El 2023 ens presentem amb un partit nou; l’anterior equip era Junts per Manresa, i després Junts per Catalunya a Manresa. Sé que és difícil d’entendre. Nosaltres podem dir que vam perdre dos regidors o que en vam guanyar sis. No estic fent retòrica, és cert. El mateix alcalde sempre diu: “No us reconec.” I li dic: “No ens has de reconèixer, som un projecte nou per a la ciutat, no busquis àncores en el passat.” Va ser una sorpresa per a nosaltres i per al mateix alcalde que obtinguéssim sis regidors, tothom ens donava per aniquilats.

A la reunió que vaig tenir amb l’alcalde, al cap de pocs dies de les eleccions, li vaig dir: “Volem pactar, sou l’única opció que tenim sobre la taula.” Per començar volíem un govern amb igualtat de poder de decisió, no pas alcaldia. Hi havia una sensació que l’últim mandat havia estat molt dolent. Es van iniciar tres reunions, i a l’altra banda vam veure coses rares a la primera. L’alcalde i ERC han preferit pactar amb dos de petits, que no li diuen res, que li fan de crossa i seguidisme, que no canvien les dinàmiques. Nosaltres volíem un govern de canvi.

La negociació al final va ser a veure a qui públicament es penjava la llufa d’haver trencat les converses. Si al final es tractava de demostrar que qui no havia volgut el pacte, per justificar que pactaven amb el 155, era Junts no sé què, o el Bacardit no sé què més, és molt poc lleial. Si la intenció era poder governar com si tinguessin majoria absoluta, tenint-ne set de 25, que és el que està passant ara, nosaltres no érem el seu soci ideal, és clar. Tenim una idea de ciutat diferent de la que té Esquerra.

No tenim un problema de planejament urbanístic; és de gestió urbanística. Els sectors de regeneració urbana i d’ampliació urbana que preveu el planejament no s’estan duent a terme per la situació econòmica de la ciutat. Per tant, hi ha un problema de dinamisme econòmic que, traduït a l’urbanisme, vol dir que a la ciutat no passen coses, la gent no tira.

El nostre programa, que estem tirant endavant, es resumia en tres o: orgull, oportunitats i ordre. Ha estat una ciutat que ha acollit moltíssima gent en els últims deu anys, hi ha un procés tremend de substitució de gent, que marxa i que arriba, cada any hi ha el 10% de la població que canvia. En cinc anys el 40% de la població és un altre. I cal analitzar què està passant.

Tenim un problema de baixada del PIB constant, de pèrdues de rànquing de poder adquisitiu com a ciutat a la darrera dècada que fa feredat. Poso en dubte que aquests macroprojectes, que no veuran la llum fins d’aquí a molts anys, siguin una solució efectiva a mitjà termini. Estem aplicant solucions continuistes, megaprojectes caríssims, com si fóssim una ciutat molt rica, de llarg recorregut, i estem fent el que ja feia el govern tripartit, tres o quatre inversions i mala gestió, i va enfonsar amb un 128% d’endeutament l’Ajuntament que ens vam trobar el 2011.

Hem de passar de ser una ciutat d’acollida a ser una ciutat d’oportunitats pels que hem acollit.

És gent que té l’origen en altres països i hi ha hagut un procés de nacionalització, els fills d’aquestes persones no computen al 22%. Tots són ciutadans de Manresa, tots són catalans. Però en aquestes estadístiques, si volem comparar, no ho estem fent bé. Entres en una escola de Manresa, i entre el 50 i el 70% dels nanos són d’origen de cultures no occidentals.

No hauria de ser-ho, però mal gestionat, sí. El 50% dels nanos de les escoles de Manresa són NEE, de necessitats educatives especials. És un problema d’emergència nacional, que s’escampa a l’educació, al sector sanitari i, en el nostre cas, a la seguretat i convivència. M’estic fent un fart de dir-ho, i no sé si el nou govern voldrà escoltar-nos.