“Vaig encarregar estudiar si era viable organitzar una incursió aquàtica en un magatzem als Països Baixos per agafar allò que legalment era nostre [les vacunes de la covid-19] i que el Regne Unit necessitava desesperadament.” Aquest és un extracte de les memòries de Boris Johnson, que el controvertit exprimer ministre britànic publica avui. En aquest passatge, es refereix al rocambolesc pla per agafar clandestinament les vacunes de la farmacèutica britànica Astrazeneca que la Unió Europea (UE) va retenir en un magatzem holandès a principis de l2021, durant la disputa pel subministrament de vaccins entre les dues parts en el moment àlgid de la pandèmia.

La UE va al·legar controls del Brexit a la frontera nord-irlandesa. En el llibre, Johnson explica que Brussel·les s’estava comportant “amb malícia i rancúnia” perquè la vacunació al Regne Unit era molt més ràpida que a la UE. Assegura que “les queixes de la UE eren una ximpleria” i que volien impedir que rebessin “els cinc milions de dosis [que hi havia al magatzem]”.

Finalment, va avortar el pla, el març del 2021, després que alts funcionaris militars li advertissin que no seria possible portar-lo a terme sense ser detectats, i que era probable que plantegés problemes diplomàtics amb els Països Baixos, aliat europeu de l’OTAN.

El llibre es titula Unleashed (‘Desencadenat’) i comprèn un període de quinze anys, des que va ser elegit alcalde de Londres el 2008 i ministre d’Afers Estrangers fins que el van forçar a dimitir com a primer ministre, el 2022. És la seva memòria política, provocadora i grandiloqüent, com és ell.

Explica que li van encomanar que intentés persuadir el príncep Enric i Meghan Markle perquè no abandonessin el Regne Unit. Era un “encàrrec ridícul”, que no cal dir que no va tenir èxit, perquè els ducs de Sussex van acabar plegant i marxant a Califòrnia. També revela que la reina tenia càncer d’ossos, i es converteix així en la primera persona que desvela el motiu de la mort de la monarca. Era un secret mai confirmat ni negat per la Casa Reial per voluntat de la mateixa Elisabet II, que va demanar expressament que no s’esmentés en l’acte de defunció. En l’acta oficial, consta que va morir per “causes naturals”. És a dir, de vella. Fins ara que Johnson ha confirmat el càncer.

En un altre passatge del llibre, es refereix al Brexit i a la disputa amb el seu vell amic David Cameron. Johnson diu que, després de jugar-hi un partit de tennis, el llavors primer ministre va jurar “fotre’l per sempre” si donava suport a la campanya del Brexit en el referèndum europeu del 2016. És sabut que Johnson havia preparat un article defensant la permanència a la UE i un altre abraçant el Brexit. Al final, es va decantar per aquesta segona opció i es va enfrontar a Cameron. La victòria del Leave el va alçar al càrrec de primer ministre. Aquí va començar la seva confrontació amb la UE. Explica que el president francès, Emmanuel Macron, li va dir que el Regne Unit es mereixia una “pallissa com a càstig” pel Brexit.

També confessa que va signar el protocol d’Irlanda del Nord (que deixava la regió dins de la UE) perquè era l’única manera de tirar endavant l’acord del Brexit (que feia respectar els acords de pau del 1998), tot i que no hi creia. O sigui que Johnson sabia que no es podria implementar sense provocar tensions a la regió. Afirma que esperava que Brussel·les mirés cap a un altre costat. Però no va apartar la vista. Els unionistes van acusar Johnson d’enganyar-los. Ell, al seu torn, va acusar la UE de voler penalitzar el Regne Unit.

El llibre inclou retrats caricaturescos de mandataris, com ara el de l’actual primer ministre, Keir Starmer, que Johnson assegura que “s’assembla a un bou amb un termòmetre inesperadament ficat al recte”. O el de l’exprimera ministra conservadora Theresa May, que diu que és “com una estricta professora moralista que posava els ulls en blanc” quan ell li parlava, i que ell es fixava particularment “en les seves fosses nasals en forma de capgròs negre immensament llargues i punxegudes, com un dibuix animat de Gerald Scarfe [famós il·lustrador britànic]”.