L’edició 2024 dels premis Nobel marca un punt d’inflexió en la història de la ciència i la tecnologia. Per primera vegada, líders de la intel·ligència artificial han estat guardonats amb els prestigiosos Nobel de Física i de Química. Geoffrey Hinton, considerat el padrí de la IA, ha estat reconegut amb el Nobel de Física, juntament amb John Hopfield, per les seves contribucions fonamentals en el desenvolupament de xarxes neuronals artificials. Al mateix temps, Demis Hassabis, fundador de DeepMind, ha guanyat el Nobel de Química, juntament amb David Baker i John M. Jumper, pel seu treball pioner en el disseny computacional de proteïnes. Aquestes distincions no només celebren avenços extraordinaris en aquests camps, sinó que també legitimen el paper de la IA com una eina essencial per a la ciència i el progrés humà.

Geoffrey Hinton, amb una trajectòria de dècades en la recerca de xarxes neuronals, ha estat clau per a l’avenç de l’aprenentatge automàtic. Protagonista d’un dels perfils d’aquesta sèrie del diari, el seu treball, juntament amb el de John Hopfield, ha establert les bases que permeten a les màquines aprendre de manera autònoma i ha revolucionat així la IA. Aquesta contribució no només ha redefinit la física estadística, sinó que ha permès la creació d’algorismes capaços d’aprendre patrons i prendre decisions de manera automàtica, fet que ha tingut un impacte immens en nombroses disciplines.

D’altra banda, un altre protagonista d’aquesta sèrie del diari, Demis Hassabis, ha estat reconegut per les seves aportacions a la química a través del desenvolupament de l’algorisme AlphaFold, que ha permès predir amb precisió la forma de les proteïnes, una tasca que abans requeria anys de recerca experimental. Hassabis, juntament amb John M. Jumper, ha transformat el camp de la biologia computacional i ha fet possible avenços en el disseny de fàrmacs i en la comprensió de malalties complexes. Els seus descobriments obren noves vies per a la medicina del futur.

L’atorgament d’aquests premis Nobel a investigadors d’IA subratlla el canvi de paradigma que la ciència experimenta avui. Fins ara, els premis Nobel havien estat majoritàriament dominats per descobriments tradicionals en física i química. Ara, però, el reconeixement de figures com Hinton i Hassabis evidencia l’impacte creixent de la IA com a eina essencial per a la ciència. Aquest canvi és particularment significatiu, perquè demostra que la IA ja no és només una tecnologia experimental o una moda tecnològica, sinó una força transformadora que contribueix directament al coneixement científic.

Aquest reconeixement arriba en un moment crucial per a la IA, en què el debat sobre els seus riscos i beneficis és més intens que mai. Geoffrey Hinton, tot i la seva recent posició alarmista sobre els possibles perills de la IA, s’ha mantingut ferm en la seva defensa d’un desenvolupament segur i responsable d’aquesta tecnologia. El seu suport al seu deixeble Ilya Sutskever, cofundador d’OpenAI, davant de la gestió de Sam Altman, CEO d’aquesta mateixa companyia, reflecteix una divisió creixent dins del món de la IA entre aquells que prioritzen la seguretat i aquells que aposten per un desenvolupament accelerat a qualsevol preu.

Els premis Nobel de 2024 també envien un missatge clar: la IA que guanya reconeixement és la que ofereix resultats tangibles i útils per a la humanitat. Mentre que projectes com AlphaFold de Hassabis han transformat camps com la biologia i la medicina, altres aplicacions més especulatives o poc robustes de la IA, com algunes tecnologies generatives, han quedat en segon pla. Aquest fet pot suggerir un camí a seguir per a les empreses i els investigadors que treballen en IA, centrant-se en resultats que aportin un valor clar i mesurable. Els pioners de les xarxes neuronals, els pares de la IA, els que van fer possible que una màquina guanyés per primera vegada una partida d’escacs al campió mundial, Garri Kaspàrov, és a dir, les eminències de la IA més útil, rotunda i necessària per a la humanitat, han desbancat els químics i físics tradicionals en aquesta edició dels Nobel.

Per a empreses com Google, aquests premis representen una victòria important. Tant Hinton com Hassabis han estat estretament vinculats amb la companyia, treballant en projectes de recerca que ara reben el màxim reconeixement científic. Google es troba en una posició avantatjada respecte a altres tecnològiques com OpenAI, que tot i els seus èxits comercials no ha assolit encara un reconeixement científic similar.

Ara la pregunta és què ens espera en les properes edicions dels premis Nobel? Algunes veus ja fan broma sobre la possibilitat que un sistema d’IA, com ChatGPT, pugui guanyar el Nobel de Literatura en el futur, una hipòtesi que, tot i ser humorística, posa de manifest el profund impacte de la IA en tots els àmbits del coneixement humà. El reconeixement de la IA en disciplines com la física i la química és l’evidència que està destinada a tenir un paper cada vegada més central en la recerca científica.

El conflicte entre responsabilitat i desenvolupament accelerat dins del món de la IA també continuarà sent un tema clau en el futur. Les tensions entre figures com Hinton i Altman, així com els debats sobre els perills de la IA general (AGI), continuaran marcant l’agenda tant dins com fora de les tecnològiques. Potser els pròxims premis Nobel també celebraran els avenços científics que en promoguin un ús segur i ètic.

És la seguretat un fre per al desenvolupament de la IA i per a l’arribada de la intel·ligència artificial general? Es pot progressar en investigació sense assistir al mareig de xifres estratosfèriques d’inversió, valoració, pèrdues i beneficis? Es podria fer un altre salt, potser no tan ràpid ni immediat, però sí més sòlid en el futur, sense un nou hivern de la IA pel camí? Sam Altman té un pla i sembla decidit a executar-lo. Poden els seus crítics, com Hinton, Sutskever i tants investigadors i enginyers que han abandonat OpenAI, passar de l’oposició intel·lectual a posar sobre la taula un pla real més seductor?