Alex Salmond, artífex del referèndum d’independència d’Escòcia, el 2014, ha mort de manera sobtada aquest dissabte a la localitat d’Ohrid, a la República de Macedònia del Nord, després d’haver intervingut en un fòrum sobre diplomàcia cultural. Tenia 69 anys.

L’ex ministre principal d’Escòcia entre el 2007 i el 2014, que va dimitir com a cap del govern escocès en favor de Nicola Sturgeon després de perdre el referèndum d’ara fa deu anys, havia abandonat la seva formació, el Partit Nacional Escocès (SNP) el 2018 i n’havia creat una altra d’independentista, Alba, el 2021.

El Punt Avui va publicar el passat 18 de setembre –amb motiu del desè aniversari del referèndum escocès– una de les últimes entrevistes que el veterà dirigent sobiranista va concedir abans de la seva sobtada mort, en què augurava que Escòcia seria independent “abans de 10 anys”.

Salmond ha tingut, sens dubte, un paper històric a Escòcia i al Regne Unit. Va fer possible la celebració del referèndum d’independència després d’haver aconseguit per a l’SNP una extraordinària victòria a les eleccions del 2011 al Parlament de Holyrood, amb un atractiu programa progressista que posava fi a més de quatre dècades d’hegemonia absoluta dels laboristes. Aleshores l’SNP aglutinava gairebé el 50% del vot, tot i que el suport a la independència no passava del 28%. Però el rotund triomf de l’independentisme va facilitar l’obertura de converses amb el primer ministre britànic, el conservador David Cameron, per a la convocatòria de la consulta, que es va celebrar finalment el 18 de setembre del 2014. La campanya de mobilització de les bases secessionistes va fer créixer el suport a la independència fins al punt que, poques setmanes abans de la consulta, el sí s’imposava per primer cop a les enquestes. Però el contraatac unionista, centrat sobretot a advertir els escocesos que una eventual independència posaria en risc les pensions, va acabar decantant el resultat a favor del no (55,3%-44,7%).

Salmond va dimitir després de perdre la consulta i va cedir el relleu a Sturgeon, la seva número dos. El distanciament amb la seva successora, de qui havia estat mentor i aliat per més d’una dècada, va anar creixent arran de les acusacions d’assetjament sexual formulades que va rebre de dues funcionàries del govern escocès, el 2018. Les acusacions feien referència a fets que suposadament havien tingut lloc mentre Salmond era ministre principal i que el govern escocès, liderat per Sturgeon, va començar a investigar.

El 2020 va ser jutjat i absolt dels tretze càrrecs d’agressió i assetjament sexual, incloent-hi intents de violació, que pesaven en contra seu. Salmond va acusar responsables de l’SNP pròxims a Sturgeon d’haver ordit una conspiració per ensorrar-lo. La ruptura amb Sturgeon i el partit que va dur fins al cim del poder va suposar una dolorosa fractura dins de l’independentisme escocès que encara perdura.

En conèixer la notícia de la seva mort, Sturgeon ha reconegut que Salmond va ser durant molts anys “una figura increïblement significativa” a la seva vida. “Va ser el meu mentor i, durant més d’una dècada, vam formar un dels equips de més èxit en la política del Regne Unit”. “Òbviament, no puc fer veure que els fets dels darrers anys que van portar a la ruptura de la nostra relació no van passar”.

Des de Londres, el rei d’Anglaterra ha manifestat la seva “profunda tristesa” pel traspàs de Salmond. “La devoció per Escòcia va guiar les seves dècades de servei públic”, ha dit Carles III.

Salmond també ha rebut el reconeixement del primer ministre britànic, el laborista Keir Starmer, –que l’ha qualificat de “figura monumental de la política escocesa i britànica”, que “deixa un llegat durador”– i del seu antecessor, el conservador Rishi Sunak. “Va ser una figura enorme” en la política del Regne Unit, ha dit el líder tory. “Si bé no estava d’acord amb ell en la qüestió constitucional, no es podia negar la seva habilitat per al debat ni la seva passió per la política. Que descansi en pau”.