A mesura que s’acosten les eleccions del novembre, els Estats Units es troben davant un moment decisiu per als drets civils. Els drets reproductius i els drets de la comunitat LGBTIQ+ han esdevingut dos dels principals temes de debat i han marcat una clara divisió entre les polítiques de Kamala Harris i Donald Trump. Amb enfocaments completament oposats, aquestes eleccions podrien determinar com seran protegits –o limitats– aquests drets durant els anys entrants i definir la direcció en què avançarà el país.

Durant el mandat de Donald Trump, la regulació de l’avortament va ser transferida als estats, cosa que va facilitar la revocació de la sentència Roe contra Wade, que des del 1973 havia garantit l’accés a l’avortament en l’àmbit federal. Aquesta decisió va permetre a molts estats conservadors introduir lleis que gairebé prohibeixen totalment l’avortament i va deixar la llibertat de decisió en mans dels governs estatals.

Joni Ernst, senadora republicana coneguda per les seves posicions fermament provida, ha estat una veu destacada en la defensa del dret dels estats a legislar sobre l’avortament. En un recent esdeveniment de campanya, Ernst va afirmar que “cada vida és preciosa” i va destacar la seva creença que la protecció de la vida humana comença en el moment de la concepció i, per tant, és essencial que els estats tinguin la llibertat de regular l’avortament segons els seus valors.

A més, Ernst dona suport a Project 2025, una iniciativa impulsada per diversos polítics republicans, entre els quals el candidat a la vicepresidència, JD Vance, que busca establir un sistema de control més estricte sobre els avortaments als Estats Units. Aquest projecte proposa la creació d’un registre nacional que faci un seguiment detallat dels avortaments realitzats, incloent-hi informació sobre la durada de l’embaràs i les circumstàncies en què es produeixen. L’objectiu principal és assegurar que no es portin a terme avortaments en estadis avançats de l’embaràs, un tema especialment polèmic entre els sectors conservadors.

Kamala Harris, per la seva banda, ha defensat l’accés federal als serveis d’avortament i ha advocat per una legislació que codifiqui les proteccions que abans garantien Roe contra Wade. Jay Santana, advocada especialitzada en drets civils, va assenyalar en declaracions a El Punt Avui que Harris “és una de les veus més fortes en la defensa de la salut reproductiva” i que la seva prioritat és garantir que les dones de tot el país tinguin accés a aquest “dret fonamental”, independentment de l’estat on resideixin.

Pel que fa a la comunitat LGBTIQ+, l’administració de Trump va suposar un “important retrocés” en els drets aconseguits per aquesta comunitat, segons Santana. Des de l’eliminació de mesures de no-discriminació fins a la prohibició de persones transgènere a l’exèrcit, les polítiques de Trump van restringir els drets d’aquesta comunitat en sectors clau. En aquest sentit, Santana també va exposar que “l’administració de Trump sovint va destacar la “llibertat religiosa” com a principi fonamental, sovint situant-la en oposició directa a les proteccions LGBTIQ+”. A més, l’advocada va destacar que les nominacions judicials de Trump van incloure jutges amb opinions anti-LGBTIQ+, cosa que preocupa els sectors lliberals pel futur del matrimoni igualitari i altres drets conquerits en els darrers anys.

Harris, per contra, s’ha erigit en una defensora dels drets LGBTIQ+ i ha donat suport a lleis com l’Equality Act, que busca garantir proteccions federals per a aquesta comunitat. Leah Carey, guia de sexe i relacions a l’àrea de Portland, a l’estat d’Oregon, va expressar la seva preocupació sobre l’impacte d’una altra presidència de Trump en declaracions a El Punt Avui. “Si les lleis que limiten l’atenció a les persones trans es fan efectives, veig augmentant de manera alarmant el nivell de violència contra elles”, va dir. L’assessora també va destacar que la manca d’accés a tractaments hormonals podria tenir greus conseqüències per a la salut física i mental de les persones transgènere si el candidat republicà guanya els comicis.

D’una banda, Trump representa una visió conservadora del país, on els estats tenen més control sobre els drets individuals, incloent-hi l’avortament i les lleis LGBTIQ+. De l’altra, Harris defensa un futur on aquests drets estiguin protegits a escala federal tot garantint una igualtat de drets per a totes les persones, independentment de l’estat on visquin.

Les decisions que es prenguin en aquestes eleccions podrien tenir repercussions durant dècades i els drets de les dones i la comunitat LGBTIQ+ estan en joc. Els votants nord-americans hauran de triar entre dos camins clarament oposats: un que reforça les restriccions estatals i un altre que busca protegir les llibertats individuals a escala nacional.