Revés dels tribunals a l’ofensiva judicial del PP contra el PSOE. El jutge de l’Audiencia Nacional espanyola, Santiago Pedraz ha rebutjat la querella presentada pel PP contra el PSOE per suposat finançament il·legal en el marc de la trama que investiga un frau en el pagament d’impostos d’hidrocarburs. Amb aquesta decisió, el titular del jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiencia Nacional segueix el criteri de la Fiscalia Anticorrupció que la setmana passada es va pronunciar contra l’admissió a tràmit de la denúncia dels d’Alberto Núñez Feijóo dirigida, a més de contra els socialistes, contra els empresaris Víctor de Aldama i el seu soci Claudio Rivas –tots dos a la presó per la trama dels hidrocarburs– i contra Koldo García, exassessor de l’exministre José Luis Ábalos, per suposats delictes de blanqueig, suborn, tràfic d’influències i finançament il·legal.

En una interlocutòria amb data d’aquest dilluns i recollida per l’ACN i Efe, el jutge Pedraz afirma que en la causa que investiga el frau dels hidrocarburs no “apareix cap mena de vinculació amb el denunciat” i adverteix de les “contradiccions dels denunciants anònims” en els quals els d’Alberto Núñez Feijóo van fonamentar l’escrit, en el qual no va aportar proves. Només testimonis anònims publicats en un mitjà de comunicació que afirmaven haver dut bosses de diners a la seu madrilenya del PSOE del carrer Ferraz.

En la interlocutòria, el jutge instructor diu que per admetre una querella cal analitzar “si les dades que s’aporten de manera anònima a la informació periodística que s’invoca tenen la virtualitat suficient per iniciar una investigació judicial.

L’instructor recorda que la jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol fixa que una denúncia anònima té “plena validesa” per obrir una investigació, sempre que les informacions vinguin avalades per “dades corroboradores” o elles mateixes funcionin com a “element confirmador d’altres, sense necessitat de revelar la identitat de l’informador”. Segons la jurisprudència, explica Pedraz, aquestes informacions s’han de sustentar en alguna dada, fet o circumstància de coneixement que serveixi per delimitar un possible delicte i la seva atribució a la persona querellada.

“Una notícia, per si sola, no legitima cap accionant popular per convertir el relat periodístic en un relat de fets punibles desencadenants del procés penal. Cal alguna cosa més”, avisa el jutge. I aquesta “cosa més”, segons l’instructor, no es dona en la querella presentada pel PP, perquè en les actuacions fetes fins ara en la causa que investiga la trama dels hidrocarburs “no apareix cap mena de vinculació amb el denunciat”.