A Kíiv, que és on visc, tot i estar una mica més allunyat de la línia de front que durant els primers mesos de la guerra, sentim les sirenes diversos cops al dia i cada nit tenim atacs amb drons de fabricació iraniana. Afortunadament, tenim un escut antiaeri poderós que n’abat la majoria. A la resta del país, la situació ve a ser la mateixa, tot i que hi ha ciutats més accessibles als míssils i a l’artilleria russa, com ara Zaporíjia, Khàrkiv...

Potser sonarà malament, però t’acabes adaptant a la situació i trobes mecanismes per afrontar-la i anar a treballar. També tenim apagades elèctriques a causa dels atacs al sistema energètic però, ja l’hi dic, trobes la manera de viure malgrat els talls de la llum.

Podem dir que la gent està cansada però crec que per a la majoria dels ucraïnesos, els civils, aquesta és una guerra existencial. Hi ha una comprensió total en aquest sentit que no pots fer altra cosa que lluitar, no hi ha alternativa. No pots rendir-te perquè, si no, et destruiran, també físicament.

Conec molta gent que defensa cedir alguns territoris a Putin perquè pensen que després hi haurà pau, però això no funciona així. Per començar, Rússia va prometre moltes vegades que no atacaria Ucraïna, per exemple, o que faria altres coses. No han complert cap d’aquestes promeses. D’altra banda, en un territori ocupat no hi ha pau. Es tortura civils, a molts se’ls mata, o desapareixen.

No soc cap experta militar, però crec que, entre la població, hi ha menys sensació d’estancament que, per exemple, fa mig any a causa de l’ofensiva relativament reeixida fins ara a l’oblast de Kursk, que ha fet canviar una mica la situació.

La incursió va servir per injectar moral a la població en un moment en què, en fronts com el del sud, Rússia estava lliurant una guerra de trinxeres com la de la Primera Guerra Mundial. Per capturar un quilòmetre de terreny, fins i tot 100 metres, Rússia utilitza les seves forces com a carn de canó. Tenen moltes pèrdues, però tenen també quatre vegades més població que Ucraïna. De manera que, si no volíem perdre tanta gent, en alguns casos havíem de cedir, no ho sé, 50 o 100 metres de terreny. Per això fa mig any el front gairebé no es movia allà, amb zones grises més o menys establertes i atacs constants de míssils. L’ofensiva d’agost dins de territori de Rússia va ser important perquè va canviar la mentalitat de la gent i va demostrar que és possible guanyar territori de manera ràpida i amb menys víctimes. Va canviar les regles de joc. Al setembre, Ucraïna va colpejar objectius molt importants com ara dipòsits i arsenals de coets i míssils reduint així el potencial ofensiu rus. Probablement per això ens ataquen cada nit amb drons, tot i que Rússia no necessita motius per contraatacar.

Sempre pots pensar que es pot fer més, però també menys. Estem molt satisfets de l’ajuda de la UE, especialment els primers dies després de la invasió, del suport polític i del suport simbòlic acceptant la candidatura d’adhesió d’Ucraïna. Va ser molt important. És clar que voldríem més ajuda militar, especialment de països que podrien fer més, com ara Alemanya, que ens podria subministrar míssils Taurus, o altres països productors de míssils que ens permetessin l’ús de coets d’abast més ampli dins de territori rus. Si els russos han d’abandonar els seus aeròdroms, arsenals, centres logístics... no els podran utilitzar i es veuran forçats a replegar-se a una distància des d’on els míssils tardaran més a arribar a la frontera amb Ucraïna i, per tant, tindrem més temps per preparar-nos i més possibilitats d’abatre’ls.

Durant molts anys, Europa s’ha preparat per a la pau i no la guerra i en alguns casos ni ella mateixa en té prou per protegir-se. Per això són tan importants les iniciatives conjuntes de seguretat. Vivim en un món en què, malauradament, no hi haurà pau en els pròxims anys. Encara que la nostra guerra acabés aviat, persistirien les tensions i el malestar, i has d’estar preparat per a això.

Crec que hi ha possibilitat d’alguna pausa. Rússia no pot continuar gastant tants recursos de manera indefinida. De fet, volen congelar el conflicte i per això treuen el tema de les negociacions. Però nosaltres no podem congelar el conflicte segons els seus termes, necessitem un avenç per poder assolir alguna mena d’acord, que no serà necessàriament una pau. Veig un final del conflicte a l’abast, però no Rússia convertint-se en una democràcia.

Se’l critica molt però, alhora, fins i tot ara la seva popularitat és molt més alta que la de cap president anterior. Si es convoquessin eleccions i s’hi presentés, els sondejos indiquen que les guanyaria. Ara, però, no en podem celebrar perquè el país està sota la llei marcial.