Jan, Martina, Júlia, Biel, Leo... Fa molts anys que els noms que es posen als nens i nenes nascuts a Catalunya no tenen res a veure amb els que es posaven generacions enrere. De mica en mica s’ha optat per noms més curts i han desaparegut els compostos. En canvi, aquesta nova fornada de noms, tot i que porta ja moltes dècades de preeminència, no ha aconseguit encara desbancar els més tradicionals en el rànquing de noms més comuns. Així, segons l’última estadística de l’Institut d’Estadística de Catalunya, corresponent a l’any 2023, Antonio, Maria i José continuen sent encara els més nombrosos. D’acord amb aquestes dades, hi havia 87.706 persones (11,10‰) que es deien Antonio, 86.756 que es deien Maria o María (10,98‰) i 81.987 (10,38‰) que es deien José. Montserrat se situa en quart lloc, amb 74.781 persones, i Jordi en cinquè lloc, amb 71.836. Josep, en català, ocupa el lloc número 24, amb 36.123 persones, un 4,52‰ de la població, però el fet que la majoria d’aquests noms corresponguin a persones nascudes entre els anys 30 i 50 pot explicar que estiguin inscrits en castellà en el registre.

Tot i que amb el temps han perdut una mica de pes, els noms tradicionals fa molts anys que ocupen la part més alta del pòdium. De fet, Antonio es manté com a nom més freqüent des que entre els anys 2014 i 2016 va avançar José, que fins llavors ocupava la primera posició. Pel que fa a Maria, sempre ha estat el més usual i fins i tot l’any 2020 es va situar en la primera posició, al davant d’Antonio.

Per comarques, Antonio és el nom masculí més freqüent al Baix Llobregat (28,22‰) i al Vallès Occidental (28,10‰), mentre que les comarques on és menys freqüent són el Montsià (11,65‰) i el Pla de l’Estany (8,69‰). Malgrat que és el nom més posat des del 1960, ha experimentat una disminució progressiva en el conjunt de la població catalana. A les comarques centrals, el nom majoritari és Ramon, i a l’Alt Pirineu, Aran i les comarques gironines, Jordi.

Pel que fa a noms femenins, Maria/María destaca al Priorat (37,53‰) i al Ripollès (34,63‰), i és menys comú al Montsià (17,18‰) i al Baix Ebre (15,60‰). En aquest cas, la freqüència del nom ha mostrat una disminució progressiva des del 1960, tot i que va assolir un pic l’any 2000.

Pel que fa als cognoms, encara continuen entre els més comuns García, Martínez i López, com a primer cognom o com a segon. En el cas de García, figura com a primer cognom de 168.250 persones, amb una taxa de 21,29 per cada 1.000 habitants, i com a segon en 173.198 casos, amb una taxa del 21,92. En el cas de Martínez, és el primer cognom de 118.271 persones i el segon de 120.818. En el de López, és el primer cognom de 113.639 persones i el segon de 117.683.

Sánchez, Rodríguez, Fernández i Pérez continuen també entre els més freqüents, força lluny de cognoms com Vila, Puig, Roca o Font.