Infraestructures

amèrica llatina

Les autoritats cubanes reconeixen una apagada energètica històrica

Problemes en una central termoelèctrica de les més grans del país ha fet col·lapsar tot el sistema

El ministeri d’Energia i Mines (Minem) ha reconegut aquest dijous que en aquests moments hi ha en tota l’illa “zero cobertura energètica nacional”, una apagada total, després de la caiguda completa del sistema per una avaria en una central termoelèctrica clau.

El director general d’Electricitat, Lázaro Guerra, ha fet aquestes declaracions en una intervenció en la televisió estatal després que el Minem anunciés prèviament en les xarxes socials que es va produir la “desconnexió total” del Sistema Elèctrica Nacional (SEN).

El president cubà, Miguel Díaz-Canel, ha assegurat per la seva part que “la direcció del país” està dedicant “absoluta prioritat a l’atenció i solució d’aquesta contingència energètica d’alta sensibilitat per a la nació” i ha subratllat que “no hi haurà descans” fins que es restableixi el flux elèctric al país.

Segons el Minem, el col·lapse del sistema es va produir arran d’un problema en la central termoelèctrica de Guiteras, una de les més grans del país, que va obligar els tècnics a treure-la del sistema. Aquesta infraestructura, segons ha informat aquest dijous la mateixa UNE, precisava ja un manteniment d’alguns dies després d’estar operativa tot l’estiu (i comptar amb més de quatre dècades d’activitat).

El setembre de 2022 es va produir una situació similar de “zero producció” després del pas de l’huracà Ian amb categoria tres per l’extrem occidental de l’illa. Això va provocar un desajustament de greus dimensions i va deixar a les fosques a tot el país. La recuperació va portar dies.

Cuba es troba immersa en una greu crisi energètica pel dèficit de combustible –fruit de la falta de divises per a importar-lo– per als seus motors i plantes generadores, i de l’obsolescència de les seves set centrals termoelèctriques, de factura soviètica i amb falta d’inversions i manteniments.

Per a aquest divendres l’UNE preveia que, en el moment de màxima demanda, es produís una apagada que afectaria de manera simultània al 49% del país.

Es tracta del segon major percentatge d’afectació previst des de principi d’any, després que aquest dijous es marqués el màxim de prop d’un 51%. A l’inici de l’any ja es van registrar taxes superiors al 40%.

El primer ministre cubà, Manuel Marrero, ha comparegut aquest dijous de manera inusual en televisió per a parlar de l’actual “emergència nacional” i ha anunciat mesures com la paralització de tota activitat laboral estatal no indispensable, com a hospitals i centres de producció d’aliments.

Les freqüents apagades danyen l’economia cubana –que en 2023 es va contreure un 1,9% i es troba encara per sota dels nivells de 2019– i impulsen el descontentament social en una societat afectada per la crisi econòmica agreujada en els últims anys.

Les freqüents apagades han estat a més catalitzadors de les últimes protestes antigovernamentals d’una certa entitat a l’illa, incloses les de l’11 de juliol de 2021 –les majors en dècades– i les del passat 17 de març a Santiago de Cuba (aquest) i altres localitats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.