­dent era d’uns 29.000 habi­tants, men­tre que la població esta­ci­o­nal era d’unes 28.000 per­so­nes. Per població esta­ci­o­nal, Salou se situa en el pri­mer lloc de la comarca del Tar­ra­gonès i en el segon en el con­junt de tot Cata­lu­nya. També del 2022 són aques­tes xifres: tenen 30.332 pla­ces hote­le­res i 7.170 pla­ces de càmping. No par­lem ja de qui s’ha fet la segona residència. L’any 2021 es comp­ta­bi­lit­za­ven 19.884 habi­tat­ges no prin­ci­pals davant d’11.639 prin­ci­pals.

Turisme i més

A l’Ajun­ta­ment mana la FUPS –For­mació Uni­tat per Salou– de fa anys i panys. A l’inici, amb CiU –i deri­va­des– i a la dar­re­ria, amb el PSC. En el govern estan con­tents del paper des­ta­cat de Salou en la indústria turística. Ara bé, no estan d’acord que el turisme el “paguin” els salo­uencs. Per això l’alcalde parla d’ins­tau­rar una taxa: el turista es bene­fi­cia de tots els ser­veis de la ciu­tat, és de calaix que hi col·labori. Dit això, a Salou són ambi­ci­o­sos. Per això, el fet d’haver estat esco­llits com a Capi­tal de la Cul­tura Cata­lana 2025 és una opor­tu­ni­tat que volen apro­fi­tar. Aquesta desig­nació la fa l’enti­tat Orga­nit­zació Capi­tal de la Cul­tura Cata­lana des del 2004 per “con­tri­buir a ampliar la difusió, l’ús i el pres­tigi social de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes, incre­men­tar la cohesió cul­tu­ral dels ter­ri­to­ris de llen­gua i cul­tura cata­la­nes i, final­ment, pro­mo­ci­o­nar i pro­jec­tar el muni­cipi desig­nat”. Té el suport de les ins­ti­tu­ci­ons del país.

Posar en relleu. És una frase que es fa ser­vir sovint, sí, però de debò que aquesta vegada és encer­tada. Posar en relleu vol dir posar a l’apa­ra­dor totes les rique­ses, més enllà del sol i platja. Per exem­ple, els jaci­ments arqueològics, com ara el poblat pro­to­històric de la Cella, que data d’entre ini­cis del segle IV i mit­jans del segle III a.C. Segons els inves­ti­ga­dors, la Cella hau­ria estat fun­dada per grecs. S’hi fan exca­va­ci­ons des de l’any 2010. Es pot visi­tar, igual que la vil·la romana de Barenys. Els salo­uencs tenen l’esco­peta pre­pa­rada pels que es pre­gun­ten què tenen per ofe­rir. El recor­re­gut que es pot fer va del neolític a l’actu­a­li­tat. Des­ta­quen molt les cons­truc­ci­ons, com ara la Torre Vella, feta el 1530 per ordre de l’arque­bisbe de Tar­ra­gona. Es va fer com a defensa dels atacs dels pira­tes. Aquesta torre, avui dia, és un Museu de l’Esmalt, i en el seu dia es va afe­gir al cos­tat una masia cata­lana, que és un cen­tre de difusió cul­tu­ral, de les arts plàsti­ques, de l’escul­tura...

Immersió arqui­tectònica

Fan gala, en l’àmbit arqui­tectònic, del moder­nisme i del nou­cen­tisme. El moder­nisme a Salou porta cognom: turístic. Diuen a l’Ajun­ta­ment: “Això ens carac­te­ritza, és un moder­nisme dife­rent del que podia fer-se a Bar­ce­lona o el que podia veure’s a Reus. Tenim els xalets del pas­seig de Salou, que són espec­ta­cu­lars.” Asse­gu­ren tenir el pri­mer edi­fici d’apar­ta­ments turístics: l’edi­fici Sol i Mar, de l’arqui­tecte Domènech Sugra­nyes –dei­xe­ble de Gaudí–, que és del 1925. Pro­ba­ble­ment, va ser creat per llo­gar apar­ta­ments als pri­mers esti­ue­jants que arri­ba­ven a la vila. És una cons­trucció moder­nista amb solu­ci­ons eclècti­ques. Un altre ele­ment molt des­ta­cat és el Xalet Bonet, edi­fi­cat per Ciríac Bonet l’any 1918. És obra de l’arqui­tecte Sugra­nyes també. És un exem­ple del moder­nista tardà i un dels edi­fi­cis més emblemàtics de Salou. A la façana prin­ci­pal, un rellotge de sol amb un text de filo­so­fia de vida: “Apro­fita el temps que passa i no torna.”

No s’acaba tot al moder­nisme. L’arqui­tec­tura és un pes pesant, dèiem. Dis­po­sen d’obra d’Antoni Bonet –un dels cre­a­dors de la cadira BFK, més cone­guda com a But­terfly, papa­llona, per la seva forma. Als anys sei­xanta del segle XX Bonet va dei­xar obra a la ciu­tat.

Salou viu, fora de tem­po­rada

Salou vol ser sos­te­ni­ble des d’un punt de vista medi­am­bi­en­tal i per això ha dedi­cat i dedica molts esforços a cui­dar la joia de la corona, la seva costa, les seves plat­ges. Volen por­tar més enllà el con­cepte de sos­te­ni­bi­li­tat i plan­te­gen que s’ha d’apli­car a l’eco­no­mia. Eco­no­mia entesa com a “gua­nyar diners”, sí, però quel­com més. Les tem­po­ra­des a Salou són bones, ho dei­xen prou clar les xifres, però volen tenir una eco­no­mia reei­xida durant tot l’any, superar l’esta­ci­o­na­li­tat esti­uenca. Aquesta és la sos­te­ni­bi­li­tat econòmica que bus­quen. Són cons­ci­ents que no és fàcil que a l’hivern hi hagi el movi­ment que hi ha a l’estiu, és clar. El turisme de Salou està con­cen­trat, perquè és un model de turisme fami­liar, essen­ci­al­ment, i les famílies fan vacan­ces en períodes con­crets de l’any, en con­sonància amb vacan­ces esco­lars. Al final, tenen entre cella i cella acon­se­guir la sos­te­ni­bi­li­tat labo­ral i social, i que els salo­uencs tin­guin feina tot l’any. A Salou hi ha molta vida més enllà de l’estiu.

Un port natural a la Mediterrània
Diuen a l’Ajuntament amb orgull: “Som el port natural més important de Catalunya. Per això el rei Jaume I va sortir de les platges de Salou amb més de 150 vaixells cap a la conquesta de Mallorca. No és casualitat, això. És que el cap de Salou fa que hi hagi un abric important de les tempestes de llevant.” Entre altres inclemències. Aquest port natural és un accident geogràfic, certament. Però, fins que no es van construir els ports moderns actuals –un parell de centúries enrere–, el de Salou era un referent a la Mediterrània. A Salou, expliquen, treballen la sostenibilitat amb una visió àmplia. En el medi, de protecció i de creació d’espais. Posen com a exemple l’esforç per recuperar el litoral. Per això s’han adquirit finques que han passat a ser de titularitat pública, s’han creat parcs tocant el mar, i s’ha fet el Camí de Costa, camí de ronda. S’ha desbrossat i han plantat plantes autòctones. El Camí de Costa té prop de 10 quilòmetres i recorre el litoral des de la punta de Sant Pere fins al Racó de Salou, situat a Cap. Els camins de ronda són arreu de les costes i els feien servir els pescadors; també eren útils per vigilar qualsevol perill provinent del mar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.