La Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, ja s’ha pronunciat sobre la decisió del govern de la Generalitat d’enviar cartes a 2.300 persones vulnerables per exigir que retornin ajuts socials rebuts per error amb una mitjana de 7.500 euros, uns 17 milions d’euros en total. I la resposta no pot ser més clara. En tots aquells casos, on la responsable d’aquest error no sigui la persona beneficiària sinó l’administració s’hauria de desistir de reclamar que es tornin els ajuts rebuts de forma incorrecta. La Síndica, que ha rebut més d’un centenar de queixes en aquest sentit, diu que la casuística és diversa però demana que s’apliqui es amb alta vulnerabilitat “el criteri de ponderació inclòs en les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans”.

La resolució que s’ha fet pública avui és la resposta de la Síndica a l’expedient obert al juliol quan va demanar informació al Departament de Drets Socials i Inclusió sobre problemes derivats de la reclamació d’ingressos indeguts de la prestació de la renda garantida de ciutadania (RGC). El mateix departament li va confirmar que durant el 2024 s’han enviat comunicacions a 11.000 persones titulars de l’RGC i que, d’aquestes, 2.300 persones s’han vist afectades per la reclamació d’imports indeguts.

La síndica reconeix que l’Administració “té el deure de revisar el dret a la prestació i de detectar casos d’ingressos indeguts”. Però aquest deure, d’acord amb sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Tribunal Suprem, “s’ha de ponderar també amb la proporcionalitat necessària davant l’impacte que la decisió d’exigir el retorn econòmic pot provocar en persones que es troben en situació de gran vulnerabilitat econòmica.”.

Esther Giménez-Salinas ha demanat que es duguin a terme com més aviat millor les reformes legislatives i administratives pendents en relació amb la prestació de l’RGC, que la dissolució avançada de la legislatura passada va estroncar. I ha demanat explicitament al departament de Drets Socials que “ eviti exigir el retorn econòmic en els casos en què l’Administració no hagi estat diligent a l’hora de modificar la quantia del pagament i en els casos en què les persones afectades no hagin tingut un paper actiu en l’error de l’Administració”. La Sindicatura, però, no sap en quina proporció de casos la responsabilitat és de l’administració i en quina la mala pràxis és de l’usuari, que no hagi alertat de l’error, han indicat fonts de la institució.

En tots aquests casos, la Síndica, i tenint en compte l’abast de la problemàtica i el volum de les quantitats reclamades, es proposa que s’estudiï si legalment es podria condonar aquest deute, per exemple mitjançant la Llei d’acompanyament pressupostari.

La síndica deixa clar en la seva resolució que “és conscient que el fet que s’hagi traspassat a la Generalitat la tramitació i la gestió de l’ingrés mínim vital ha de permetre reduir els temps de resolució, revisió i modificació de les prestacions socials”, i també accedir de manera immediata a la informació que es disposa dels beneficiaris. Per això, la síndica també ha traslladat la resolució al Defensor del Poble, amb la voluntat que el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions doni màxima prioritat a la culminació d’aquest acord de traspàs adoptat el passat mes d’agost.