A les eleccions de la Cambra de Barcelona de 2019 dos pakistanesos de dues candidatures diferents es van esbatussar a la fila de votació. El motiu de la baralla no eren divergències polítiques, sinó comercials. Un dels pakistanesos, l’agredit, havia ideat un sistema per a fer més eficients els seus punts de venda i, allà on obria, els pakistanesos del voltant patien força i sovint havien de tancar. El sistema consistia a comprar locals tres o quatre cops més grans, o a fusionar-ne uns quants, de forma que pogués negociar un preu per metre quadrat més barat. Amb aquest descompte aconseguia abaratir els preus i ensorrar els competidors, els supermercats pakistanesos de la zona. Pura innovació. En conseqüència, l’odiaven a mort.

La moral que hom extreu d’aquesta història és que els entorns de pura competència comercial no són gens saludables. Si el que vens a la teva botiga només es diferencia del que venen la resta de botigues en el preu, tot el teu entorn comercial és pura competència. Llavors només et pots “especialitzar” en ser més i més barat i, com més barat vens, més hores has d’obrir per vendre i sobreviure.

Quan vens de tot i no t’especialitzes en cap producte en concret, al final no saps què vens. Quan no saps què vens, no saps a què et dediques, i resulta complicat tenir línies de recerca o millora del teu producte, perquè no tens producte. Si vens de tot, no pots innovar. Si vens de tot, res concret et motiva, i et desmotives. I la desmotivació porta a la desídia. O, fins i tot, a la falta d’higiene. Per què he de mantenir net el magatzem on hi tinc guardat de tot, sense cap criteri?

Això que acabem de visualitzar és la pendent que porta a la decadència d’un negoci. No només d’una botiga de queviures d’un botiguer pakistanès del Maresme. De qualsevol negoci. L’única forma de revertir aquesta situació és especialitzar-se. Triar un producte que saps vendre, aprofundir-hi, ser qui coneix millor el producte, tenir el millor producte al millor preu i donar el millor servei. Alguns pakistanesos ho han entès i ara venen fruita i només fruita. Bon senyal. De tant en tant trobes una prestatgeria plena de licors al fons d’una d’aquestes fruiteries. La innovació és un work in progress. Si ja han arribat fins aquí, aviat es trauran de sobre els licors i només vendran fruita fresca i ben refrigerada.

Si t’especialitzes, et va molt bé tenir altres botigues al voltant que tinguin especialitats complementàries, perquè atrauen els teus clients, els ajuden a acabar d’emplenar la cistella i fan que tornin. Llavors, col·labores amb l’entorn comercial. Un saló d’ungles xinès pot ser un bon complement per a una fruiteria pakistanesa. Tots dos van adreçats a persones que es cuiden, per dins i per fora. Em cuido, faig dieta saludable que inclou fruites i verdures. I em faig les ungles. O un massatge. O compro productes dietètics. O vaig al gimnàs.