No vam saber captivar la il·lusió dels veïns en un moment en què a ERC en l’àmbit de país tampoc li van anar bé les coses. Vam ser capaços d’aguantar amb una campanya molt polaritzada entre forces que no jugàvem en igualtat de condicions. Enlairem venien de governar amb una estratègia de promoció i publicitat molt gran i la nostra proposta era més modesta. Ens vam equivocar enfocant la campanya en el programa i poc en el fet d’emocionar el ciutadà i contagiar-lo de la necessitat de canvi. Tampoc vam comptar amb altres aliats potencials com ara la CUP i el PSC.

No. Deltebre és un municipi complex pel seu model urbanístic i la seva dimensió. Necessita grans consensos però això depèn de qui governa, que pot fer partícips els altres. Per nosaltres s’hauria de consensuar l’elevada pressió fiscal o la falta d’oportunitats laborals, sobretot per als joves. Traçar un full de ruta entre govern i oposició seria necessari. Però venim d’on venim i les propostes d’ERC no s’aprovaven en el ple i, si ho feien, el govern s’apuntava els mèrits. Ara que tenen un regidor més, encara es veuen més legitimats per aplicar el seu programa. No hi ha diàleg i és una relació freda que no ajuda a construir. El govern interpreta que ells són Deltebre i la resta anem a posar pals a les rodes i a criticar la seva gestió. Jo crec que és tot lo contrari.

Aquests anys que ERC ha tingut responsabilitats de govern no se’ns ha reclamat en cap moment cap ajuda quan podíem haver estat útils perquè teníem fil directe amb consellers i conselleres. El govern de Soler, que havia sumat per Junts, ara sembla que s’està aproximant al PSC per alguns moviments que s’entreveuen a l’horitzó. És comprensible que s’aproximi a qui governa però no ho és que es deixés de costat ERC quan tenim reptes importants de futur.

Aquest és un tema pel qual el govern de Soler s’ha vist obligat a generar un relat de consens perquè el territori, liderat per la Generalitat i la consellera Jordà, va posar damunt la taula la necessitat d’actuar al Delta. Per ERC és un xec en blanc tot el que faci referència al Delta. Per primera vegada se situa el Delta com una prioritat i s’avança amb un pla de finançament, i projectes a curt i llarg termini. Tampoc hem vist una actitud proactiva de treball i la informació ens arriba per la premsa.

S’han esforçat a vendre un municipi idíl·lic i fantàstic però la realitat és que tenim la pressió fiscal més alta de les Terres de l’Ebre, amb un coeficient d’IBI urbà i rústic molt alt, i la gent té dificultats per pagar. Deltebre recapte molt i per això no hi ha necessitat d’apujar impostos, tot i que a les últims ordenances algun tribut per petits magatzems es va incrementar. No defensem rebaixar-los perquè això vol dir menys polítiques públiques però sí asseure’s en una taula experts per mirar si es pot gravar menys. No s’hi val a dir que no s’apugen impostos i a la vegada generar ajudes socials per ajudar a pagar. És absurd.

El mèrit no és del govern, sinó dels tributs que recapte de la ciutadania. Patim les conseqüències de no buscar consens a fora i no tenir via directa amb la Generalitat, perquè part d’aquestes inversions cofinançades venen de préstecs i en el darrer pressupost la provisió de despesa financera s’aproximava als 200.000 euros. Han aconseguit els ajuts per la cambra arrossera o pel Préstamo, però hi ha molta part que s’ha de fer amb préstecs. Posen molt d’èmfasi en la propaganda i fan poca autocrítica.

No tenim un model de poble i això que el 2027 complirem el mig segle des que ens vam independitzar de Tortosa. Estem molt lluny de ser un model sostenible i familiar i tenim poques connexions amb tren i vies de comunicació. Si es volien serveis som incapaços de desenvolupar un polígon des de fa anys. Amb el nou pla urbanístic (POUM) s’havia de resoldre tot però Deltebre no ha canviat.

Desencallar la titularitat de la finca de la Bombita per fer un pol d’atracció sostenible i museïtzar part del mas o captar algun observatori internacional de lluita contra el canvi climàtic. Des de l’adquisició de l’Estat, allí no s’ha fet res i l’Ajuntament es dedica dos cops a l’any a anar a fer la festa de la plantada i de la sega. El govern en volia la cessió però ERC demana la titularitat, perquè emocionalment la finca és de Deltebre.

No hi ha res impossible i som resilients a les adversitats com les que estem travessant en l’àmbit intern. ERC a Deltebre està fort amb un equip sòlid que no es construeix sota un lideratge messiànic com és la figura de l’alcalde. A títol personal estic en una fase de reflexió de què faré el 2027. No he aconseguit que ERC cresque i és important tenir uns lideratges forts per tornar a engrescar la ciutadania.