Política

Jaume Butinyà i Sitjà

Cap de l’oposició d’Esquerra a Banyoles

“Banyoles està anestesiada; el cofoisme li ha fet perdre pes”

“Falta planificació i s’improvisa aprofitant oportunitats. Can Tarradas es va comprar per comprar. No hi ha model de ciutat”

“S’és incapaç de buscar complicitats amb les poblacions del Pla de l’Estany, sobretot amb Porqueres; es viu d’esquena a la comarca”

Hi ha un hiperlideratge que no crea les condicions per propiciar un debat i reflexió

Jaume Butinyà i Sitjà (Banyo­les, 1970), lli­cen­ciat en geo­gra­fia per la UdG, va tre­ba­llar com a bom­ber de la Gene­ra­li­tat del 1996 al 2021, i va ser regi­dor de l’Ajun­ta­ment de Banyo­les del 1999 al 2007.

Quin balanç fa d’aquest pri­mer any? Va dir que els resul­tats eren bons però no sufi­ci­ents per gover­nar.
Estem molt con­tents perquè el con­text d’ERC era de bai­xada. Quant al balanç, és una con­tinuïtat dels qua­tre últims anys que conec de pri­mera mà i els tretze que por­ten l’alcalde i bona part de l’equip de govern actual. No saben com volen que sigui Banyo­les d’aquí a uns anys. No tenen una foto­gra­fia final i això com­porta que no hi hagi pla­ni­fi­cació i s’acabi impro­vi­sant. El que notem de dife­rent els últims anys és que van incor­po­rant més gent amb dedi­cació. Dels onze regi­dors de l’equip de govern tots tenen dedi­cació, alguns par­cial i altres exclu­siva. I no es nota. Hi ha el tècnic però hi hau­ria d’haver una visió política molt més tre­ba­llada. Sem­pre n’hi ha hagut, de dedi­ca­ci­ons exclu­si­ves, però no es veu aquesta part de reflexió. Onze regi­dors dedi­cats a l’Ajun­ta­ment sí que han de tro­bar un moment per par­lar, per deba­tre. Hi ha un hiper­li­de­ratge que no crea les con­di­ci­ons per pro­pi­ciar-ho.
Denun­cia manca de model de ciu­tat?
S’impro­visa i es bus­quen resul­tats imme­di­ats. No se sap què es vol i es va per l’opor­tu­ni­tat. D’això no sé si se’n pot dir bona gestió. L’alcalde ha apos­tat molt per l’esport. Cre­iem que en alguns casos de manera exa­ge­rada. El regi­dor de Cul­tura, Miquel Cuenca, que està ben con­nec­tat i coneix el sec­tor, ha fet algu­nes ini­ci­a­ti­ves però no s’aca­ben d’enlles­tir els pro­jec­tes. Sem­pre aca­bem encar­re­gant un estudi o un pla direc­tor i després som incapaços d’exe­cu­tar-los. Està pas­sant en cul­tura i també en el pla gene­ral, que va cos­tar molt apro­var-lo i estem fent modi­fi­ca­ci­ons a mida, a demanda. Perquè el pla gene­ral no era a deu o quinze anys vista, sinó que nosal­tres diem que és un pla gene­ral Frankens­tein amb modi­fi­ca­ci­ons par­ci­als.
Són crítics amb l’aposta de turisme i esport.
Cre­iem que pot­ser se’n fa un gra massa. Pen­sem que s’ha apos­tat per pro­ves espor­ti­ves de molt alt nivell que aca­ben tenint poca reper­cussió a Banyo­les. L’exem­ple és el tri­atló del mes de setem­bre. La gent de Banyo­les en fa el cas que en fa. L’esforç que repre­senta orga­nit­zar una prova d’aquest tipus no es tras­llada en la reper­cussió que pot tenir per a la ciu­ta­da­nia. Sí que hi ha públic, però la gent no s’ho ha fet seu. Quan hem pre­gun­tat per l’anàlisi se’ns res­pon que és perquè les fede­ra­ci­ons ho dema­nen perquè l’entorn és agra­da­ble. Si hi ha tanta demanda, triem el millor, el que aporti un valor afe­git. A vega­des no és només la reper­cussió econòmica, que penso que és petita. Perquè venen i fan la prova i ja està. El mirall opo­sat és la festa major, en què es nota el pes de les enti­tats i la gent se l’ha cre­guda. En canvi en l’esport, hi ha la com­pe­tició espor­tiva, es munta i es des­munta i ja està.
Diria que hi ha dues Banyo­les? Una d’esquena a l’esport? Perquè a l’estany i al Club Natació s’hi palpa molta vida espor­tiva a qual­se­vol hora del dia.
D’esquena a l’esport jo no ho diria. Però es parla molt de l’esport fami­liar i tam­poc hi veiem una aposta. És apro­fi­tar l’opor­tu­ni­tat que donen les com­pe­ti­ci­ons. No res­pon a una pla­ni­fi­cació ni a un objec­tiu, sinó que són bolets que s’aga­fen. Cal plan­te­jar-se què es vol que passi amb una deter­mi­nada prova.
En cul­tura, hi ha pro­jec­tes impor­tants ende­gats.
En cul­tura s’ha fet una millora i segu­ra­ment és el que està més orga­nit­zat, però per con­tra no hi ha una aposta real per les enti­tats. El tei­xit asso­ci­a­tiu és molt impor­tant. Es fa un pla estratègic, ens afe­gim a una línia de sub­venció, es fa un docu­ment d’anàlisi però no s’aplica. En cul­tura, manca un espai per a enti­tats. ERC ho va plan­te­jar en els pro­gra­mes com Coo­pe­ra­tiva Cul­tu­ral. Apa­reix en el pla estratègic cul­tu­ral. Les enti­tats fan la feina però els has de faci­li­tar les con­di­ci­ons. És un dèficit. S’estan des­a­pro­fi­tant opor­tu­ni­tats també per crear indústries cul­tu­rals, de gestió cul­tu­ral. No hi ha incidència de l’Ajun­ta­ment. El mateix ha pas­sat amb la donació Gim­fer­rer. S’apro­fita una opor­tu­ni­tat. Quin és l’objec­tiu d’accep­tar la donació? Pen­jar els qua­dres? Hem de crear un dis­curs. Ja fa temps de la donació i no s’ha fet res. O el catàleg de boti­gues històriques, que és poc atre­vit i va ser per com­plir l’expe­di­ent. De Ca la Bru­gui n’ha que­dat un tau­lell que està en molt males con­di­ci­ons i per si sol no és res. O a Can Saguer, s’ha dema­nat una llicència d’obres, i no s’ha pogut entrar per revi­sar. Hi ha denúncies dels veïns i no hi ha expe­di­ent dis­ci­pli­nari. Som incapaços de fer com­plir una nor­ma­tiva que apro­vem. O Can Tar­ra­das, que es com­pra per patri­moni per ser d’en Noni Moner. Sabem què hi volem fer?
La nit elec­to­ral va dir que Banyo­les tor­nava al 2015. Posi exem­ples d’aquest retrocés.
Tenim una Banyo­les anes­te­si­ada. Històrica­ment tenia una posició econòmica i social per sobre de la mit­jana cata­lana. Fa anys que no. Aquest cofo­isme ha fet que perdi pis­to­nada, que afluixi en aquest aspecte. Banyo­les està limi­tada ter­ri­to­ri­al­ment però és incapaç de bus­car com­pli­ci­tats amb les pobla­ci­ons de l’entorn, de la comarca, amb Por­que­res sobre­tot. Es viu d’esquena a la comarca i se’n podrien treure molts rèdits. Banyo­les ho té de molt mal fer per atraure indústria per metres qua­drats perquè el polígon que hi ha és més comer­cial que indus­trial i no hi ha espai. El pla gene­ral això no ho va tenir en compte. Pot­ser cal pen­sar en una altra tipo­lo­gia indus­trial.
Què pensa de la petició dels veïns d’obrir els jar­dins del mones­tir?
Hi ha un con­veni amb el Bis­bat per l’ús del mones­tir per a deter­mi­na­des acti­vi­tats i això està molt bé. Però tenim la Casa Missió tan­cada. En un moment en què l’habi­tatge és neces­sari, aquest edi­fici es podria refor­mar i des­ti­nar a pisos tute­lats. I al Bis­bat podria interes­sar-li. Donaríem sen­tit a l’edi­fici i podríem obrir l’entorn.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.