A mesura que s’acosten les eleccions del 5 de novembre, les diferències entre les visions econòmiques de Kamala Harris i Donald Trump es fan més evidents i es converteixen en un dels temes centrals de la campanya. Amb propostes que van des de la inclusió social fins a la desregulació massiva, els dos candidats representen dos camins oposats per al futur de l’economia dels Estats Units.

Harris, vicepresidenta i candidata demòcrata, ha basat la seva campanya en una visió d’equitat econòmica i desenvolupament sostenible. El seu programa econòmic se centra en la creació d’una economia verda, amb una aposta ferma pel Green New Deal per a l’economia. Aquesta iniciativa no només aspira a reduir les emissions de carboni i lluitar contra el canvi climàtic, sinó que també té com a objectiu crear milions de llocs de treball en sectors com l’energia renovable, la infraestructura sostenible i la tecnologia neta. Harris veu en el canvi climàtic una oportunitat per transformar l’economia nord-americana i fer-la així més resilient i justa.

Però aquesta visió no només se centra en la sostenibilitat, sinó també en l’accessibilitat per a les noves generacions. Per exemple, segons Chloe Decker, estudiant de la Universitat de Duke, molts joves estan preocupats per la seva capacitat d’assumir els costos de la vida en un futur pròxim. “Molts estudiants estem pensant en l’accessibilitat econòmica i, quan ens graduem, volem obtenir bons llocs de treball i poder-nos permetre un lloguer. Avui dia, moltes coses semblen inaccessibles”, reflexiona en una entrevista amb El Punt Avui.

Per la seva banda, l’expresident Trump manté una posició clara en favor de les seves polítiques anteriors, centrades en la desregulació i la reducció d’impostos per a empreses i individus. Trump ha destacat repetidament els èxits econòmics del seu primer mandat, abans de la pandèmia de la covid-19, i atribueix el creixement econòmic a les seves polítiques de desregulació i a la rebaixa d’impostos més gran de la història recent dels Estats Units. El seu programa per a aquestes eleccions no és gaire diferent: continuar amb la seva política de “primer, els nord-americans”, centrada en la protecció de la indústria nacional mitjançant mesures comercials proteccionistes i la reducció d’obstacles reguladors que, segons ell, impedeixen el creixement de les empreses.

Segons Jim Kofalt, legislador republicà de Nou Hampshire, molts votants creuen que, malgrat no simpatitzar amb la figura personal de Trump, l’economia va millorar durant el seu mandat anterior. “El que sento dir a molta gent és que, tot i que no li agrada Trump com a persona, pensa que l’economia estava millor sota la seva presidència”, comenta Kofalt a aquest diari, una percepció clau per als que consideren que les seves polítiques van tenir un impacte positiu en el creixement i l’ocupació.

Pel que fa al mercat laboral, Harris se centra en l’ampliació dels drets laborals i vol garantir salaris dignes, seguretat a la feina i protecció per als treballadors. També aposta per una ampliació dels permisos retribuïts per malaltia i maternitat, fent especial èmfasi en la necessitat de conciliar la vida laboral i familiar. Trump, en canvi, argumenta que la desregulació i la reducció de les traves burocràtiques permetran a les empreses créixer més ràpidament i, per tant, generar més llocs de treball.

Un altre tema central en la confrontació econòmica és la posició envers les grans corporacions tecnològiques. Harris ha criticat durament el poder creixent d’aquestes empreses i ha advocat per una regulació més estricta per evitar monopolis i garantir un mercat competitiu. Proposa una supervisió més gran sobre el sector tecnològic per assegurar que les empreses no abusin del seu poder de mercat ni explotin les dades dels usuaris. El candidat conservador ha promès una intervenció mínima i defensa la idea que la innovació i el creixement tecnològic es veurien afavorits per la llibertat empresarial.

No obstant això, algunes veus, com Asher Hildebrand, politòleg de la Universitat de Duke, consideren que la polarització actual entre els votants, sovint alimentada per les tensions polítiques, no reflecteix del tot el grau d’acord que hi ha sobre alguns temes econòmics. “Crec que la polarització que veiem i els sentiments de menyspreu cap als altres sovint amaguen més consens entre els nord-americans en qüestions econòmiques del que sembla”, assegura en declaracions a El Punt Avui.

Finalment, cal destacar l’enfocament de cada candidat en la política exterior econòmica. L’aspirant progressista vol continuar enfortint aliances internacionals i promoure el comerç global basat en normes respectuoses amb el medi ambient i els drets humans, mentre que Trump manté la seva posició proteccionista, amb la intenció de renegociar tractats comercials que considera desfavorables per als Estats Units i imposar aranzels a productes estrangers per incentivar la producció nacional.

Amb aquestes dues visions tan diferenciades, les eleccions del 5 de novembre es presenten com un moment que determinarà cap a on es dirigeix l’economia dels Estats Units: cap a un futur més inclusiu i verd amb Harris, o cap a un retorn a les polítiques de creixement basades en la desregulació i els incentius fiscals de Trump.