Els donants en viu d’òrgans tindran millor protecció laboral. El Congrés va aprovar dimecres la proposició de llei per considerar aquestes donacions com a supòsits especials d’incapacitat temporal perquè els donants puguin rebre un permís retribuït durant el temps indispensable en tot el procés. La llei no ha tingut tanta notorietat perquè no ha passat pel ple del Congrés, sinó que ha estat aprovada en la comissió de Treball, Inclusió i Seguretat Social amb competència legislativa plena, amb 20 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC i Junts) i 17 en contra (PP i Vox). La llei, que ara salta al Senat després de ser firmada pel PSOE i tenir una unanimitat en l’admissió a tràmit al maig que s’ha esvaït en l’aprovació pel rebuig de la dreta, modifica l’Estatut dels Treballadors per articular un permís retribuït pel temps indispensable que suposa anar a sessions d’informació, exàmens i informes clínics, cobrint així absències fins ara no cobertes per “situació especial d’incapacitat temporal”, i refà la llei de Seguretat Social per reconèixer entre aquests casos la baixa laboral per donació d’òrgans i teixits per al trasplantament.

La veu emotiva del debat va ser la de Vicenç Vidal (Sumar): “És per sentir-se’n orgullós. És importantíssim que la persona que dona en vida no es vegi perjudicada en la carrera laboral. I hi afegim els teixits, que pot semblar una millora tècnica i banal, i no ho és. Jo mateix soc receptor d’una donació de teixit i sé el que aporta a la meva qualitat de vida, així que des d’aquí vull agrair-ho a la persona anònima que m’ha millorat la vida.” Per Jordi Salvador (ERC), la llei, “justa i necessària”, vol “protegir les millors persones, les que són tan generoses que donen una part del cos, els òrgans, perquè una altra persona salvi la vida o millori la seva qualitat de vida”. Per Josep Maria Cervera (Junts), la “pràctica altruista salva vides” i ara “es redueixen condicionants laborals que limiten o podrien limitar les donacions per garantir els drets que l’afavoreixin. I servirà perquè Catalunya continuï sent referent”.

A Catalunya, la majoria dels trasplantaments es realitzen a partir d’òrgans procedents d’un donant cadàver, però en determinades circumstàncies es pot obtenir l’òrgan (ronyó) o la part d’un òrgan regenerable (part del fetge, per exemple), a partir d’un donant viu, sempre que no es posi en perill la seva vida. Alguns trasplantaments de teixits també poden procedir de donant viu, com ara la membrana amniòtica i els cultius cel·lulars, i el trasplantament de cèl·lules progenitores de l’hemopoesi (també conegudes com a cèl·lules mare de la sang). Els teixits que poden procedir de donant viu són la medul·la òssia, la sang perifèrica, la sang de cordó umbilical, la membrana amniòtica, el teixit ovàric i el semen per a ús autogènic per al mateix donant, les paratiroides i les calotes cranials. La donació en viu es du a terme entre persones familiarment o emocionalment relacionades, i normalment es proposa des de l’equip mèdic, el qual determinarà, després de valorar diversos factors, un determinat donant per al receptor. En el trasplantament renal amb ronyons procedents de donant viu, el més comú, en el 36% dels casos, es fa entre parelles sentimentals, el 25% entre germans, el 19% entre pares i fills i el 13% entre persones no relacionades. Els 187 donants vius renals del 2023 eren un nou rècord, amb l’alça del 5,1% i el lideratge estatal.