Cimera dels brics
Els països emergents fan una crida per la pau a l’Orient Mitja i Ucraïna
Els BRICS clouen la cimera a Rússia amb el compromís de treballar per “un nou ordre multipolar més just i democràtic”
Ucraïna assegura que els primers soldats nord-coreans han arribat al front
Els països del grup dels BRICS (Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica) han tancat la seva XVI cimera, celebrada a la ciutat russa de Kazan, amb una crida a resoldre la guerra a Gaza i el Líban. El líders de les economies emergents també han demanat que el conflicte a Ucraïna acabi com més aviat millor, ha admès el president rus, Vladímir Putin, l’amfitrió de la trobada.
En la declaració final de la cimera, els països s’han compromès a treballar en la construcció “d’un nou ordre multipolar més equitatiu, just i democràtic”, enfront de l’hegemonia dels Estats Units i Occident. Els BRICS han manifestat el seu compromís per reforçar la cooperació i, al mateix temps, afegir nous socis al club per afavorir “un sistema multilateral reformat i reforçat”. Per altra banda, han manifestat la seva “preocupació” per l’escalada en els conflictes armats arreu del món, com el de l’Orient Mitjà.
El mandatari rus ha advertit en el seu discurs, recollit per l’agència Efe, que després d’un any de confrontació a Gaza, el conflicte s’ha estès al Líban i la tensió entre Israel i l’Iran “ha augmentat dràsticament”. “Tot això recorda una reacció en cadena i col·loca l’Orient Mitjà a la vora d’una guerra a gran escala”, ha advertit.
El seu homòleg xinès, Xi Jinping, ha demanat “un alto el foc a la Franja de Gaza al més aviat possible, reiniciar la solució dels dos Estats i evitar la propagació de la guerra al Líban”.
Cyril Ramaphosa, el president sud-africà, ha expressat la eva preocupació per “l’agressió militar d’Israel contra el poble de Gaza”, que ha qualificat de “genocidi”, i ha demanat una “solució duradora” per a l’enclavament palestí.
El president iranià, Masud Pezeixkian, que també ha assistit a la cimera dels BRICS ampliada, ha lamentat que les institucions internacionals, amb l’ONU al capdavant, “no són capaces d’apagar el foc d’aquesta crisi” i, en conseqüència, han perdut la seva eficàcia. En la mateixa línia, el president veneçolà, Nicolás Maduro, ha alertat que cada vegada que un míssil cau sobre un edifici d’apartaments a Gaza, Beirut o el sud del Líban, “aquests míssils incendien i destrueixen el sistema de Nacions Unides”.
Enmig d’aquestes crítiques, el secretari general de l’ONU, António Guterres, ha demanat “un immediat cessament del foc i un immediat i incondicional alliberament de tots els ostatges”, així com garantir la distribució “efectiva” de l’ajuda humanitària. Guterres ha apostat per fer progressos “irreversibles” per acabar amb “l’ocupació” israeliana i tirar endavant la solució dels dos Estats.
Pau a Ucraïna
Guterres també ha apel·lat a “una pau justa” a Ucraïna “en línia amb la Carta de Nacions Unides, el dret internacional i les resolucions de l’Assemblea General” de l’ONU.
Després d’aquesta intervenció, Putin ha replicat que fins i tot a les famílies ben avingudes a vegades hi ha “baralles”. “L’estimat secretari general ha dit que tots nosaltres hem de viure com una gran família. Així és com vivim. Lamentablement, a les famílies sovint tenen lloc separacions, escàndols i divisió de béns”, ha assenyalat. Segons ell, els BRICS tenen com a objectiu crear “una atmosfera favorable a la llar comuna”. “A això ens dediquem i ens dedicarem, també en coordinació amb les Nacions Unides”, ha afirmat.
En qualsevol cas, Putin ha reconegut que tots els assistents a la cimera dels BRICS volen que el conflicte bèl·lic a l’est Europa es resolgui aviat. “Tos estan centrats en què el conflicte acabi com més aviat millor i preferiblement de manera pacífica”, ha dit.
El president rus ha agraït a tots els socis el seu interès pel conflicte i voler “cercar la manera de resoldre’l”. I ha assegurat que està obert al diàleg, però ha deixat clar que unes eventuals negociacions hauran de tenir en compte “la realitat sobre el terreny”. A més, ha insistit que és Ucraïna qui es nega a dialogar amb Rússia. Segons ell, “la pilota està al seu camp”.
Després de la cimera, Putin s’ha reunit amb Guterres a porta tancada. La visita del secretari general
Nord-coreans a Kursk
La intel·ligència militar ucraïnesa (GUR) ha afirmat aquest dijous que els primers soldats nord-coreans van arribar ahir al front de guerra entre Ucraïna i Rússia a la regió fronterera de Kurs, on les tropes de Kíiv ocupen part del territori des de la incursió iniciada a l’agost.
Segons el GUR, el total de soldats nord-coreans desplegats a Rússia és actualment d’uns dotze mil, dels quals mig miler són oficials, inclosos tres generals. Aquests efectius es preparen a cinc camps d’entrenament situats a l’est de Rússia sota la supervisió del viceministre de Defensa, Yunus-Bek Yevkurov.
El Departament de Defensa dels Estats Units i el Servei Nacional d’Intel·ligència sud-coreà van confirmar ahir que tenien constància de la presència de tropes de Corea del Nord en territori rus, en un contingent que Seül va estimar en uns tres mil homes. Washington ha considerat que el desplegament de tropes nord-coreanes a Rússia demostra que Putin està “desesperat”. La portaveu adjunta del Pentàgon, Sabrina Singh, ha assenyala que aquest moviment revela que “Putin realment no ha aconseguit complir els seus objectius estratègics”.
El president rus, Vladímir Putin, no ha confirmat ni desmentit el desplegament dels reforços nord-coreans, No obstant, ha destacat que el Parlament rus ha ratificat el tractat d’assistència militar mútua entre Moscou i Pyongyang en cas d’agressió, signat al juny. “Mai hem dubtat que els dirigents nord-coreans es prenen seriosament els nostres acords”, ha apuntat.
L’alt representant de la Unió Europea (UE) per a Afers Exteriors, Josep Borrell, ha manifestat que els vint-i-set estan “profundament alarmats” per les informacions sobre l’enviament de soldats nord-coreans a Rússia per combatre contra Ucraïna. Borrell ha qualificat el pas donat per Pyonyang com un “acte hostil unilateral” que pot tenir “greus conseqüències per a la pau i seguretat” d’Europa i el món.