El primer ministre islandès, Bjarni Benediktsson, ha demanat aquest dilluns a la presidenta del país, Troba Tómasdóttir, la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions anticipades després que el seu govern de coalició que conjumina a centredreta i ecologistes col·lapsés.

La ruptura de l’Executiu es deu a “visions divergents” entre els tres partits que el conformen i no hi havia esperança de solució, va declarar abans de la reunió amb Tómasdóttir el primer ministre Benediktsson a la televisió pública RUV i va subratllar que “l’única opció responsable és convocar noves eleccions”.

La presidenta, que va assumir el càrrec fa només tres mesos, va afirmar després de rebre la petició del primer ministre que s’entrevistarà amb totes les forces polítiques amb representació parlamentària i prendrà una decisió aquesta setmana sobre la dissolució del Legislatiu.

Com que ha d’haver-hi un termini màxim de 45 dies des de l’anunci de dissolució, la televisió pública islandesa RUV preveu que els nous comicis podrien celebrar-se possiblement el pròxim 30 de novembre, una eventualitat per a la qual ja ha començat a preparar-se la comissió electoral.

Benediktsson és el líder del Partit de la Independència –centredreta–, la força política amb més escons, i va assumir el càrrec de primer ministre –un lloc que ja havia ocupat breument en 2017– després de la dimissió a l’abril d’aquest any de l’ecologista Katrín Jakobsdóttir.

Benediktsson presidia fins ara una coalició de govern del seu Partit de la Independència amb el partit de centrodreta Partit Progressista, liderat per Sigurdur Ingi Jóhansson, i els ecologistes del Moviment d’Esquerra-Verda, encapçalats per Svandís Svavarsdóttir.

En 2021 el tripartit fins i tot va millorar els seus resultats i va augmentar de 33 a 38 el nombre d’escons del total de 63 amb els quals compta el Parlament; les pròximes eleccions estaven previstes per a la tardor de 2025.

La decisió de trencar la coalició, que Benediktsson va anunciar de manera inesperada aquest diumenge, va prendre per sorpresa als seus socis d’Executiu, segons van declarar els seus líders posteriorment.

El primer ministre va argumentar els creixents desacords en diversos àmbits, entre ells en matèria migratòria, així com les noves mesures per a la producció d’energia verda com a causes del trencament.

Aquest mes, el ministeri de Justícia va proposar realitzar reformes legals per a restringir el nombre de sol·licitants d’asil als quals es reconeix com a refugiats i reduir l’accés gratuït dels peticionaris a un advocat.

El Partit de la Independència està collint els seus pitjors resultats històrics en els sondejos d’opinió, amb només un 14,1% de suports al setembre segons una enquesta realitzada per Gallup, per darrere de l’Aliança Socialdemòcrata i del Partit de Centre.

Les tres forces de la coalició a penes sumen un 24,6%, mentre que el suport a l’Executiu se situa en el 24%, segons RUV el percentatge més baix al qual ha caigut mai un Govern en la història d’Islàndia des que van començar a realitzar-se sondejos.