Política

Estats Units

Dos models econòmics oposats

Harris aposta per l’equitat i el desenvolupament sostenible per a una economia més inclusiva

Trump busca un retorn a la desregulació i els incentius fiscals per afavorir el creixement empresarial

L’actual polarització política no reflecteix el grau d’acord entre els dos partits en qüestions clau

“A molta gent no li agrada Trump però creu que l’economia estava millor quan era president”

A mesura que s’acos­ten les elec­ci­ons del 5 de novem­bre, les diferències entre les visi­ons econòmiques de Kamala Har­ris i Donald Trump es fan més evi­dents i es con­ver­tei­xen en un dels temes cen­trals de la cam­pa­nya. Amb pro­pos­tes que van des de la inclusió social fins a la des­re­gu­lació mas­siva, els dos can­di­dats repre­sen­ten dos camins opo­sats per al futur de l’eco­no­mia dels Estats Units.

Har­ris, vice­pre­si­denta i can­di­data demòcrata, ha basat la seva cam­pa­nya en una visió d’equi­tat econòmica i desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble. El seu pro­grama econòmic se cen­tra en la cre­ació d’una eco­no­mia verda, amb una aposta ferma pel Green New Deal per a l’eco­no­mia. Aquesta ini­ci­a­tiva no només aspira a reduir les emis­si­ons de car­boni i llui­tar con­tra el canvi climàtic, sinó que també té com a objec­tiu crear mili­ons de llocs de tre­ball en sec­tors com l’ener­gia reno­va­ble, la infra­es­truc­tura sos­te­ni­ble i la tec­no­lo­gia neta. Har­ris veu en el canvi climàtic una opor­tu­ni­tat per trans­for­mar l’eco­no­mia nord-ame­ri­cana i fer-la així més resi­li­ent i justa.

Però aquesta visió no només se cen­tra en la sos­te­ni­bi­li­tat, sinó també en l’acces­si­bi­li­tat per a les noves gene­ra­ci­ons. Per exem­ple, segons Chloe Decker, estu­di­ant de la Uni­ver­si­tat de Duke, molts joves estan pre­o­cu­pats per la seva capa­ci­tat d’assu­mir els cos­tos de la vida en un futur pròxim. “Molts estu­di­ants estem pen­sant en l’acces­si­bi­li­tat econòmica i, quan ens gra­duem, volem obte­nir bons llocs de tre­ball i poder-nos per­me­tre un llo­guer. Avui dia, mol­tes coses sem­blen inac­ces­si­bles”, refle­xi­ona en una entre­vista amb El Punt Avui.

Per la seva banda, l’expre­si­dent Trump manté una posició clara en favor de les seves polítiques ante­ri­ors, cen­tra­des en la des­re­gu­lació i la reducció d’impos­tos per a empre­ses i indi­vi­dus. Trump ha des­ta­cat repe­ti­da­ment els èxits econòmics del seu pri­mer man­dat, abans de la pandèmia de la covid-19, i atri­bu­eix el crei­xe­ment econòmic a les seves polítiques de des­re­gu­lació i a la rebaixa d’impos­tos més gran de la història recent dels Estats Units. El seu pro­grama per a aques­tes elec­ci­ons no és gaire dife­rent: con­ti­nuar amb la seva política de “pri­mer, els nord-ame­ri­cans”, cen­trada en la pro­tecció de la indústria naci­o­nal mit­jançant mesu­res comer­ci­als pro­tec­ci­o­nis­tes i la reducció d’obs­ta­cles regu­la­dors que, segons ell, impe­dei­xen el crei­xe­ment de les empre­ses.

Segons Jim Kofalt, legis­la­dor repu­blicà de Nou Hamps­hire, molts votants cre­uen que, mal­grat no sim­pa­tit­zar amb la figura per­so­nal de Trump, l’eco­no­mia va millo­rar durant el seu man­dat ante­rior. “El que sento dir a molta gent és que, tot i que no li agrada Trump com a per­sona, pensa que l’eco­no­mia estava millor sota la seva pre­sidència”, comenta Kofalt a aquest diari, una per­cepció clau per als que con­si­de­ren que les seves polítiques van tenir un impacte posi­tiu en el crei­xe­ment i l’ocu­pació.

Pel que fa al mer­cat labo­ral, Har­ris se cen­tra en l’ampli­ació dels drets labo­rals i vol garan­tir sala­ris dig­nes, segu­re­tat a la feina i pro­tecció per als tre­ba­lla­dors. També aposta per una ampli­ació dels per­mi­sos retribuïts per malal­tia i mater­ni­tat, fent espe­cial èmfasi en la neces­si­tat de con­ci­liar la vida labo­ral i fami­liar. Trump, en canvi, argu­menta que la des­re­gu­lació i la reducció de les tra­ves burocràtiques per­me­tran a les empre­ses créixer més ràpida­ment i, per tant, gene­rar més llocs de tre­ball.

Un altre tema cen­tral en la con­fron­tació econòmica és la posició envers les grans cor­po­ra­ci­ons tec­nològiques. Har­ris ha cri­ti­cat dura­ment el poder crei­xent d’aques­tes empre­ses i ha advo­cat per una regu­lació més estricta per evi­tar mono­po­lis i garan­tir un mer­cat com­pe­ti­tiu. Pro­posa una super­visió més gran sobre el sec­tor tec­nològic per asse­gu­rar que les empre­ses no abu­sin del seu poder de mer­cat ni explo­tin les dades dels usu­a­ris. El can­di­dat con­ser­va­dor ha promès una inter­venció mínima i defensa la idea que la inno­vació i el crei­xe­ment tec­nològic es veu­rien afa­vo­rits per la lli­ber­tat empre­sa­rial.

No obs­tant això, algu­nes veus, com Asher Hil­de­brand, politòleg de la Uni­ver­si­tat de Duke, con­si­de­ren que la pola­rit­zació actual entre els votants, sovint ali­men­tada per les ten­si­ons polítiques, no reflec­teix del tot el grau d’acord que hi ha sobre alguns temes econòmics. “Crec que la pola­rit­zació que veiem i els sen­ti­ments de menys­preu cap als altres sovint ama­guen més con­sens entre els nord-ame­ri­cans en qüesti­ons econòmiques del que sem­bla”, asse­gura en decla­ra­ci­ons a El Punt Avui.

Final­ment, cal des­ta­car l’enfo­ca­ment de cada can­di­dat en la política exte­rior econòmica. L’aspi­rant pro­gres­sista vol con­ti­nuar enfor­tint ali­an­ces inter­na­ci­o­nals i pro­moure el comerç glo­bal basat en nor­mes res­pec­tu­o­ses amb el medi ambi­ent i els drets humans, men­tre que Trump manté la seva posició pro­tec­ci­o­nista, amb la intenció de rene­go­ciar trac­tats comer­ci­als que con­si­dera des­fa­vo­ra­bles per als Estats Units i impo­sar aran­zels a pro­duc­tes estran­gers per incen­ti­var la pro­ducció naci­o­nal.

Amb aques­tes dues visi­ons tan dife­ren­ci­a­des, les elec­ci­ons del 5 de novem­bre es pre­sen­ten com un moment que deter­mi­narà cap a on es diri­geix l’eco­no­mia dels Estats Units: cap a un futur més inclu­siu i verd amb Har­ris, o cap a un retorn a les polítiques de crei­xe­ment basa­des en la des­re­gu­lació i els incen­tius fis­cals de Trump.

8
dies
falten per a les eleccions presidencials als Estats Units.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.